Brenifier, Oscar. ¿Qué es la vida?
Barcelona: Edebé, cop. 2006

Té sentit la vida? Quina és la millor manera de ser feliç? Per què passen desgràcies al món i als altres? Quin sentit té la mort? Són preguntes universals que han ocupat la ment de pensadors excepcionals de totes les èpoques i de les procedències més diverses. I no només dels filòsofs: són qüestions que marquen la nostra vida quotidiana, i a les que dediquem bona part de les nostres energies de les nostres pors i les nostres ansietats.

Potser l’edat per antonomàsia que s’associa a la curiositat i a les preguntes sigui la infància. Què hem de fer si els nostres infants ens fan aquestes mateixes preguntes amb les quals lluitem els adults? Hem de provar de donar-los una resposta, o més aviat hauríem d’ajudar-los a raonar la seva pròpia?

La col·lecció Súperpreguntas, de l’editorial Edebé, ho té clar: si bé les respostes dels grans poden ajudar als infants a formar-se les seves pròpies, també és convenient que els ensenyem a pensar i a jutjar per si mateixos, per tal que puguin ser nens i nenes autònoms i responsables.

Amb aquesta finalitat, la col·lecció Súperpreguntas ens ofereix un grapat de títols per tal que ajudem a reflexionar als més petits i a les més petites. Obres centrades en preguntes, com ¿Qué es la felicidad? , ¿Qué es la belleza y el arte?, ¿Qué soy yo? o aquesta que us presento, ¿Qué es la vida?.

¿Qué es la vida? ofereix un examen de sis qüestions: la felicitat (¿Cómo ser feliz?), l’ambició (¿Vas a ser mayor?); la desgràcia (¿Por qué la vida es dura?); l’existència (¿Por qué existe el hombre?); el sentit de la vida (¿Por qué vivimos?) i la mort (¿Por qué nos morimos?).
 

 
Cada pregunta ens presenta una sèrie de respostes que, en la millor tradició socràtica, són posades en dubte per tal d’avaluar la seva consistència. Les il·lustracions ajuden a presentar d’una manera informal i divertida una informació que de fet és força seriosa i omnipresent a les vides dels adults.
 

 

 

 

Les darreres dècades d’investigació en psicologia han mostrat resultats sorprenents pel que fa a les capacitats dels més petits. Així, es creu que els nadons ja venen al món amb conceptes tan sofisticats com una comprensió intuïtiva de la física, de la moral, de les matemàtiques i fins i tot de la biologia.

És més que probable que aquestes capacitats siguin el suport per a la nostra curiositat, la matèria que permet la meravella enfront del món i l’esperó per a la filosofia. Aquesta és la idea que va guiar a la psicòloga Alison Gopnik a escriure la seva obra El filósofo entre pañales (Biblioteques de Barcelona), un llibre on es repassen les sorprenents capacitats de pensament dels petits, com la imaginació, el raonament, la consciència o la moral:
 

Los niños son profundos y desconcertantes, y esta combinación es el clásico territorio de la filosofia. Sin embargo, en 2500 años de filosofia no encontramos nada sobre los niños. […] Recientemente, sin embargo, eso ha empezado a cambiar. Los filósofos han comenzado a prestar atención a los bebés, e incluso a aprender de ellos. […] Algunos, incluso, se sientan, peligrosamente, en las sillitas de las clases de preescolar y hacen experimentos con niños. La reflexión sobre bebés y niños pequeños puede ayudar a proporcionar nuevas respuestas a preguntas fundamentales acerca de la imaginación, la verdad, la consciencia, la identidad, el amor y la moralidad. (pp. 19 – 20)

 
Un genial exemple d’aquest interès dels filòsofs per aprendre de la infància, a la vegada que s’ajuda a fomentar el seu pensament crític, és la iniciativa Ce n’est qu’un debut, recollida al documental del mateix nom i traduït a l’espanyol com Sólo es el principio. Una classe de nens i nenes de 3 i 4 anys van participar durant un parell de cursos en un taller de filosofia de la mà de la seva professora. Tota una experiència que pots veure en aquest vídeo:
 

 
Potser ens podríem preguntar quin valor té pensar i reflexionar sobre grans qüestions filosòfiques. I potser podríem respondre de dues maneres. La primera és que el coneixement té un gran valor per a la nostra vida en societat, com es mostra a l’obra que vaig ressenyar ja fa una temporada Más allá de las imposturas intelectuales. La segona la recull d’una manera molt lírica el filòsof Simon Blackburn a la seva excel·lent introducció al pensament filosòfic Pensar: una incitación a la filosofia (Biblioteques de Barcelona):

La leyenda completa de los grabados de Goya es: “La imaginación, abandonada por la razón, produce monstruos impossibles: unida a ella, es la madre de las artes y la fuente de sus maravillas”. Así es como deberíamos pensar. (p. 23)