Grime, Louise. Yoga: tu plan personal en 15 minutos. Barcelona: Grijalbo, 2008
De les quatre sendes del ioga: hatha yoga, jnana yoga, karma yoga i bakkti yoga, la primera és la que té més adeptes en el món occidental: el hatha yoga. Aquesta segueix el yoga sutras, que són exercicis psicofísics a més de pràctiques de meditacions. El savi Patanjali va dissenyar 185 axiomes a partir de la progressió de vuit “membres”. Per exemple, el Pranayama és l’art de respirar bé, regula l’energia pel cos. L’Asana conté els exercicis per a meditar a terra. El Pratyahara significa invertir o allunyar-se del soroll extern per obtenir la calma. En quatre paraules, aquest llibre parla dels exercicis bàsicament proposats a partir del hatha yoga.
La filosofia del ioga, pel que fa al cos, té dos punts d’interès: els chakras majors i els koshas. Pel que fa al primer, els chakras són els centres d’energia del cos que s’uneixen pel Sushumna nadi que té com a punt de referència la columna vertebral. Els chakras serien: el cervell, el melic, els ulls, etc. Els koshas són cinc capes d’energia, com la capa física, la de la consciència, la del goig… En síntesi, què proposa aquest llibre?
El llibre es basa a aconseguir cinc pilars: exercicis correctes, respiració correcta, pensament correcte, alimentació correcta i relaxació correcta. Cal practicar ioga com a mínim vint minuts el dia, amb roba còmoda i preferiblement sense calçat, en un lloc silenciós. Una de les postures més conegudes és la salutació al sol, que molta gent fa vora el mar i de bon matí. Hi ha dues postures conegudes assegudes: el sukhasana i el vajrasana. El llibre combina fotografies dels exercicis amb explicacions cap al final, per exemple, del mudra, que són exercicis simbòlics de mans, i també amb la pràctica dels mantra, que són pròpiament de sons. Fa referència constant a aconseguir un flux d’energia alliberadora i fluida per tot el cos.
Pel que fa a les postures, no sempre cal asseure’s, sinó també estar dret. Són, per exemple, la postura de la muntanya, la postura del cavall, la postura del guerrer, la postura de l’arbre. Altres són en contacte amb la terra, amb tres o quatre punts de recolzament, com en la postura del gat, de la mitja lluna, del triangle. Altres comporten estar assegut, com la postura del gir assegut, del gir assegut de columna; o cal ajeure’s com en la postura del peix.
Espero que us animeu a investigar dins el món del ioga, que, malgrat que és estàtic, a diferència del tai-txi, té un vessant meditatiu que en un altre article ben segur que us interessarà.
