KIM, Jang-Sung
Dents de Lleó
Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2016
(Castellà)

Una planta senzilla ha cridat la nostra atenció. De fulles verdes i flors tipus margarida, d’un groc cridaner i exultant: són les dents de lleó.

Amb l’àlbum il·lustrat que avui us descobrim podem fer una classe de botànica a peu de camí d’una manera fàcil. Veure el cicle de les plantes i observar el passi del temps. Tenim la gran sort que és un vegetal que està molt present a les nostres ciutats.

 
I, a més a més,  a l’alçada de la mirada de les criatures: als escocells dels arbres, les escletxes petites de les façanes i les voreres, allà on hi ha una irregularitat a les llambordes del carrer, al costat d’un carreró per on passa poca gent…, allà tenim les dents de lleó.

 
Les modestes dents de lleó són com l’eruga que fa la metamorfosi. Per això criden tant l’atenció, per la seva transformació natural i la seva bellesa tan humil.

 
Una planteta petita, amb dues fulletes, després quatre, amb una tija prima, un capoll, dos, tres… Una flor que s’obre tímidament, esclata en un groc de Sol intens, un altre i un altre… Esclata la primera, es torna blanca i perfectament esfèrica, es veu el món per entremig de les llavoretes i, amb l’alè calentó del nen, surten volant i lliures cap a una nova escletxa i tornem a començar.

 
En 3 o 4 dies anant cap a l’escola o passejant per les voravies podem veure tot el procés, senzill i meravellós de la natura. Aquest encantador conte de Jang-Sung Kim i Hyun Gyung Oh, dibuixat deliciosament ens il·lustra això mateix. Resulta molt poètic i ens explica el ritme de la vida de forma natural. L’àlbum va rebre una menció especial en els premis de Literatura infantil de Bolonya l’any 2015.

 
I quina nena/nen  o pare/mare s’ha pogut resistir a bufar les llavors que semblen minúsculs paraigües?

Bufem ben fort per enviar-les lluny, lluny, amb els nostres bons desitjos.

Mireu, observeu i sigueu feliços.