Noguchi, Yoshinori
La Ley del espejo
Barcelona : Comanegra, 2010
155 Nog
És curiós com a vegades de les històries aparentment senzilles, són de les que més en pots treure profit. També resulta molt interessant comprovar com al llarg de la història, sempre s’han fet servir els contes i les històries per fer més fàcil arribar al missatge que es vol donar.
El cas d’aquest llibre és un clar exemple i la història que llegim és en aparença simple d’explicar. L’Eiko està amoïnada pel maltractament que pateix a l’escola el seu fill Yuta. No sap com ajudar-lo i això està empitjorant la relació amb el seu fill. L’actitud del seu marit, d’aparent despreocupació, encara l’empitjora més.
Lo más duro para Eiko era que Yuta no le abriera su corazón. Aunque ella intentara enseñarle el “buen modo de relacionarse con los amigos”, él sólo le decía: “!No me des la lata!”, “Déjame en paz”.
Per intentar resoldre la situació, acceptarà els consells de Yaguchi, un assessor d’empreses amb facilitat per resoldre també problemes personals pels seus coneixements en psicologia.
Los acontecimientos que ocurren en la realidad son el “resultado”. Cada “resultado” siempre tiene una “causa”. Y esta causa se halla en su interior. Es decir, debe saber que la realidad de la vida es el espejo que refleja su interior.
Però el camí que pensem que ens pot ajudar, no sempre és allò que necessitem i, la causa del malestar de la protagonista, l’haurà de trobar just a la seva pròpia infantesa i en la relació amb el seu propi pare.
En realitat, aquesta història que no té res d’especial, ja que pot passar a qualsevol família, és precisament l’aprenentatge que rebrà la protagonista, l’eix central del llibre. Gràcies a això, aconseguirà entendre la situació, aprendre (que al cap i a la fi és l’objectiu de la història) i finalment, millorar la seva vida.
(…) Porque en el mundo de los sentimientos todo está entrelazado. Si se resuelve la causa, el resultado también tiene que cambiar.
La ley del espejo és un petit llibre, senzill, de lectura ràpida però que té un fons, si saps trobar i vols trobar. A més, també fa referència a la llei que Yaguchi ensenya a l’Eiko i que és justament, on hem de treure aquesta part d’aprenentatge:
La realidad de nuestra vida es el espejo que refleja nuestro corazón
El que ens diu bàsicament és això: el que ens passa a la vida no deixa de ser un reflex d’allò que som. Però dit així, costa d’assumir, ja que es pot arribar a la conclusió que som els/les responsables de tot el que ens passa a la vida. Uf!, això és complicat oi? Però, s’ha d’anar més enllà i veure que tot està relacionat: el passat també pot condicionar el present. Som el fruit de tot el que hem viscut, del que vivim i del que viurem.
Para resolver de raíz los problemas de la vida hace falta eliminar la causa que se halla en el propio corazón. Si no cambiamos nuestro interior, y únicamente esperamos que cambien los otros y las situaciones, no conseguiremos lo que deseamos.
L’autor del llibre, Yoshinori Noguchi va néixer a Hiroshima l’any 1963. Explica que aquesta història està basada en fets reals tot i que els noms utilitzats són ficticis. A partir de l’èxit aconseguit per la seva publicació al seu bloc i als cursos que impartia de coaching, va decidir publicar-ho en format de llibre.
Todos los problemas que surgen en la vida ocurren para hacer que nos demos cuenta de algo importante. Usted no tendrá nunca ningún problema que no pueda solucionar. Usted tiene la fuerza necesaria para resolver cualquier problema, el cual ocurre para que a través de su solución usted se dé cuenta de algo importante.
9 Comments
Una historia conmovedora y con un gran mensaje detrás. me encanta!! gracias por la recomendación Dr. Jekyll!!
Quizás su sencillez sea lo que aumente aún más su valor 🙂
Gracias por tu comentario.
Caram! Sí que és força important mirar dintre nostre x trobar la sol.lució als problemes,i no creure que els culpables i qui ho ha de solventar son els altres.
Interessant recomanació. Gracies.
Sí Roser, això de mirar dintre nostre és una cosa que hauríem de fer més sovint… però es realment molt difícil de fer, encara que tampoc perdrem res per intentar-ho, oi? 😉
Gràcies pel teu comentari.
Un excelente libro que llegó a mí de sorpresa y sin duda recomendaría, me alegra verlo aquí reflejado. Gracias!
También me llegó por una pequeña casualidad y lo encontré muy interesante. Me alegro que te haya gustado nuestra recomendación.
Gracias por tu comentario.
Ostres, quina sorpresa trobar aquest llibre que fa anys quel tinc…vaig a buscar-ho i a tornar-m’ho a llegir…Moltes gràcies !!!
Al bibarnabloc també ens agrada que us sorprengueu! 😉
Gràcies pel teu comentari.
Llegiu i llegiu molt, perquè per molt que llegiu no llegireu mai prou. Els “mass media” no són mitjans de comunicació, són mitjans de propaganda. No us aportaran més coses i més ben dites que les que pugueu llegir en els clàssics antics i moderns (posem per cas els grecs i els llatins, i també els clàssics contemporanis, entre els quals hi podríem classificar “LA LLEI DEL MIRALL”). Tanqueu la TV, espereu una estona i veureu com s’engega el cervell. Siau.