Qui no recorda l’éxit de la barata quan el “corralito” va sorprendre als argentins tot deixant-los d’un dia per un altre en un estat de greu fallida?. La crisi ha fet aflorar noves formes de cooperació econòmica entre els ciutadans. La més coneguda, com us deia, és la barata però altres tenen també un llarg i fructuós camí a la vida dels ciutadans. Els bancs d’aliments són actualment recolçats oficialment, és sense dubte, una de les vies de més recurs per a moltes famílies. Les monedes socials o monedes fiduciàries són paper-diner que serveix per a bescanviar per productes de consum determinats. Un exemple popular d’aquest tipus de diners serien els “xecs-gourmets” on es bescanvien per dinars per al personal d’una empresa. En alguns llocs es bescanvien només per productes locals, o productes ecològics o bé per productes d’un cercle determinat de botigues.
En tot cas, totes aquestes alternatives estan basades en l’ajuda mútua. Per exemple, ací entrarien iniciatives de reutilització de productes on el depositari és beneficiari d’alguna ajuda per la seva acció pro-medio-ambiental. Els bancs de coneixement són una de les vies més prometedores que s’estan desenvolupant. Permeten aprendre d’altres.La manera és senzilla, es tracta de penjar en pàgines web coneixement sobre matèries a efectes de donar-los a conéixer a la resta de la població. Les xarxes de coneixement serien una variant dels bancs de temps. Aquests últims s’assenten en “donar i rebre” serveis a altres persones. Les xarxes de coneixement només tracten de transmissió de coneixements. Seria per exemple el cas del servei de “voluntaris per la llengua catalana”. Per últim cal dir que a Gran Bretanya i alguns llocs d’Estats Units les “transition towns” estan creixent. Es tracta de llocs on procuren que la seva despesa energètica sigui compensada per la seva pròpia producció energètica a més d’afavorir els productes locals i ecològics locals.
Tota aquesta cooperació econòmica neix de la preocupació d’una economia basada en el curt termini, en la cobdícia i en definitiva on l’economia deixa d’ésser un mitja per a convertir-se en un creixement financer constant fora de repercussions medioambientals. D’això tracten els dos llibres següents que us vull també recomanar per a encerclar el tema:
Nouville, Florence. Soy economista y os pido disculpas. Barcelona: Deusto, 2011
Hi ha, per descomptat, literatura esperançadora sobre possibilitats amb els nostres diners en una economia més transparent , ecològica i social:
Melé, Joan Antoni. Dinero y conciencia, ¿A quién sirve mi dinero?. Barcelona: Plataforma, 2009.
1 Comment
Es interessant aquest llibre perqué sempre es bó saber moltes mes metodes de com ajudar a la gent que no te dificultats económiques a tenir el que fa falta per sobreviure.