Poemas de Navidad, de Joseph Brodsky

Poemas de Navidad - Joseph Brodsky

Poemas de Navidad - Joseph BrodskyBrodsky, Joseph. Poemas de Navidad. Madrid: Visor, 2006

El poeta rus, nacionalitzat nord-americà, Joseph Brodsky (Leningrad, 1940 – Nova York, 1996) és una de les màximes figures de la poesia russa del segle XX juntament amb les poetesses Anna Akhmatova i Marina Tsvetaeva.

De formació autodidacta, la seva obra està marcada per poetes clàssics, pels metafísics anglesos i alguns polonesos realistes contemporanis, a més de per escriptors com Proust i Melville. L’any 1987 va ser distingit amb el Premi Nobel de Literatura, convertint-se en el quart guardonat més jove en rebre’l.

L’origen d’aquests poemes nadalencs data de l’any 1962, quan amb un amic va estar-se un temps en una dacha o casa rural en la que hi havia una fotografia de l’adoració dels reis mags. Des d’aleshores el va fascinar, gairebé obsessionar, la idea de que s’hagués dividit la història en un abans i un després de Crist.

Joseph Brodsky

La poesia de Brodsky té com a punts cardinals el buit i el no res, però un buit acceptat com l’inici del camí cap a l’existència, i un no res com a límit del temps i de l’espai que tenen com a destí l’Eternitat. Amb els conceptes de buit i eternitat el poeta assoleix una realitat fruit del llenguatge, que el considera allò absolut, allò que li atorga la llibertat plena i fa que el poeta estigui per sobre del Bé i del Mal.

Poemas de Navidad està compost pels poemes que Brodsky va escriure durant els Nadals dels seus darrers vint-i-cinc anys de vida. Molts van ser escrits a la seva estimada Venècia. En ells, intenta superar el buit cercant la llum com a símbol d’esperança i equilibri. Bon exemple és aquest poema escrit el 25 de desembre de 1993:

¿Qué hace falta para un milagro? A una zamarra de pastor,
un granito de ayer y una pizca de hoy
y mañana, añádeles a ojo
un trocito de espacio y una miga de cielo.

Y el milagro se hará. Porque los milagros
gravitan en torno a la tierra y guardan
nuestras direcciones. Y tanto es su afán por encontrarnos
que incluso en el desierto dan con quien lo habita.

Y, si dejas tu casa, al despedirte,
enciende la estrella de cuatro velas
para que ilumine el mundo vacío, y te siga
con su mirada por los siglos de los siglos.

 

1 Comment

  1. Estic llegint “Lo que la universidad no enseña : diez lecciones sobre la vida” d’ Íñigo García Ureta i quina casualitat parla d’aquest poeta com a referent per a la primera llicó de vida. M’havia picat la curiositat però després de llegir aquest post encara en sento més, anoto a Joseph Brodsky en la meva llista de lectures pendents…

    Gràcies!

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.