Àgueda, Xavier
Oxitocinas
Vitoria-Gasteiz : Ezten Kultur Taldea, 2015
De la Viquipèdia: L’oxitocina és una hormona present en els mamífers que actua com a neurotransmissor en el cervell. En les dones, s’allibera principalment durant el part després de la distensió de la cèrvix i de la vagina, així com després de l’estimulació dels mugrons, de forma que facilita el procés del naixement i de l’alletament, respectivament. Ambdós sexes alliberen oxitocina durant l’orgasme. El seu paper en el cervell està associat als lligams afectius i al reconeixement social i pot ser que estigui relacionada amb la formació de confiança entre individus i a l’estrès.
Ha quedat clar? Espero que no perquè sinó l’article no té raó de ser. Les oxitocines s’alliberen durant l’orgasme, de l’orgasme anem al sexe i del sexe a la parella i a les coses divertides que s’hi associen. Perquè una de les coses que fem en aquesta vida, és aparellar-nos, o intentar-ho, amb més o menys èxit, amb intencions més o menys duradores, amb sort variable. I d’aquesta recerca en poden sortir un munt d’anècdotes i històries, i ja tenim la matèria primera de qualsevol còmic, ara el talent de l’artista farà la resta.
Parlem una mica de l’aspecte visual del còmic. No espereu un dibuix detallista, enquadraments complicats, realisme ni… a veure el dibuix és més que minimalista, és essencial, no pot tenir menys. Quasi no hi ha fons, i els personatges són d’allò més senzills i quasi tot són cara, unes cares d’allò més expressives, uns personatges que tot i l’economia de traços són perfectament reconeixibles, hi ha el protagonista el Listo i els seus amics i amigues i parelles, i amb això n’hi ha prou.
Hi ha gags d’una pàgina, de vegades d’una tira, i potser l’únic que veiem són dues cares parlant, diàlegs curts, esmolats, plens de doble sentit, i cares que amb una sola línia passen de la indiferència a la hilaritat, i un humor força gamberro.
Potser per haver estat sempre una publicació amateur que apareixia a internet o en fanzins de l’editorial TMEO no ha tingut cap mena de limitació i ha pogut tocar tots els temes com ha volgut.
És un humor eclèctic, que va de la fina ironia a acudits molt més “evidents”, res s’escapa de poder ser retratat amb humor i una mica de mala llet. En una època que el “políticament correcte” ha esdevingut religió és refrescant trobar-se autors que aquest tema ni se’l plantegen. Això vol dir que aquest és un còmic ofensiu? Tampoc tant, a menys que tinguem la pell molt molt fina, jo diria millor “incorrecte”, aquells acudits que et rius alhora que vas pensant “igual ara s’ha passat”.
Xavier Àgueda (Barcelona, 1979) és el pare (i alter ego) de El Listo un webcomic que s’ha anat obrint camí entre un grup cada cop més gran d’aficionats al bon humor. Un còmic que l’autor va començar sense gaires pretensions, com una ocupació “a més a més”, com quasi totes les ocupacions més o menys artístiques avui en dia, tot i que va tenir una època de fama quan va col·laborar amb 20 minutos, ho podeu llegir en aquest enllaç, un interessant resum de la “gratificant” experiència de treballar gratis, tot i que entrar en això ens trauria completament del tema d’aquesta entrada, si teniu curiositat, cliqueu a l’enllaç.
A més a més d’Oxitocinas en una biblioteca compten amb el primer recopilatori El Listo, i en no gaire temps també hi haurà el seu darrer llibre, Liguepedia on comença a explorar formats d’històries de més d’una pàgina evolucionant una mica des dels primers gags.