Danna, Mychael. Life of Pi : original motion picture soundtrack. [S.l.]: Sony Classical, 2012

El director de cinema Ang Lee té una sensibilitat especial a l’hora de triar els compositors de la banda sonora de tots els seus projectes, com per exemple Patrick Doyle a Sentido y sensibidad, Danny Elfman a Hulk, Tan Dum a Tigre y dragón, Gustavo Santaolalla a Brokeback mountain, Alexandre Desplat a Deseo, peligro, o Mychael Danna, el compositor amb el que ha col·laborat més vegades en títols com Cabalga con el diablo, La tormenta de hielo i la darrera pel·lícula del director, La vida de Pi.

L’argument de la pel·lícula són les peripècies de Pi, un jove hindú fill del propietari d’un parc zoològic que per raons econòmiques ha de vendre i transportar els animals a un zoo de Canadà, que després d’un naufragi a l’oceà Pacífic es troba a un bot salvavides amb l’única companyia d’un tigre de bengala, amb qui establirà una inesperada relació. La pel·lícula és una adaptació de la novel·la homònima de Yann Martel, premi Booker l’any 2002.

El director Ang Lee va escollir el compositor canadenc Mychael Danna (Winnipeg, 1958) per compondre la banda sonora perquè anteriorment ja havia traballat amb ell en la composició de dues bandes sonores amb arrels hindús: La boda del monzón (Mira Nair, 2001) i Agua (Deepa Mehta, 2006) que va ser coescrita amb A. R. Rahman, compositor que va guanyar l’Òscar amb Slumdog millionaire.

Mychael Danna és un compositor que ha col·laborat estretament amb el director Atom Egoyan, sent Exòtica (1994) i El dulce porvenir (1997) les dues pel·lícules més representatives d’aquesta col·laboració. Justament l’any 1997 va compondre La tormenta de hielo que va ser la seva primera col·laboració amb Ang Lee. El compositor està lligat a una filmografia de caire independent amb títols com El precio de la verdad (Billy Ray, 2003), La feria de las vanidades (Mira Nair, 2004), Tideland (Terry Gilliam, 2005), Pequeña Miss Sunshine (Jonathan Dayton i Valerie Faris, 2007) o Truman Capote (Bennett Miller, 2005). No ha sigut fins l’any passat que no va donar el salt a un cinema dirigit a un públic majoritari amb títols com Moneyball (Bennett Miller, 2011) o La vida de Pi.

La pel·lícula transpira l’Índia per a tots els cantons gràcies als paisatges, els colors i sobretot la música. Només començar trobem el tema “Pi’s lullaby”, una cançó cantada per Bombay Jayashri. Ja als primers temes del disc es troba la influència de la música índia.

Un aspecte important que cal destacar a la banda sonora és que aconsegueix transportar-nos a un món oníric i a vegades fins i tot irreal. Justament és en aquest tret que la música funciona molt bé dins de la pel·lícula, ja que acompanya unes imatges espectaculars, molt belles.

El paper de la música esdevé important en la pel·lícula perquè ajuda a l’espectador a entendre l’estranya relació que es crea entre el noi i el tigre dins de la barca.