Klein, Naomi. No logo: el poder de las marcas. Barcelona: Paidós, 2007

Saps qui ha fabricat les teves sabatilles esportives? O qui ha fet els teus texans? Són made in Indonèsia? Si vols ser un consumidor/a responsable, et recomano el llibre de Naomi Klein on es presenta el fenomen de les marques i la globalització.

Naomi Klein és una periodista canadenca d’origen americà, filla de pares hippies. No logo  (1999) és el seu primer llibre, que ha esdevingut símbol de l’antiglobalització. El seu darrer llibre La Doctrina del shock que tracta sobre el capitalisme salvatge té també la seva versió en un documental.

El llibre se centra en la idea que les marques realment no fabriquen productes, sinó un segell cool. Fan servir un seguit de subcontractacions en països subdesenvolupats on les condicions laborals ratllen l’esclavitud. Són les anomenades zones de lliure comerç on joves i menors d’origen rural fabriquen productes en condicions deplorables a canvi d’un salaris ínfims. D’altres vegades, algunes marques de serveis se serveixen de contractar treballadors a temps parcial o temporal per augmentar els seus beneficis.

Alhora aquestes marques fonamenten el seu èxit en la publicitat. Patrocinen festivals de música, esportistes de renom, institucions educatives… La seva publicitat beu del carrer, com per exemple, de la cultura afroamericana, el hip hop o l’indie per incorporar els seus símbols a la seva publicitat.

L’autora ofereix molts exemples de com actuen aquestes marques. És paradigmàtic el cas de la petrolífera Shell i la seva actuació a Nigèria fent malbé l’ecosistema i col·laborant amb el govern nigerià per massacrar els opositors. Greenpeace ha llençat aquest any una campanya contra Shell i les seves explotacions a l’Àrtic.

Klein presenta algunes actuacions contra aquestes marques. Caldria que els consumidors recuperéssim els carrers i féssim un lectura crítica de la publicitat. Una altra solució és el boicot a aquestes marques, la compra selectiva només a aquelles que respecten el medi ambient i els drets humans. Tu què en penses?