Renard, Jules. Pelo de zanahoria
Valencia: Media Vaca, 1998.

“Se llama Pelo de Zanahoria hasta el punto que la familia duda cuando tiene que recordar su nombre de pila. -¿Por qué le llaman Pelo de Zanahoria? ¿Por sus cabellos amarillos? – Tiene el alma aún más amarilla -dice la señora Lepic.” (pàg. 192)

Pelo de Zanahoria és un nen de la França rural de finals del segle XIX i també és una novel·la semiautobiogràfica escrita per Jules Renard el 1894 que relata de forma crua la seva infantesa en un ambient camperol, però no pas bucòlic sinó més aviat macabre.

La història està narrada en forma de petites escenes que tracten diferentes temes de la vida quotidiana a la casa de la família Lepic. No segueixen un fil argumental lineal, però el lector pot apreciar igualment com evolucionen els personatges. Així, al començament de l’obra el protagonista és un nen tendre i innocent, víctima del mensypreu i les burles del seu entorn familiar (amb un paper malèvol rellevant per a la mare Lepic), però a mida que avança la història comprovem com el nen es va intoxicant d’aquest odi sobretot en capítols com El gato o Las mejillas rojas que són especialment cruels.

Pelo de Zanahoria és una obra cabdal de la literatura francesa i tot i que es considerada una obra que forma part del cànon infantil, ha estat editada en versions per a infants però també per a adults. I com que recomanem la seva lectura a tot tipus de lectors us enllacem també l’edició adulta publicada per Lumen amb traducció i pròleg d’Anna Maria Moix.

De la novel·la se n’han fet diferents adaptacions, teatrals però sobretot cinematogràfiques de força qualitat (en castellà es va titular Siembra de dolor), que us convidem a gaudir si en trobeu alguna (si ho aconseguiu expliqueu-me a on, si us plau) i és per això que us enganxo un vídeo on en Serge Bromberg, cineasta francès, parla de la versió feta per Julien Duvivier el 1925, Poil de carotte.

Bona lectura!