Aquest llibre, disponible en format e-book, que podeu llegir a través de la plataforma ebiblio Catalunya, us ofereix un resum dels valors que tenen els joves actualment. Al llarg de la història els adults han vist el col·lectiu de joves com a despreocupats i amants del plaer. No som gaire lluny del segle xxi: els nostres joves són força indiferents, però a què? Segons l’estudi tret d’enquestes a joves d’entre quinze i vint-i-nou anys, ara com ara, els joves tenen una mancança important de referents ètics i d’implicació en els valors socials o col·lectius. Aquestes són dues de les conclusions més esclaridores d’aquestes enquestes.
Les famílies actuals són negociadores, obertes i democràtiques. Això és una realitat positiva que porta a noves maneres de relacionar-se que no parteixen de l’autoritat arbitrària o de la coacció, però, per contra, sembla que s’ha perdut un cert rol d’acceptació d’autoritats. Això comporta problemes, no tan sols familiars, sinó també laborals i de creença en les institucions socials democràtiques.
El grup d’iguals és ara la referència afectiva bàsica dels joves i depenent d’on vagis a caure tens més o menys possibilitats de sortir-ne ben parat. Uns joves que no sembla que es plantegin el futur –viuen en un present constant–, ni perfilen projectes personals de vida o professionals. Per a la majoria, el treball i la família són el sistema d’obtenir recursos per a mantenir el seu nivell de consum i de gaudi de la vida. Per tant, els joves d’aquesta generació esdevenen uns eterns dependents i la majoria mostren una mena de síndrome de Peter Pan.
Per què és així? La clau la tenen no solament les famílies, sinó el futur del treball i l’habitatge que respiren cada dia. Lluny d’oferir-los estabilitat econòmica, oportunitats professionals i capacitat de generació de projectes, les estructures socials i econòmiques de treball els ofereixen ben poca cosa. La desmotivació es fa palesa en el gremi del jovent. I qui està motivat no es passa la vida fent zàping.
La gent jove és variada i no tothom té el mateix perfil, però els autors afirmen que parlen a partir d’uns caràcters majoritaris. Per exemple, els joves són tolerants i comunicatius, però deixen viure perquè els deixin viure a ells. Aquesta és l’ètica. Per exemple, els joves són ecologistes i igualitaris envers les dones, però una cosa és el que diuen i una altra el que fan. Els adults, som tan diferents d’ells? La resposta és que avui dia els adults mostren els mateixos camins. Prova d’això és el constant neguit per ser jove i el constant neguit per gaudir de la vida i dels diners. Tot això els joves ho han respirat des de fa anys dels adults. Cal recordar que sempre s’ha parlat de l’aïllament que pateix un jove per voler ser culte o un adult per defensar una qüestió ètica.
Els joves no volen perdre el temps a esforçar-se per aconseguir els seus desitjos, els volen de pressa. La dependència familiar, no és el sistema més ràpid i barat per a aconseguir recursos? En tot cas, una construcció de vida d’aquesta mena, que recorda el conte infantil dels tres porquets, és ben poc realista. Caldrà que rellegim de tant en tant el conte clàssic? Caldrà que el mercat de treball i habitatge els deixin construir un lloc tan segur per al seu projecte de vida com altres generacions ho han aconseguit.
– Article relacionat de El País: Los ‘millennials’ y los ‘centennials’, dos generaciones que valen 19 billones
