Normand Baillargeon integra els components del pensament acurat en un tot coherent, mostrant la seva importància social. Obra dividida en tres grans parts, aquest petit curs ens ensenya: els paranys més freqüents del llenguatge, i els errors argumentatius més usuals; l’ús deficient que solem fer de la probabilitat; i allò que la psicologia ens diu sobre el pensament rigorós.

És cert que tot és relatiu? Que no existeix la veritat? O que la veritat és una construcció social, un acord entre la gent sobre allò que consideren veritat? El filòsof Paul Boghossian dedica el seu llibre a desmuntar aquestes idees (el relativisme i el constructivisme), molt arrelades a la nostra societat, en part gràcies a l’èxit del postmodernisme filosòfic.

Els descobriments de la ciència han anat ocupant bona part del debat que abans estava reservat als intel·lectuals de les humanitats. El prestigiós editor John Brockman recull en aquest llibre una sèrie d’assajos de científics i pensadors de diverses àrees, amb la intenció d’alçar un pont entre ciència i humanitats, tot creant una “tercera cultura”.

Mario Bunge és un dels filòsofs vius més influents del pensament modern. Amb interessos diversos, Bunge ha dedicat una bona part de la seva obra a reflexionar sobre el coneixement. En aquest llibre, ja tot un clàssic, el filòsof ens parla sobre la ciència, quins són els seus fonaments i quines les característiques que la converteixen en una empresa apassionant.

Un altre clàssic sobre la ciència. El filòsof Alan Chalmers examina la seva natura, comentant les principals controvèrsies i crítiques que al llarg del darrer segle s’han fet a l’empresa científica. Com ens diu el mateix Chalmers, el llibre és així una introducció clara als moderns punts de vista sobre la natura de la ciència.

Els llibres d’autoajuda han inundat el mercat editorial, i els seus principis han calat a la societat. Però és difícil dir si les seves promeses es compleixin, o són mer màrqueting. El psicòleg Eparquio Delgado dedica aquesta obra a esbrinar-ho, repassant els diferents tipus de llibre d’autoajuda, analitzant els seus principis i si existeix evidència científica que els sostingui.

Cada any l’editor John Brockman fa una pregunta a la seva plataforma de divulgació Edge. La de l’any 2012 va ser: Quin concepte científic ens ajudaria a millorar les nostres capacitats cognitives? Aquest llibre recull les respostes d’experts en diferents àrees (filosofia, economia, psicologia,…) a la pregunta llençada per Brockman.

Estem molt acostumats a sentir parlar de l’estadística. I és que és molt utilitzada en àmbits ben diferents, des dels esports fins a la intenció de vot. L’estadístic Pere Grima ens fa un recorregut pels principals aspectes d’aquest camp, des de com s’obtenen les dades de les estadístiques fins a com aprendre a interpretar-les correctament per tal d’evitar enganys.

La sociòloga Eva Illouz argumenta en aquesta obra que la psicologia i el llenguatge de la teràpia ha penetrat en àmbits com l’empresa, la família o fins i tot l’Estat. Per a Illouz, la conseqüència fonamental és el desenvolupament d’una nova desigualtat: els individus amb més capacitats i recursos per a gestionar les emocions obtenen un clar avantatge competitiu en tots els àmbits esmentats.

La nostra ment està predisposada a trobar patrons a allò que succeeix al món, a buscar una causa. Però l’atzar és a tot arreu, i determina molts dels aspectes que creiem causats per algun efecte particular. Això és el que sosté el físic i matemàtic Leonard Mlodinow i ho transmet en aquest llibre, on analitzat les nostres tendències psicològiques així com els fonaments matemàtics de l’atzar.

La racionalitat no té bona imatge en l’actualitat: ser racional és vist com a sinònim de ser massa fred, es prefereix l’espontanietat i l’emoció. El filòsof Jesús Mosterín, un dels més reputats en parla espanyola, sosté en canvi que la racionalitat és la millor manera possible de viure. I això tot analitzant qüestions relacionades, com el significat de racionalitat, la natura de la ciència o com una vida racional hauria d’avaluar els mitjans i els fins de l’acció.

El físic Alan Sokal ha passat a la història moderna de la filosofia per una broma amb molta intenció: Sokal va aconseguir que una revista d’humanitats li publiqués un article ple de sense-sentits científics. En aquest volum, Sokal recull diversos assajos relacionats amb una qüestió: la importància de la visió científica del món per a les nostres vides.

L’optimisme és una actitud molt ben vista a la nostra societat: podem canviar les coses, se’ns diu, si pensem com volem que siguin en realitat. El filòsof Roger Scruton creu que quan es porta al límit, l’optimisme es torna en un perill per a les societats. Scruton analitza les fal·làcies de l’optimisme en diversos camps, així com les arrels psicològiques de la necessitat de l’esperança.

Michael Shermer és un popular divulgador del pensament crític i de l’esperit escèptic. En aquest llibre Shermer intenta descobrir els motius psicològics pels quals creiem en fenòmens com els fantasmes, la percepció extrasensorial,… A més, aborda en diferents capítols qüestions concretes, com les experiències properes a la mort o les abduccions extraterrestres.

Una de les tendències de la nostra ment és que inventem explicacions de l’existència de fenòmens una vegada que aquests ja han succeït, donant així la sensació que eren predicibles. Nassim Taleb critica aquesta tendència, mostrant com es produeixen i quin és el paper que els fenòmens impredictibles, però de gran impacte, tenen al nostre món.