El passat mes de febrer de 2018 la World Health Organization (WHO) donava a conèixer unes dades més que preocupants: els casos de xarampió a Europa al 2017 van experimentar un increment del 400% comparats amb els casos de 2016. Aquest increment va ser fatal per a 35 persones que van morir a causa de la malaltia.

Per a la WHO es pot considerar que s’ha produït un brot gran quan hi ha més de cent casos, una xifra que com informava el diari Ara es va superar amb escreix a diversos països:

La llista està encapçalada per Romania, amb 5.562 casos; la segueixen Itàlia, amb 5.006, i Ucraïna, amb 4.767 […] Altres països amb brots significatius són Grècia (967), Alemanya (927), Sèrbia (702), França (520), Rússia (408), Bèlgica (369), el Regne Unit (282), Bulgària (167), Espanya (152), la República Txeca (146) i Suïssa (105). No obstant això, en molts d’aquests països els brots havien experimentat una caiguda a finals de l’any passat.

El diari Ara també ens comenta que a Catalunya la malaltia es considera eradicada des de l’any 2000, però…

la mobilitat geogràfica i els viatges internacionals fan que el virus reaparegui de manera ocasional. L’any passat se’n va registrar un brot a Barcelona i la seva àrea metropolitana que va afectar almenys 13 persones, i que va tenir origen a l’Hospital del Mar.

Convé recordar que el xarampió és una malaltia molt contagiosa. Una comparació amb la grip és il·lustrativa: si un grup no està vacunat, una persona amb la grip podria contagiar a unes altres 2 o 3; en canvi, una persona amb el xarampió podria arribar a contagiar a 18.

El xarampió  es pot controlar amb la vacuna disponible des de la dècada dels seixanta. Això sí, es necessita que la població vacunada arribi almenys al 95% per tal d’evitar epidèmies. Quan aquesta taxa de vacunació descendeix el risc de contagi es dispara. Això és el que ha passat a Portugal aquest mes de març de 2018 com podiem llegir a La Voz de Galicia, fet que ha obligat a les autoritats a prendre mesures:

Portugal perdió la inmunidad de grupo frente al sarampión al no lograr una cobertura de vacunación de al menos el 95 % de la población en los años 2015 y 2016. […] Las autoridades han enviado circulares a los profesionales sobre cómo actuar en caso de sospecha, tanto en hospitales como en centros de salud. Y vacunan masivamente a los trabajadores de los centros afectados.

Dissortadament no és la primera vegada, i probablement no serà l’última, que els mitjans es fan ressò de noticies que tenen a veure amb l’increment de malalties que es poden evitar amb les vacunes. Per això avui us recomano el llibre ¿Por qué nos vacunamos?

¿Por qué nos vacunamos?
Madrid: Instituto de Salud Carlos III: Los Libros de la Catarata, cop. 2017

L’obra és un treball conjunt de quatre investigadors experts en immunologia, amb carreres investigadores sòlides que avalen els seus arguments.

La intenció de ¿Por qué nos vacunamos? és clarament divulgativa: en poc més de 120 pàgines, el llibre ens ofereix un complet recorregut pels principals temes que tenen a veure amb les vacunes.

Així tenim història del desenvolupament de les vacunes, unes pinzellades de com funciona el complex sistema immune humà, tendències tecnològiques en el desenvolupament de noves vacunes (un dels capítols que, al meu gust, és dels més curiosos), les vacunes recomanades a les diferents etapes de la vida,…

A destacar breument dos capítols. En primer lloc, el capítol 8 sobre Seguridad de las vacunas. Mitos y errores sobre vacunación. És un capítol important, perquè part del repunt de malalties que es tenien controlades amb la vacunació s’atribueix al moviment antivacunes, un conjunt ampli de persones amb diversos perfils que argumenten que les vacunes són perilloses i/o ineficients. Els autors de la nostra obra s’encarreguen en aquest capítol de desmuntar alguns dels principals mites antivacunes. Només esmentaré alguns dels mites més repetits, i us convido a llegir els arguments dels autors desenvolupats a l’obra:

• No és cert que les vacunes presentin efectes adversos i efectes secundaris a llarg termini
• No és cert que les vacunes continguin mercuri
• No és cert que les vacunes causin autisme (sobre aquest particular podeu consultar, entre molts altres articles relacionats, l’origen d’aquest mite a aquest article de la BBC)
• No és cert que les vacunes ja no siguin necessàries

El segon capítol que vull destacar és el capítol 12: Las vacunes nos protegen a todos. Incluso a los no vacunados. En ell s’exposa la immunitat de grup, el fenomen pel qual un grup humà pot quedar protegit d’una infecció. La pèrdua de la immunitat de grup explica perquè països arreu d’Europa estan sofrint noves epidèmies de xarampió (com veiem en el cas de Portugal). En paraules dels autors:

[…]  a medida que aumenta la proporción de personas vacunades (o que superaron con éxito la enfermedad), un individuo infectado tendrá cada vez menor probabilidad de relacionarse con personas susceptibles de enfermar, por lo que se dificulta la transmisión del agente infeccioso. De esta manera, cuando la gran mayoría de personas del grupo está vacunada o es inmune, los pocos individuos que no hayan sido vacunados pueden mantenerse a salvo de la enfermedad porque todas las personas que les rodean y con las que se relacionan actúan de “barrera” contra la transmisión del patógeno […]. Es decir, que se crea una inmunidad de grupo capaz de proteger incluso a las personas no vacunadas. […] Para que esta inmunidad de grupo sea efectiva el porcentaje de individuos vacunados en una población determinada debe ser superior al 90%. (p. 101)

A més, hi ha casos en que la immunitat de grup és essencial:

[…] esta protección es particularmente relevante para aquellas personas que por diversas causas médicas no pueden vacunarse (individuos que tienen el SI [Sistema Immunitari] dañado, personas con patologías graves en las que se desaconseja la vacunación, niños antes de recibir las primeras vacunas) o aquellos individuos que no responden bien a la inmunización. Para todas estas personas en riesgo, la inmunidad de grupo es vital para su protección. (p. 102)

Com podeu veure, hi ha raons més que de pes per a continuar considerant que les vacunes són una primera necessitat de salut pública. ¿Por qué nos vacunamos? és una obra molt informativa, clara i didàctica que us servirà si voleu aclarir dubtes i conceptes.