Aquest 1 d’abril s’ha celebrat el centenari del naixement de Manuel de Pedrolo, és el dia gran de l’any Pedrolo que es celebra aquest 2018. En aquesta entrada no mencionaré “el llibre”, ni hi posaré enllaços tot i ser la novel·la més llegida en llengua catalana, perquè és terriblement injust que un sol llibre (encara que fos el seu millor llibre, que no és ni de lluny el cas) eclipsi una obra que ronda el centenar de títols (128 concretament). De fet si Pedrolo hagués sabut que l’èxit d'”el llibre” faria oblidar tots els seus altres llibres segurament hauria deixat “el llibre” en un calaix. Més de cent llibres són molts llibres, i a més a més Pedrolo va arribar a ser un autor força incòmode (és el que té la coherència de pedra picada) i en general va anar quedant en l’oblit. Va lluitar a la guerra civil del bàndol republicà i mai va abandonar els seus ideals d’esquerres i independentista, i sempre es va mantenir fidel a l’idioma, només va escriure en català.
 

 
Amb aquests precedents avalant-lo va ser molt crític amb tot el procés de la transició, i això el feia ser cada cop més incòmode, i se’l va anar arraconant dels medis de comunicació. Afortunadament, fa alguns anys que la seva figura es comença a reivindicar com un dels grans de la literatura catalana, i els seus llibres, i això és el realment important i digne de celebració, s’estan reeditant més enllà d'”el llibre” i Joc brut que són els seus títols de més èxit (i repetim que no són pas els millors, tot i que Joc brut és una novel·la negra rodona i contundent).

La figura i l’obra de Pedrolo és enorme i excedeixen de molt el que es pot explicar en una entrada com aquesta. Dit això, de què parlaré? Doncs d’algunes de les obres de Manuel de Pedrolo que s’estan reeditant entre el 2017 i aquest 2018. A gener de 2018 les reedicions eren 25, en faltarien 103 per tenir la seva obra completa reeditada, no serà una cosa que passi en dos dies. Així que parlarem breument d’algunes reedicions que ens poden introduir al millor Manuel de Pedrolo, som-hi!

Acte de violència. Un dels millors exemples de la capacitat fabuladora de Pedrolo. Un sol missatge ha corregut entre la població “Simplement quedeu-vos a casa” i la gent ho fa i el poder trontolla. Una ciutat de la qual no es diu el nom però que podria ser Barcelona, un dèspota governant anomenat Domina que té un clar referent real i un escenari que podria haver estat el de Barcelona si la famosa vaga de tramvies s’hagués estès a tota la societat com el que realment era, no tant una protesta contra el preu dels bitllets sinó una manifestació d’oposició al règim en la seva totalitat. Una obra que evidentment, i això seria una constant amb quasi tota la seva obra fins al 1975, va tenir molts problemes amb la censura.
 

 
Milions d’ampolles buides. Un grup d’oposició i resistència al règim necessita diners per finançar les seves operacions i preparen un atracament sense fissures. O almenys sembla un atracament sense fissures, sempre hi ha alguna cosa que pot fallar, sinó no hi hauria història. El més curiós d’aquest llibre és que en ell trobem dos “Pedrolos”, el de la novel·la negra i el de la novel·la més política. Aconsegueix ajuntar el millor dels dos gèneres i treure’n un llibre absolutament “pedrolià”. No és només una novel·la negra, tampoc és un llibre únicament polític (etiqueta que pot fer fugir a més d’un), és això i una mica més.

A l’ombra del crim. Reedició en un sol volum dels seus tres llibres de novel·la negra més reeixits:  Doble o res, L’inspector fa tard i Joc brut. Tot i que seria injust parlar de Pedrolo com el “pare” de la novel·la negra catalana sí cal reconèixer que va ser dels primers a plantejar-se seriosament el gènere (en uns anys on els llibres de “lladres i serenos” estaven molt mal considerats) i s’hi va entregar de valent amb constància i un brutal talent per teixir històries i jugar amb els elements de la novel·la negra. Va aconseguir un estil que bevia dels clàssics del hard-boiled nord-americà sense fer-ne un calc o un simple canvi geogràfic dels elements. Sabia que la novel·la negra era més del que es veia, va anar al fons i ho va reinterpretar. En aquest volum tenim un segrest, un robatori i una femme fatale, i gent que veu el crim com una manera d’escapar d’una misèria a la qual semblen estar condemnats per la situació i per la seva honradesa.

La terra prohibida. Primer volum de dos, tot i que realment són els primers dos llibres d’una tetralogia. Aquests llibres Pedrolo els va escriure als anys 50 i els va tenir més de 20 anys amagats a casa, literalment amagats, sota una escala. Tenia molt clar que no només eren impublicables en plena dictadura, els llibres eren perillosos. Ni ho va intentar, va escriure els llibres amb total llibertat i els va guardar esperant temps millors. Els llibres són polítics, reivindicatius, parlen de coses de la guerra, de la postguerra i a més a més són sexualment explícits quan cal i fan un retrat cru i descarnat de la Barcelona dels anys 50, amb una dictadura que no se li veu un final i una resistència cada cop amb menys possibilitats però que tot i això existeix. A l’espera que Comanegra publiqui el segon volum i puguem gaudir d’uns llibres absolutament descatalogats, tenim la primera meitat, uns llibres que no deixen indiferent, un Pedrolo amb total llibertat no és qualsevol cosa. Aquesta tetralogia era la seva nineta dels ulls.

Tocats pel foc. Una altra novel·la que de fet és quasi un manifest sobre la propietat i la llibertat i l’ordre establert. Un home arriba a una de les barraques que volten la ciutat de Barcelona, i les xerrades al voltant del foc són els moments on les seves idees trasbalsen la tranquil·la vida dels que hi vivien.

Crucifeminació. Pedrolo també podia ser un autor “rarot”, i aquest llibre n’és una mostra, una dona prenyada apareix crucificada a la ciutat enmig d’un gran rebombori mediàtic, polític i religiós, com hi ha arribat i per què? No és tant una novel·la com una especulació, una passejada per una mena de ciència-ficció mística. No és un llibre de lectura fàcil, potser no és el més adient per començar, és un llibre complex i interessant, això sí.

Aquestes no són totes les reedicions, però sens dubte són un bon punt de partida per endinsar-nos en l’immens univers “Pedrolià”, i una bona mostra, petita però representativa, de les novel·les d’un dels grans de les nostres lletres. Un dels grans, cal dir-ho més! I només ens cal esperar que aquesta tasca de reedició segueixi.