Qui necessita raons quan tens heroïna?

Boyle, Danny. Trainspotting
Madrid: El País, 2005

Tot i la gran controvèrsia que va causar quan va estrenar-se, ja que es deia que fomentava l’ús de les drogues entre la joventut, el British Film Institute la va declarar com la desena millor pel·lícula britànica de tots els temps, i és considerada, per molts, una de les obres de culte dels anys 90.

Trainspotting és una pel·lícula amb escenes grotesques (com els somnis de Renton durant la seva rehabilitació), fastigoses (com el moment del “bany més fastigós d’Escòcia”) i violentes (com alguna de les mítiques baralles de Begbie), amb una cuidada estètica “bruta”, uns diàlegs políticament incorrectes i una banda sonora mítica … us la perdreu?

Trainspotting és una pel·lícula britànica de 1996 dirigida per Danny Boyle i basada en la novel·la escrita per Irvine Welsh.

La pel·lícula tracta sobre un grup d’amics d’Edimburg que estan enganxats a l’heroïna i que tracten de trobar un sentit a la vida. El protagonista és Mark Renton (Ewan McGregor), i entre els seus amics hi ha Frank Begbie (Robert Carlyle), un alcohòlic violent i psicòpata, Spud (Ewen Bremner) un desesperat addicte a la heroïna; Sick Boy (Jonny Lee Miller), un “lligón”,  i Tommy (Kevin McKidd), un seguidor incodicional d’Iggy Pop.

El llançament de la pel·lícula va ser publicicitat d’una forma molt inactiva, repartint flyers inspirats en la cultura de club i cartells de cadascun dels actors principals.

Un guió excel·lent que encaixa a la perfecció amb una banda sonora inoblidable amb èxits d’Iggy Pop, Primal Scream, Elástica, Lou Reed, Blur, Underworld, Pulp, etc.

Trainspotting, la primera novel·la d’Irvine Welsh, va tenir un èxit extraordinari. Altres obres seves molt conegudes són Extasis, Acid House, Filth, Porno, Cola i Marabu Stork Nightmares. Irvine Welsh és conegut per escriure en el seu dialecte scots d’Edinburgh. Una curiositat, l’autor de la novel·la apareix fent un petit paper.

El nom de “trainspotting” és un joc de paraules anglès que s’utilitza de forma col·loquial per l’acció d’injectar-se heroïna, en realitat, però, “trainspotting” és una activitat practicada al Regne Unit, que consisteix a seure en una estació de tren i prendre nota dels que passen per allí.

Trainspotting és la segona pel·lícula del director Danny Boyle, i el seu primer gran èxit, després d’aquesta va seguir creant èxits de pantalla com: La Playa (1999), 28 días después(2003), Slumdog Millionaire (2009) o 127 horas (2010).

Boyle va declarar als mitjans de comunicació que preparava la seqüela de Trainspotting, 10 anys després de la seva pel·lícula original, basada en Porno, també d’Irvine Welsh. De moment està esperant que els actors originals envelleixin …

2 Comments

  1. Trainspotting, tant la pel·lícula com el llibre, s’han tornat d’alguna manera una part importantíssima de la meva vida. No sé com aquesta obsessió ha anat aumentant amb el temps.. Semblarà exagerat, però és així. Considero Danny Boyle un geni per haver pogut portar a la pantalla l’obra maestra que és el llibre sense haver-ne cambiat l’autenticitat. Aconsello el llibre tant com la pel·lícula. Mentres el llegia, somiava amb el personatges i el meu subcoscient s’inventava noves històries amb ells, ja que Welsh m’havia permés fer-me amiga d’ells, en alguna manera, i ara puc dir que els conec com si fos de tota la vida.

Deixa un comentari

Your email address will not be published.