Camus, Albert
L’estrany
Barcelona: Labutxaca, 2010
A deshora, me levanto
de la cama sin nada que hacer;
me declaro insuficiente,
y siempre fuera de la ley.
Extremoduro. Adiós abanico, que llegó el aire
Avui, 7 de novembre, es celebra el centenari del naixement d’Albert Camus (Mondovi, Algèria 1913 – Villeblevin, França 1960), un dels més importants escriptors i intel·lectuals francesos del segle XX, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 1957.
Una vegada a París, Camus es relacionà amb un altre gran exponent del pensament europeu com va ser Jean-Paul Sartre, amb qui va desenvolupar una obra filosòfica, literària i política en paral·lel. Però com passa gairebé sempre que coexisteixen dues capacitats intel·lectuals tan brillants en el temps i l’espai, van acabar discrepant l’un de l’altre.
Basant-se en les seves reflexions filosòfiques, va acabar rebutjant tant el cristianisme com el marxisme i l’existencialisme per desembocar en el que es donaria a conèixer com a filosofia de l’absurd, Camus va impregnar totes les seves obres literàries d’una profunda reflexió sobre la condició humana. I potser el millor exemple sigui la novel·la L’estrany o El extranjero.
Que la vida no té més sentit ni importància que el que cada persona li vulgui atorgar és el que deu pensar Mersault, el protagonista de L’estrany, un personatge sense il·lusions, incapaç de demostrar sentiment ni emoció alguna, ja sigui per la mort de la seva mare o per l’amor a la seva promesa. Esdevé així una ànima que es mou gairebé per l’atzar, amb indiferència cap a unes circumstàncies o successos que no eludeix però dels que tampoc és plenament conscient.
La novel·la, narrada en primera persona, parteix amb la mort de la seva mare i evoluciona fins a arribar a la pròpia mort de Mersault fruit d’una condemna per assassinat.
La indiferència, la manca de sensibilitat i de consciència social per part del protagonista es pot veure clarament en aquests fragments que us serviran de tast per, segur, voler llegir aquesta magnífica novel·la:
Avui ha mort la mamà. O potser ahir, no ho sé. He rebut un telegrama de l’asil: “Comuniquem defunció mare. Enterrament demà. Sincer condol.” És clar que això no vol dir res. Potser era ahir.
He pensat que, al capdavall, havia passat un altre diumenge, que la mamà era enterrada, que demà reprendria el meu treball i que, en definitiva, res no havia canviat.
Perquè tot sigui consumat, perquè em senti menys sol, només em resta esperar que el dia de la meva execució hi hagi molts espectadors i que m’acullin amb crits d’odi.
28 Comments
“Si el somni no ens permetés anticipar un món diferent. Si la fantasia no fes possible aquesta capacitat una mica miraculosa que l’èsser humà té de clavar els ulls més enllà de la infàmia. Què podríem creure? Què podríem esperar? Què podríem estimar?
Perquè en el fons un estima el món, a partir de la certesa que aquest món, trist món, esdevingut un camp de concentració, conté un altre món possible… O sigui que l’horror està embarassat de meravella. Si no, no tindríem aquesta certesa, a prova de bales, a prova de desencants i traïcions…
Què seria de nosaltres? En el fons, l’acte de viure és un acte sagrat de bogeria” Albert Camus
M’heu fet venir ganes de tornar-lo a llegir!
Us deixo un enllaç sobre el centenari de Camus: http://cultura.elpais.com/cultura/2013/11/06/actualidad/1383734422_805585.html
Dintre trobareu més enllaços per tenir una visió d’ell com a filòsof, narrador, dramaturg, etc.
Espero sigui del vostre interès.
Recordo haver llegit la seva obra de teatre Les justes (Els justos) que tracta molt bé el tema dels sentiments dels terroristes.
Un llibre frepant, però encara va agradar-me més “La pesta” que, de passada, recomano als lectors
Magnific, una lectura molt recomanada.
Me’l vaig llegir fa uns anys i em va encantar! Recordo molt poca cosa de l’argument, però me’l tornaria a llegir sens cap mena de dubte! Molt recomanat!!
Crec que ” L’étranger” ès una novel·la per llegir en l’adolescència perquè et fa reflexionar sobre moltes coses que la vida et descobreix ( la mort d’un èsser estimat, la feina, l’ amor…).
Jo particularment la feia llegir als meus alumnes de Francès explicant-los prèviament com fer-ho i amb les parts del llibre comentades. Si voleu refrescar el vostre nivell de llengua francesa, us la recomano, perquè no és gens difícil.
Completament d’acord.
Jo el vaig llegir amb 14 anys. Em va marcar tant que és dels llibres que he rellegit. Va marcar la meva manera de pensar i, sempre que en sento parlar, em vénen un munt de sensacions .
M’encanta! Me’l tornaria a llegir demà mateix. El recomano! I la pesta també.
fantàstica!
Fantàstic!!!
Interesant.
The Cure s’hi va inspirar per a la seva cançó Killing an Arab.
Un altre món és possible…
interesant novel.a, et fa pensar sobre la teva pròpia existencia, recomenable
Jo la vaig llegir fa molt de temps. Encara que ara no soc capaç de recordar amb claretat al detall de la lectura, si que la tinc present a grands trets. En el seu moment em va impactar per l’absurd del argument. Gràcies al fet de participar en aquest blog i a haver fet aquest comentari tinc la intenció de rependre de nou la lectura d’aquest llibre i possiblement d’altres del autor.
Tinc ganes de llegir-la. Encara no he llegit res d’aquesta escriptora. Interessant llibre.
De Camus únicament he llegit “La pesta” i he de dir que em va agradar força. Apuntada queda aquesta recomanació
Felicidades por la iniciativas, actividades culturales y demás que promovéis desde Biblioteques de Barcelona. Hacer llegar la cultura gratuitamente es importante y necesario. ¡¡¡Gracias!!! Y veo por los demás comentarios que el libro reseñado está muy bien, aunque desde fuera parece un tema crudo, nada fácil de digerir…
És el primer cop que hi participo… en tot cas m’encantaria estrenar-me guanyant el nou llibre de Carme Riera.
De Carme Riera vaig llegir “Dins el darrer blau” i em va agradar molt.
Últimament agafo més llibres de la biblioteca que no pas me’n compro, ja que entre els diners que costen i l’espai que ocupen i el servei tant excel·lent de les biblioteques….no hi ha color.
Us felicito per la iniciativa.
Genial! Hem de llegir més llibres amb pincelades filosòfics i reflexius.
Estic totalment d’acord, Miren.
Tinc moltes ganes de llegir aquesta obra.
Aquest és un dels imprescindibles.
Hi ha llibres que cada cert temps tens la necessitat de tornar a llegir-los. Tornar a Camus i després a Sartre. Impossible l’un sense l’altre.
De l’Albert Camus m’he llegit “l’Etrager” que és un llibre que em va agradar força,però “la Peste”, un altre llibre d’ell, no em va agradar.
De l’Albert Camus m’he llegit “l’Etranger” que és un llibre que em va agradar força,però “la Peste”, un altre llibre d’ell, no em va agradar.Ho sento’ hi havia una falta ! 🙂