Murphy, Ryan
The normal heart
[S.l.]: Home Box Office, 2014
Si heu llegit la novel·la En una sola persona de John Irving, o heu vist el documental nominat a l’Òscar Cómo sobrevivir a la plaga (David France, 2012), o heu llegit l’obra Àngels a Amèrica de Tony Kushner, us haureu fet una bona idea de com es vivia l’inici de la pandèmia de la Sida pels habitants homosexuals de Nova York de l’inici de la dècada dels 80.
L’activista polític i dramaturg Larry Kramer, que va viure aquests fets, va escriure una obra teatral anomenada Un cor normal on va traslladar les seves vivències personals amb amics que patien la malaltia.
El director, guionista i productor televisiu Ryan Murphy, creador de sèries com Nip/Tuck, American horror story o Glee, va voler adaptar al cinema aquesta obra però com que no va trobar una productora cinematogràfica interessada en aquest projecte, la cadena HBO va decidir produir una pel·lícula per a la televisió.
La pel·lícula mostra tots els impediments que pateixen tant els activistes com els malalts per part de l’administració governamental per trobar una solució a la pandèmia, que només es va esforçar en augmentar els fons d’investigació de la Sida quan la malaltia ja va passar a les persones heterosexuals. Només reben ajuda d’una doctora que investiga la malaltia, però que no rep ni cap beca ni cap subvenció.
La pel·lícula està interpretada per Mark Ruffalo, Matt Bomer, Taylor Kitsch, Julia Roberts i Jim Parsons, el Sheldon de Big Bang theory, entre altres…
Tots els actors estan fantàstics. Des de Mark Ruffalo, com l’activista Ned Weeks, fins a Julia Roberts, que interpreta la doctora Emma Brookner. A més cal destacar la interpretació de Matt Bomer que interpreta a Felix Turner, la parella del Ned Weeks, que ha contret la malaltia.
La direcció de Ryan Murphy és directa i a vegades crua, però sobretot molt realista en determinades escenes situades als llits de mort dels hospitals.
També cal destacar el guió de la pel·lícula, escrit pel mateix dramaturg, Larry Kramer, que va aprofundir en molts aspectes que a l’obra teatral no ho va poder fer.
La pel·lícula va guanyar dos Emmys en les categories de millor pel·lícula televisiva i millor maquillatge i va rebre deu nominacions més als Emmy incloses la direcció, el guió i moltes interpretacions.
