Cruchaudet, Chloé . Groenlandia, Manhattan. Barcelona : Norma Editorial, 2011
M’agraden els còmics que expliquen un fet històric i aquest n’és un. Minik és un nen inuit que marxa del seu poblat (ell i la seva família), atret per les comoditats de la civilització, amb l’expedició del científic Robert Peary que fa a Grenlàndia per buscar meteorits. A partir d’aquest moment comença el drama d’aquest noi.Després d’un temps d’arribar a Nova York tots els membres de la seva família moriran de tuberculosi. Més endavant- un moment impactant del còmic- descobrirà que l’esquelet del seu pare està exposat en el Museu d’Història de Nova York. És llavors quan decideix tornar amb els seus però tampoc s’hi troba bé, ja que després de tants anys ha perdut els costums que tenia i la seva identitat.
He triat aquest còmic perquè té relació amb el cicle que farem a biblioteques Indígenes aillats i que us convidem a seguir per conèixer com viuen alguns dels pobles més vulnerables del planeta i que estan a punt de desaparèixer, com ho va fer el poble de Minik, Uummannaq, destruït pels americans l’any 1953.
Aquesta és la història d’un desarrelament com tants altres hi han hagut en la història del colonialisme. El tractament gràfic del relat és impactant, a través dels colors et situa en diverses atmosferes: tons verds i marrons per fer-nos sentir el fred polar, vinyetes acolorides per retratar-nos Manhattan i plans cinematogràfics per acostar-nos a les expressions dels personatges: tristesa, curiositat, timidesa. Les il·lustracions estan plenes de detalls i retraten fidelment el Nova York de finals de segle, us proposem mirar-les sense pressa.
És d’admirar la tasca que ha fet l’autora: relatar un episodi històric com un dels molts exemples del mal que ha fet l’imperialisme i alhora deixar constància de l’existència d’un poble que ja no existeix.
Un bon complement de la història és l’epíleg de Delphin Deloget, realitzadora del documental ¿Quién se acuerda de Minik? que inclou fotografies de l’expedició original i dels protagonistes de la història, a més d’una bibliografia sobre el tema.
Per conèixer la realitat actual del poble esquimal us recomanem la xerrada Els inughuits: esquimals del nord de Grenlàndia, amb Francesc Bailón, antropòleg especialitzat en la cultura inuit, Biblioteca Jaume Fuster, dimecres 30 de novembre, 19 h.
Recordeu que també disposeu de la guia de lectura d’aquest cicle temàtic.
7 Comments
Quines ganes de llegir-lo que m’has fet agafar, Jane! Gràcies!
El tinc a la tauleta de nit i les primeres pàgines llegides! Ja et diré què tal, Jane!
Pot estar realment interessant..
L’anècdota del museu m’ha fer recordar el Bosquimà de Banyoles.
Salut!
M’ha semblat interessant i crec que el pren com idea per regalar per nadal.
Bones festes.
Els comentaris son molt interesants, i m’agrada coneixer com algunes etnies sobreviuen en condicions al limit, pero malauradament tampoc m’agraden les histories terribles d’algun d’aquests grups que ho desapareixen fisicament tots els seus membres (eliminats directament pels europeus) o amb la cultura propia destrosada i sense posibilitats de tornar a ser el que eren.
Per tant no se si em llegire el llibre….. (ja se que la vida no es una pelicula d’en Walt Disney, pero tampoc vull estar enrabiat)
Malgrat tot gracies Jane!
Manel
És una historia terriblement trista però no està narrada de forma sensiblera, tot i que la matèria hi donaria peu. L’autora manté una distància amb els seus personatges (també succeïa amb la sòrdida Degenerado) i no n’amaga el costat menys amable, apel·lant no tant a una adhesió visceral sinó a l’anàlisi racional i crítica.