Nair, Mira. Salaam Bombay!
Barcelona : Filmax, 2006.

Quan Salaam no significa pau.

La pel•lícula se centra en un nen, Krishna, encara que vol representar la història de qualsevol dels milions de nens sense llar que viuen a Mumbai. On els nens, amb la innocència d’infants, no tarden a perdre la seva ànima. Una immensa ciutat de mil cares on les diferents capes socials (des de la pobresa més humiliant a la riquesa més esplendorosa) conviuen cara a cara.

Malauradament, Krishna pertany a la ciutat de les barriades on les condicions tercermundistes són deplorables.  La varietat de personatges del carrer, que representen la vida mateixa, només li mostraran misèria, pèrdua d’amor i identitat i traïció.

Krishna comença treballant en un circ, del qual l’acomiaden al dia següent. Marxa a Bombay per començar una nova vida i així guanyar els diners suficients per poder tornar amb la seva família. Aquest és el seu somni, complir la condició que li va posar la seva mare per retornar: reunir 500 rupies per pagar la reparació d’una moto que va trencar al seu germà.

A Bombay treballarà repartint té, sota pluja, sol o lluna, i a clients en tendes al carrer i a prostíbuls. Els dies passaran i farà amics, fumarà, provarà la droga, però no aconseguirà estalviar diners. S’enamorarà d’una prostituta, el tancaran per error en un centre de menors i, fins i tot, arribarà a matar per amor.

Les coses no són tan simples en aquesta caòtica ciutat on tothom es dedica a enganyar i a fer trampes. On l’amor i l’afecte, emocions bàsiques per a un infant, els hi són privades. Ciutat en la qual quedaran empresonats tots els seus somnis.

Prostitució, brutícia, talls de llum constants, carrers estrets, grisos i amb males olors, i restes d’escombraries per tot arreu. I la mort com un esdeveniment més a les seves vides.

La infantesa abandonada massa aviat, la maldat humana degut a la pobresa i a la manca d’oportunitats a la vida, la precarietat al límit, la desvinculació familiar a edats joves o la destrucció de la persona degut als efectes de la droga o de l’alcohol.

Però també colors,  música alegra, vestits vius, el valor de l’amistat en moments de màxima necessitat, balls i tradicions culturals, socials i religioses.

I malgrat estar enmig d’una cerca constant per la supervivència, el protagonista manté una continua lluita personal per retornar als seus orígens, amb la seva mare. Unes esperances i promeses que sembla que mai es realitzaran, ni en les seves vides personals ni en les dels ciutadans del país.

Aquesta problemàtica humana de la Índia, amb un caràcter social i documental i amb una mirada de denúncia, és l’univers que ens vol mostrar la seva directora. Un escenari de pobresa extrema amb rostre d’infant, en un país on ser pobre és pitjor que ser-ho en qualsevol altre lloc.

El seu objectiu és ser una crònica de la vida d’aquests nens els quals conformen la part més fosca de les grans àrees metropolitanes com Bombay.

Cal destacar que els actors són persones del carrer, fet que dóna autenticitat al relat.

Mira Nair

Nominada a l’Òscar com a millor pel•lícula de parla no anglesa, entre d’altres premis, és una pel·lícula dirigida per Mira Nair i escrita per ella mateixa i Sooni Taraporevala. Mira Nair és també la directora d’altres pel•lícules tant conegudes com Amelia, New York I Love You, El buen hombre o la famosa Boda del Monzón.

 

El miserable destí d’un nen, sense final feliç, en els ambients més degradats de Bombay, en un retrat d’impacte, imatge rere imatge.. Una molt bona pel•lícula, trista però certa. Càlida i captivadora.

Trailer de la pel·lícula

2 Comments

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.