Franz, Aisha. Planeta tierra
Barcelona: La Cúpula, 2014
És un d’aquells còmics d’aparent lletra petita. De gargots fets a llapis, que arriben fins a les entranyes i et deixen una marca de carbonet al cor. Aisha Franz (Fürth, 1984), parla de tres dels meus temes favorits: encreuament de camins, primeres experiències i extraterrestres. Tot aromatitzat amb nostàlgica fragància d’anys vuitanta. A més ens ofereix tres històries femenines d’allò més vibrants, d’aquelles que a mesura que vas llegint, comences a reconèixer a la teva família, als teus amics i, fins i tot, a tu mateixa. Com els asos d’una baralla gastada pel temps, Planeta Terra té alguna cosa d’eterna.
“En algun lloc del planeta blau, tres dones viuen sota un mateix sostre. La mare, separada, s’ocupa de les tasques de la llar, mentre es lamenta per algunes decisions passades que avui percep com a portes a la frustració. La filla gran ja no és una nena, està començant a tenir relacions amb nois, i ha decidit preocupar-se només de si mateixa; potser s’estigui enfortint. La germana petita, de tot just deu anys, manté ocult a la seva habitació a un alienígena de qui espera explicacions, alguna resposta; potser un llibre d’instruccions per moure’s en aquest món estrany. En què consistirà ser dona?”.
La comunicació és un altre dels temes que destaquen en aquesta història on conflueixen tres etapes de la vida: nena, adolescent i dona. Tres moments vitals que mereixen una revisió sense judicis de valor. Es tracta de contemplar el fet de fluir de la vida a certa distància, com si fóssim extraterrestres, visitant les falses il·lusions, els miratges dels enamoraments, els errors a l’hora d’escollir parella, i el fantasma d’aquell destí que va poder ser, però no va ser i, de fet, mai no serà.
En definitiva, més enllà del preciosisme visual, o l’enginy d’un guió on les peces encaixen com la maquinària d’un rellotge, Aisha Franz ens porta al llenguatge propi del còmic per explicar històries. I ho fa a la perfecció. Sense cap mena de dubte, aconsegueix connectar amb una cosa molt íntima i autèntica que et deixa amb una sensació de… “Aquí m’has tocat“.