La mare. Barcelona: Intermón Oxfam, 2009

Si tal i com es va comentar en un post anterior una pregunta a la que tots els pares i mares s’han d’enfrontar és: Com es fan els nens?, els pares adoptants, a més a més, s’han d’enfrontar a una altra pregunta que no té res a veure amb la biologia: D’on vinc?

El fet d’adoptar no és nou, però sí que ha viscut en els darrers 10-15 anys, amb el creixement de l’adopció internacional, un veritable boom, que ha portat a casa nostra molts infants per aquesta via. Degut a aquest fenomen hi ha hagut un augment considerable de literatura per a adults al voltant d’aquest tema i, de retruc, han augmentat també els títols infantils que expliquen aquest fet i que ajuden a pares i mares a respondre preguntes sobre l’origen. 

La mare és un llibre que intenta explicar “les diferències” entre els pares biològics i els adoptius. Vull que quedi clar que aquesta diferenciació la faré servir en aquest post però que sóc conscient que es pot discutir molt sobre com denominar a uns i altres, i que faci servir aquests dos termes és simplement per comoditat, però no vol dir que hi estigui d’acord.

Aquest llibre és un poema a les mares. Un poema sense rima que explica amb paraules senzilles i entenedores i de forma molt positiva els sentiments d’una mare. El text clar i concís es fa acompanyar a cada pàgina d’unes il·lustracions que parlen per si mateixes. Amb vius colors i plenes de detalls són tendres i evocadores. Especialment bonic em sembla l’últim dibuix que representa a la perfecció els dos últims versos del poema.

El text del llibre va arribar anònimament a l’organització benèfica Mother Bridge of Love, fundada per l’aclamada escriptora, figura televisiva i periodista xinesa, Xinran, i que té entre els seus objectius fer de pont entre pares adoptius i nens xinesos adoptats, i ajudar aquests a trobar les seves arrels. Per aquesta raó els dibuixos representen clarament l’adopció d’una nena xinesa, però això no és obstacle perquè el text pugui ser adaptat a altres realitats.