Wong, Kar-Wai. Deseando amar
Valladolid : Divisa, DL 2001

I la qüestió és: quin és el vostre estat d’ànim? Esteu en disposició d’estimar, en condicions per ser estimats o desitjant estimar com els protagonistes d’aquesta pel·lícula? Esteu disposats a compartir la profunda malenconia que envaeix els protagonistes d’aquesta història? Us presento: In the mood for love.

Pel·lícula del director xinès Wong Kar-Wai, el film va ser estrenat l’any 2000 i va competir a la secció oficial del 53è Festival de Cannes on, com no podia ser d’una altra manera, va guanyar el Premi del Jurat, entre d’altres.

El film narra la història de dos personatges: Chow (Tony Leung Chiu Wai) que treballa en un diari, i Su Lizhen (Maggie Cheung), secretària en una companyia naviliera. Ambdós estan casats i ocupen apartaments contigus en una estreta pensió del Hong-Kong de 1962. Ambdós son enganyats per les seves respectives parelles: la dona d’ell i el marit d’ella estan tenint una aventura, i és en aquesta dolorosa solitud que trobaran una complicitat i una comprensió que esdevé desig.

Però el més interessant i suggeridor de la pel·lícula és la manera en què el seu director tradueix aquest desig: no amb paraules, no amb actes sinó a través d’una acurada planificació i posada en escena. En aquesta ocasió, tots els recursos es posen al servei de la narració. Això explica els ralentí o slow motions que multipliquen la potència de les mirades, dels gestos, d’unes mans que es freguen com per atzar; l’omissió d’escenes que l’espectador ha de construir a través de la seva pròpia imaginació per enganxar-les a continuació com si es tractés d’un trencaclosques; enquadraments impossibles, ambients angoixosos i quasi asfixiants per sintetitzar la complexitat de l’ànima; carrers mullats, passadissos estrets, parets desgastades, cortines vermelles i miralls per reflectir (o no) la realitat i els pensaments dels seus protagonistes;  i una curiosa manera de representar el pas del temps: a través dels vestits (fins a 46 models diferents!) i de les corbates que llueixen els actors.

Un film delicat i subtil que es recolza en l’impecable treball dels dos protagonistes, però tmabé en la força que transmeten els temes originals de Nat King Cole que, com cançons de bressol, amanyaguen els seus protagonistes, així com en una banda sonora, a través de la qual es materialitza la sensualitat latent que transpira cada escena.

Un film poc convencional del que es pot dir que és clàssic però barroc alhora; un film de d’aparença tranquil·la però que amaga un allau de sentiments contraposats; un film on les pedres, les runes i les muntanyes són l’única evidència atemporal de records llunyans, de desitjos incomplets i passatges.

In the mood for loveés la segona part d’una trilogia, juntament amb Days of Being Wild (1991) i 2046 (2004). Una pel·lícula per (re)descobrir i per xiuxiuejar a cau d’orella, com els seus protagonistes.

I una recomanació: deixeu-vos portar.