Migoya, Hernán / Marín, Joan. Olimpita.
Barcelona: Norma, 2009.
Primera sacsejada. Els trajectes, les cantonades, les façanes, els balcons … Els girs d’una història, forta i violenta, que dóna la volta al barri de Gràcia. El meu barri!
Joan Marín es desmarca dibuixant-lo amb excel·lència, i Hernán Migoya el retrata amb mirada audaç. Es nota que l’han viscut. La sensació de familiaritat transpira poderosa al llarg de tot el relat. L’han clavat.
Olimpita narra una història brutal. La llegeixo i penso són els meus escenaris, però no és el meu món, és massa fosc, és un infern. Ara sé que els carrers que trepitjo cada dia, també pertanyen a un món paral·lel. He dit un? No, a més d’un! A molts, a tants com persones hi desfilen. Perquè totes les persones tenim una història i alguns, com aquest parell (Migoya i Marín), ens les volen explicar.
Violència domèstica, immigració, presons personals. Insisteixo, diversos inferns anestesiant la capacitat d’horroritzar-se. I enmig de tot plegat, llampecs d’ironia intel·ligent que ens sacsegen, una i altra vegada, travessant el relat com l’espetec d’un fuet, i ens fan recordar que la vida pot ser bella si aprenem a lluitar per ella.
I per continuar gaudint d’aquesta ironia que ens convida a la reflexió, us deixo amb el tràiler de Hitler In Love, un curt d’animació creat per Bouman (la jove promesa de l’animació feta a casa nostra), amb guió d’Hernan Migoya. Una pel·lícula que ens parla sobre el perill de l’edificació de mites, que acaben convertint-se en tenebres.
Un secret, si voleu veure tot el curt només heu de passar el joc que trobareu a www.hitlerinlove.es o provar amb la clau (HIBJS)
Igualment convido a la gent a llegir el còmic, una peça única i original.
Molt aviat tindrem un nou còmic Migoya-Marí que pinta molt be, Plagio (Segrest en català).
Molt bona recomanació, molt sorprenent perquè fuig dels tòpics. Per mi està a la llista de còmics que deixen empremta.
Ei Underbrain, tens raó. Estic esperant “Segrest” amb candeletes. A més està basat en el segrest real que va patir l’esposa d’Hernán Migoya al seu país d’origen, el Perú.
Com comenta la Jane Peckar, “Olimpita” deixa empremta, i sembla que “Segrest” també ho farà.
Salute!
Olimpita no em va deixar gens indiferent, i no només per les temàtiques que reflecteix, uns problemes dels més greus que pateix la nostra societat, sinó també perquè està ambientat a Barcelona, i en un ambient que ben bé podria ser el mercat de sota casa meva. Feia que sentís la història una mica com meva…
Hola Gemma, és que Joan Marín fa un retrat genial del barri de Gràcia. El clava!
Hola Claire:
Molt bona recomanació. És un comic que ens mans d’algun altre seria una història que es veu venir, però Migoya sap sortir-se’n airosament i donar un gir inesperat. Em falta llegir alguna novel·la de Migoya però tot arribarà.
Silver Kane, sempre és un plaer rebre els teus comentaris.
Migoya és un gran guionista de còmic. Però si el que vols és llegir una novel.la, et recomano “Observamos cómo cae Octavio” i també “Quítame tus sucias manos de encima”. Són novel.les que s’escapen dels camins habituals. Narrativa fresca que no deixa indiferent.
Petons!
Hola Silver Kane,
Migoya és un gran guionista de còmics, però si el que vols és tastar una història d’ell et recomano, per tendre i original “Observamos cómo cae Octavio” i per innovadora i fresca “Quítame tus sucias manos de encima”.
Com ja saps, és un plaer rebre els teus comentaris.
Una abraçada!
Hola Claire,
Hi ha tanta cosa per llegir!… però no acaba l’any sense que em llegeixi un dels 2 llibres de Migoya que has recomanat. Seguirè al loro de les teves recomanacions.
Salut i petons!