Podria semblar que el feminisme està tenint en els darrers anys un nou ressorgiment. Però això no és del tot cert, ja que la igualtat real entre homes i dones és una lluita que mai s’ha deixat de fer. L’únic que passa és que noves veus estan donant el seu propi punt de vista que, casualment, coincideix amb el de moltes altres dones d’arreu del món. Les noves tecnologies tenen avantatges i un d’ells és el de donar veu a qualsevol persona i que, aquesta, es pugui escoltar a qualsevol racó del món. Compartir experiències també pot ser un alliberament.
 

Virginie Despentes és un personatge polèmic perquè no agrada que es diguin les coses directament i sense censura i, precisament ella, ho fa: “Això és el que penso, aquesta sóc jo”. A sobre, si aquestes paraules les diu una dona, l’atac que rep és encara pitjor perquè aquest no és el paper que a ella li correspon. Justament, a la introducció del seu llibre ja deixa clares les seves intencions:

Escribo desde la fealdad, y para las feas, las viejas, las camioneras, las frígidas, las mal folladas, las infollables, las histéricas, las taradas, todas las excluidas del gran mercado de la buena chica.

 
I continua…
 

Yo, como chica, soy más bien King Kong que Kate Moss. Yo soy ese tipo de mujer con la que no se casan, con la que no tienen hijos, hablo de mi lugar como mujer siempre excesiva, demasiado agresiva, demasiado ruidosa, demasiado gorda, demasiado brutal, demasiado hirsuta, demasiado viril, me dicen. Son, sin embargo, mis cualidades viriles las que hacen de mí algo distinto de un caso social entre otros.

 
Teoria King Kong és un llibre que ja s’ha convertit en tot un referent del feminisme i en què, moltes vegades, la mateixa Despentes aporta les seves pròpies experiències personals per denunciar actituds patriarcals a la societat actual. També dóna la seva visió sobre temes incòmodes com la prostitució, la violació, la repressió del desig o la pornografia.

Se domestica a las niñas para que nunca hagan daño a los hombres, y las mujeres las llaman al orden cada vez que se saltan esa regla. (…) Estoy furiosa contra una sociedad que me ha educado sin enseñarme nunca a golpear a un hombre si me abre las piernas a la fuerza, mientras que esa misma sociedad me ha inculcado la idea de que la violación es un crimen horrible del que no debería reponerme.

En los jardines de París y en los museos, vemos representaciones de hombres forzando a mujeres. En Las Metamorfosis de Ovidio parece que los dioses pasan el tiempo queriendo tirarse a mujeres que no están de acuerdo, consiguiendo lo que quieren por la fuerza. Fácil, para los que son dioses. Y cuando se quedan embarazadas, encima las mujeres de los dioses se vengan de ellas. La condición femenina, su alfabeto. Siempre culpables de los que nos hacen. Criaturas a las que se les responsabiliza del deseo que ellas suscitan. La violación es un programa político preciso: esqueleto del capitalismo, es la representación cruda y directa del ejercicio del poder.

Aquest és un llibre directe que sorprèn amb les paraules incisives de l’autora. D’alguna manera dóna veu a pensaments que moltes vegades queden amagats. És difícil posicionar-se de la manera com ho fa ella però també, s’ha de dir, que el camí que ha seguit tampoc ha estat fàcil de transitar.

Yo pertenezco a ese sexo, el que debe callarse, al que todos acallan. Y que debe tomárselo con cortesía, una vez más, jugar a mantener un perfil bajo. A riesgo de que te borren del mapa. Los hombres saben mejor que nosotras lo que podemos decir sobre nosotras mismas. Las mujeres, si quieren sobrevivir, tienen que aprender a entender las órdenes. Que no me vengan a contar que las cosas han evolucionado tanto y que ya no es lo que era. A mí no. Lo que yo he soportado por ser mujer escritora es el doble de lo que un hombre soporta.

Virginie Despentes va néixer a França el 1969 i és escriptora i directora de cinema. Al seu currículum, a part de la literatura i el cinema, trobem que va treballar a una botiga de música, a un peep-show o que va ser cantant d’un grup de rap. La seva popularitat va arribar amb la publicació de la seva primera novel·la Fóllame que fins i tot es va adaptar al cinema. Des de llavors ha escrit més llibres i, ara mateix, se la considera com una veu imprescindible en el feminisme actual. En aquest enllaç pots trobar tot el que tenim d’ella a les biblioteques.

Resumint, La Teoria King Kong és un llibre d’imprescindible lectura. Si vols saber cap a on va la lluita del feminisme actual, no et pots perdre l’oportunitat de llegir-lo. Però, compte! No és un llibre adreçat només a les dones. El veritable feminisme és aquell que vol la igualtat real entre dones i homes. Perquè si la dona té assignat un paper, l’home en té assignat un altre. Per això, com a persones iguals i diferents que som al mateix temps, cal que en fem una lectura igualitària. Entendre què vol dir la revolució de gèneres és la millor manera per caminar plegats.

El feminismo es una revolución no un reordenamiento de consignas de marketing, ni una vaga promoción de la felación o del intercambio de parejas, ni tampoco una cuestión de aumentar el segundo sueldo. El feminismo es una aventura colectiva, para las mujeres pero también para los hombres y para todos los demás. Una revolución que ya ha comenzado. Una visión del mundo, una opción. No se trata de oponer las pequeñas ventajas de las mujeres a los pequeños derechos adquiridos de los hombres, sino de dinamitarlo todo. Y dicho esto, buena suerte chicas y mejor viaje…

 
Aquí podeu veure un vídeo de la presentació del llibre a Madrid a l’Espacio Fundación Telefónica
 

Si tens qualsevol dubte amb l’eBiblio pots contactar amb el Servei d’atenció a l’usuari a través d’aquesta bústia de correu electrònic:

e-biblio.cultura@gencat.cat