MACQUISTON, Casey
Rojo, blanco y sangre azul
Barcelona: RBA Libros, 2019
Avui, diumenge 28 de juny, se celebra el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI. Per aquest motiu, us recomanem una novel·la juvenil que ha estat reconeguda per la crítica nord-americana especialitzada.
Rojo, blanco y sangre azul és la primera novel·la escrita per Casey MacQuiston. Segons l’autora, la idea d’escriure-la va sorgir l’any 2016 -el mateix any que Donald Trump va arribar a la presidència dels EEUU- com una manera d’evadir-se de la realitat i plantejar-ne una de paral·lela.
Aquesta distòpia està protagonitzada per l’Alex Claremont-Díaz, el fill de la primera presidenta dels Estats Units d’Amèrica, que es troba immers en les properes eleccions a la presidència amb l’objectiu de revalidar el triomf de quatre anys enrere. A més a més, ser fill de la presidenta comporta afrontar compromisos protocol·laris, com la invitació al casament de l’hereu de la corona britànica. I l’Alex està preocupat perquè també hi assistirà el príncep Henry, germà del nuvi, Casey, amb qui manté una relació d’estira-i-arronsa.
Durant la celebració, l’Alex i el príncep Henry es barallen, fan anar el pastís de noces per terra i, evidentment, tenen la mala sort que els fotografien. Això farà que la premsa es faci ressò de la mala relació existent entre ells. Per apaivagar l’assumpte, els governs dels dos països convencen els nois de passar un cap de setmana junts perquè la premsa els hi faci més fotografies i demostrin que s’avenen. I serà aíxí com, durant el cap de setmana, es faran amics i… es despertaran altres sentiments.
Aquesta novel·la s’ha consta de dues parts: la primera, una crítica al funcionament de la política nord-americana, ja que s’hi expliquen les interioritats de les campanyes electorals i del recompte dels vots; i la segona, una història d’amor dels joves protagonistes en un context de dificultat marcat per l’exposició pública. Aquests dos fets fa que sigui considerada una novel·la valenta, com també ho fa que l’Alex, d’ascendència mexicana, assumeixi la seva bisexualitat, i el príncep Henry faci temps que tingui assumida la seva homosexualitat, malgrat que es vegi obligat a mantenir les aparences.
Recomanem la lectura d’aquesta novel·la a majors de setze anys, ja que l’aspecte polític és força present i, a més, s’ha de tenir en compte que els capítols són llargs, fent que la lectura no sigui gaire àgil.
Si voleu descobrir més protagonistes bisexuals en lectures juvenils us recomanem la saga Cazadores de sombras de Cassandra Clare, Moriré besando a Simon Snow de Rainbow Rowell, La guía del caballero para el vicio y la virtud de Mackenzi Lee i el còmic Heartstopper: Dos chicos juntos d’Alice Oseman.
Esperem que descobriu aquestes lectures i que les gaudiu.
