López Romero, Mª Angeles. Papás blandiblup. Madrid : San Pablo, 2009
El fet de ser mares/pares ja fa respecte, molt i molt de respecte. Aquest llibre no és un de tants manuals per practicar l’ofici d’allò més bé. Tot al contrari.
Us en recordeu del blandiblup? Aquella mena de gelatina, una mica fastigosa, llefiscosa i de color verd, que era tova i no tenia consistència? Que ens agradava pel seu tacte i per que era diferent, diferent a tot el que havíem conegut fins llavors?
Doncs amb aquesta metàfora de l’actitud materna/paterna ens ajuden a veure els problemes i el dia a dia sense dramatismes i amb un ampli somriure a la cara. Acceptant les errades i tenint com a base la estimació cap als nostres fills.
Els dits manuals de pares ens resulten massa seriosos perquè ens queda la sensació que no arribem a l’alçada del que ‘calia fer’, sempre ens falta experiència, mà esquerra… i tenim un gust agredolç de pares insatisfets…que no saben marcar els nanos, educar-los, orientar-los, guiar-los, ensenyar-los, etc., etc.,…. què us haig de dir… que no sabeu…
Amb aquest recull d’experiències us veureu reflectits amb els vostres dubtes, mancances, febleses… Però no us amoïneu… reconduint contínuament la nostra posició ens en sortirem… Aquest és el missatge.
Aquí teniu altres llibres que també són força interessants:
Pinto, Emilio; La Educación de los hijos como los pimientos de Padrón, Barcelona : Gedisa, 2007
I també un parell de contes d’allò més tendres i que us faran treure un somriure tranquil·litzador i malenconiós a la cara:
Waechter, Philip; Días de hijo, Santa Marta de Tormes : Lóguez, 2010. És molt tendre.
Calí, Davide; Vull una mare robot, Barcelona : Claret, 2007. Us sorprendran les il·lustracions.
Manel F. ¡Somos padres, no personas! Barcelona : El Jueves, 2010. Aquest conegut còmic finalment us convencerà de que tots ens troben amb moltes situacions hilarants.
Molta sort a tots!
3 Comments
Un bon llibre amb una millor metàfora!
Ens presentes una bibliografia molt interessant, amb un llenguatge entenedor i ple de comprensió cap als pares i mares, i això, t’ho dic de debó, és molt d’agrair.
Just era això el que preteniem. Ser pares és complexe i moltes vegades desagraït, i ens oblidem d’allò més elemental: la estimació i el sentit comú són eines básiques per la educació.
Salutacions!