Tindersticks. Simple pleasure. Quicksilver/Island, 1999

Segur que tots coneixeu Arcade Fire. Van esclatar amb el seu primer disc Funeral el 2004 com una bomba… i es van posar el públic i la crítica a la butxaca. Segur que heu sentit alguna de les seves cançons (cada any vénen en concert per Barcelona): tan impetuoses, tan grandiloqüents, tan eufòriques, tan plenes d’instrumentació i cors, que van pujant fins a un final apoteòsic que et fa créixer i cridar… Són gairebé himnes expansius! Fenomenals!

Doncs si els coneixeu, us proposo un joc: imagineu com sonarien els seus contraris. Poseu tot aquest pop de cambra a favor de la introspecció, la malenconia, la tendresa, la fragilitat, la sensació de pèrdua i les declaracions d’amor… a què sona? a Tindersticks. I especialment a Simple pleasure: el disc que us vull recomanar avui.

Escolteu “If you’re looking for a way out”. I deixeu que el pobre Stuart Staples (el cantant) us toqui l’ànima mentre s’acomiada dòcilment de la seva xicota. I admireu a l’Stuart i la seva veu de vellut tan reconfortant.

“If you’re looking for the way out”

(Altres havien dit el mateix abans, i no amb aquests resultats…).

Aquí en teniu un altre exemple:
“If she’s torn”

No totes les cançons del disc tenen aquest gust amarg de pèrdua…

“Before you close your eyes”:

o la instrumental “From the inside”:

la mateixa atmosfera íntima, delicada, amb una sonoritat aclaparadorament bella (Serà la veu de l’Stuart? Serà el Hammond? Seran els violins?).

Ara, si llegiu el post que vaig publicar a l’Ampli sobre aquest mateix disc, veureu que he deixat el millor pel final. I si sentiu la cançó que obre el disc (i tanca aquest post) entendreu per què he vingut al món: i només és per admirar Simple pleasure.

Can we start again?