Wang, Wayne. Mil años de oración; The Princess of Nebraska. Madrid: Karma, DL 2008

“Fan falta tres-cents anys de pregària per creuar un riu amb algú en una barca. Calen mil anys d’oració per compartir un coixí amb algú“

El senyor Shi es retroba amb la seva filla, Yilan, resident als USA, després de molts anys de separació, decidit a ajudar-la a recuperar el seu matrimoni. S’esdevé llavors un retrobament que servirà perquè els dos es coneguin millor i tinguin la possibilitat d’enderrocar les barreres generacionals que els separen, encara que per això hagin de fer-ho en una terra que no és la seva. Un viatge d’un home no només a través d’un país desconegut per a ell, sinó a través de la seva filla, la qual resulta tan estranya i diferent com el terra que trepitja. Wang ens parla de les diferències que hi ha entre pares i fills, de la incomunicació de tots dos produïda, en aquest cas, pels silencis i enganys d’anys passats.

A través del film no només es proposa un retrat sociològic sinó que cada pas del protagonista és una lliçó de vida. Els descobriments quotidians del pare reflexen les contradiccions del capitalisme però també permeten entreveure uns antecedents que conjuguen tradicions mil·lenàries amb les seqüeles de la Revolució Cultural.

Wang aprofita al màxim els seus actors, Henry O i Faye Yu, que donen vida a pare i filla respectivament i que es comuniquen bàsicament sense dir-se res. O és un home calmat, observador, atent a tot el que l’envolta, amb molta experiència en la seva vida, però incapaç de comunicar-se amb la seva pròpia filla. Yilan transmet molt bé la solitud del seu personatge, i la decepció que suposa viure una vida diferent a la que potser va somiar. Són ells dos els únics que omplen realment la pel·lícula, acompanyats molt tangencialment per secundaris que compleixen sense més. Com a curiositat, cal mencionar com tots els actors menys els dos protagonistes són amateurs o ni tan sols actors.

Es tracta d’una pel·lícula de silencis, de mirades, de gestos i sobretot de solitud, on cada imatge val per mil paraules. El director, basant-se en el relat de Mil anys de bons desitjos, de Yiyun Li, ha volgut, sobretot, reflectir com el llenguatge pot actuar com a agent alliberador i repressor de la persona. Sens dubte és un gran guió, té l’elegància de la senzillesa, i a la vegada està ple de subtileses que l’enriqueixen.

Un llargmetratge que va a l’essència, a la necessitat de mirar amb tendresa la existència pròpia, a l’exigència de donar sentit a allò viscut. I, encara que en un primer moment sembla que la diferència cultural és la culpable del no enteniment, la proposta de la pel·lícula no va per aquí. Precisament en la relació entre la senyora Madam, una iraniana que amb prou feines parla l’anglès, i el senyor Shi, que va amb un diccionari per poder comprar un wok, sorgeix una amistat que els ajuda a comprendre’s a ells mateixos. Aquí trobem el fet que dues persones que no es coneixen de res però mútuament congenien poden compartir coses estant lliures de prejudicis i possibles antipaties.

Wayne Wang és una figura clau en el desenvolupament del cinema independent americà, alternant en la seva obra com a director grans produccions de Hollywood, com The Joy Luck Club (El club de la bona estrella, 1993), Maid in Manhattan (Va succeir a Manhattan, 2002 ) i Last Holiday (2006), amb altres més petites i independents, com Smoke (1995), Blue in the Face (1995, codirigida amb Paul Auster), The Center of the World (2001), Because of Winn-Dixie (El meu millor amic, 2005) i The Princess of Nebraska (2007).

Segons paraules de l’autor:
“…Quan vaig llegir el relat de Yiyun Li em vaig quedar fascinat amb la idea que el llenguatge pugui actuar com a agent alliberador i repressor de l’expressió d’un individu. En certa mesura puc sentir-me identificat amb Yilan, una divorciada de la zona central dels Estats Units, el marit torna a Pequín mentre que ella es queda i continua la seva aventura amorosa amb un romanès casat (que a la pel·lícula s’ha canviat per un rus). Parlant amb el seu pare que ha anat a visitar-la des de Pequín, Yilan diu que el fet de parlar anglès l’ha alliberat: Baba, si t’eduquen en una llengua que mai s’utilitza per expressar sentiments, et serà fàcil adoptar una altra i parlar més amb ella. Et convertirà en una persona diferent… ”.

“…Aquesta és l’estructura bàsica que he construït per a aquesta pel·lícula: volia que fos un misteri que Shi tractés d’aclarir. Després de conèixer la fi del matrimoni de la seva filla i haver assumit immediatament que és una dona abandonada que necessita ajuda, es dedica a tafanejar en els racons de la seva vida per desentranyar la veritat. Una veritat que al ser revelada també resoldrà misteris del seu propi passat. Tots dos es veuran abocats a enfrontar-se amb un ahir que preferirien haver mantingut enterrat. Les seves històries estan íntima i irrevocablement entreteixides ja que són pare i filla i cap d’ells pot escapar al llegat de la Xina de la Revolució Cultural…”

Per a fans del cinema minimalista.

Premis rebuts: Conxa d’ Or a la millor pel·lícula, Conxa de plata al millor actor, premi Signis a la millor pel·lícula i Premi Círculo de escritores cinematográficos a la millor pel·lícula..

– Web de la productora de la pel·lícula amb informació detallada sobre el film

– Entrevista al director en motiu de l’estrena de la pel·lícula a Espanya

Tràiler de la pel·lícula