Aquesta és una de les moltes cartes que aquesta periodista xinesa d’un programa radiofònic comença a rebre, cartes plenes d’anhels i esperances. Totes elles la fan reaccionar i preguntar-se quin valor té la vida d’una dona xinesa, sigui del nivell cultural que sigui, i per comprendre-ho millor, surt de l’emissora i observa les experiències personals d’aquestes dones.
La Xinran aprofita el procés d’obertura de Deng Xiaoping per deixar respirar i parlar a les dones. Ens trobem en el 1989 a la profunda Xina, després d’un periode de fort control dels mitjans de comunicació per part del Partit.
Són històries reals de dones destruïdes per les tradicions i les revolucions polítiques. Testimonis de misèria, amargor i patiment. Però, sobretot, vides de superació personal i amor.
Matrimonis de conveniència, assetjaments sexuals, la pèrdua dels fills, la pobresa extrema. Per exemple:
- la nena per la qual les conseqüències no importen i, fins i tot la mort és millor que estar a casa amb el seu pare,
- la jove que li fan un petó al front, el veí ho veu i la qualifiquen de mala dona,
- la noia universitària que té ben clar que els homes rics són cada cop més exigents per tenir companyia femenina, volen exhibir una secretària o escorta personal amb estudis,
- la dona indigent que viu com a tal per a poder veure de prop al seu fill i no entorpir en la seva vida,
- les mares que van veure morir els seus fills en un terratrèmol i que ara treballen en un orfenat cuidant altres nens/es.
- I un llarg etcètera.
A través d’aquestes històries també podem conèixer les tradicions xineses, com ara que els ous bullits pintats de vermell simbolitzen la felicitat en el naixement d’una nova criatura o que les dones que no han tingut descendència duen mala sort als infants acabats de néixer.
En darrer terme destacar una de les frases que més em va impactar i que deixo per a reflexionar. Segons els homes quan aquests van beguts hi ha diferents classes de dones: les amants són peixos espasa, gustoses però amb els ossos esmolats, les secretàries personals són carpes, com més estona les guises més sabor tenen, les esposes d’altres homes són eriçons de mar perquè per fer-hi una queixalada et poden matar i les pròpies esposes són bacallà salat perquè és econòmic, es conserva durant molt de temps i sempre el tens a l’abast.
Una lectura punyent, dura, mordaç i coent però alhora tendra, real i valenta.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=x4kVWm7-zeQ[/youtube]
Conferència de l’autora a Casa Àsia sobre la situació de la dona a Xina.
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=8GOuyOuNeOE[/youtube]
Breu video on es mostra el sentiment d’inferioritat que tenen les dones i la baixa consideració social. La frase La mujer campesina china vale menos que un pollo, segons la presidenta d’una escola de Pekín per noies d’origen rural ja ho dit tot.
I aquí us deixo alguns enllaços d’interès:
Pàgina web de Womenwatch (ONU) amb continguts referents a les dones a l’Àsia(anglès)
Pàgina web de la revista mensual China Today on hi ha articles referents a les dones xineses.
7 Comments
Realment un llibre per fer-nos reflexionar.
Una bona manera de conèixer la realitat de les dones xineses, tant actuals com d’altres époques, me l’apunto per properes lectures.
M’agrada el bloc per què sempre feu recomanacions bones i estudiades.
Gràcies
Històries molt dures però sembla un llibre molt interessant per conèixer la situació de les dones d’altres països d’un mateix món.
El tema em sembla imprescindible i molt bona la informació complementària, ja que són molt interessants els videos i els enllaços.
Sembla un llibre molt interesant.
La propera gran revolució la faran les dones a la Xina i als països àrabs. Però encara tenim molta feina per fer a Occident! Mai heu vist al diari l’anunci d’un home occidental buscant una dona de companyia, preferiblement llicenciada, pels seus viatges? Jo sí, sort que vaig trobar altra feina més gratificant.
Jo penso que les dones som com la naturalesa, tenim unes arrels tan fortes que encara que ens trepitgin, sobrevivim.
Aquest llibre m’ha recordat un que vaig llegir fa temps, “La Dama de Shanghai” de Nien Cheng.