‘Senderos de gloria’, dirigida per Stanley Kubrick

“Senyors del jurat: hi ha vegades que em fa vergonya ser membre de la raça humana.”

CORONEL DAX, personatge de Kirk Douglas

El Militarisme. Aquesta Xacra creada per la raça humana i amb la que encara convivim cada dia (poseu la tele?). La llei del més fort legalitzada pels estats. Màquina d’assassinats massius a servei de l’interès d’uns molt molt poquets… El millor director de cinema de tots els temps era de Nova York, i sense haver fet ni els trenta anys, s’enfronta a la seva quarta pel·lícula. El seu nom, tu el saps tan bé com jo…

La primera guerra mundial fou una absoluta carnisseria. En poc més de quatre anys, entre 20 i 22 milions de persones van morir i desaparèixer del nostre planeta. Cap a la meitat d’aquell malson, l’any 1916, és on el mestre Stanley Kubrick vol que siguis testimoni de la tragèdia i la injustícia. En aquells dies del conflicte, els fronts de batalla amb prou feina es movien. Les victòries consistien en guanyar uns miserables metres a canvi de milers de vides… Això no era cap inconvenient pels caps militars: monstres sense escrúpols a qui només importava afegir més pes de xapes de metall a les seves inhumanes jaquetetes. 

El Formiguer. Un petit turó entre les trinxeres francesa i alemanya. Una missió impossible, suïcida, sense possibilitat d’èxit. Però un d’aquests monstres, el general Mireau, ho voldrà intentar a canvi d’un ascens amb medalleta. Ho té tot ben apamat: moriran el 5% a la trinxera pròpia en iniciar l’atac, el 10% al trànsit per la terra de ningú, un 20% a la filferrada i un 25% en l’ascens al turó impossible. Vides de soldats que no són més que números. Què fàcil quan tu no et jugues la pròpia pell. La perversió i mirall trencat de tot allò bo que pot ser una persona.

Estàs davant d’una obra valenta, que denuncia sense miraments la immundícia moral de tots aquests sectaris impositius. I ho va fer en una època gens fàcil: en el bell mig de la Guerra Freda entre els blocs capitalista i comunista. No estava de moda oposar-se a la guerra, però els genis veuen més enllà que la majoria del ramat. Kubrick n’era un, però necessitava un soci poderós per a tirar endavant aquesta aposta de risc. I en va tenir un d’extraordinari: ell era una força de la natura com a intèrpret i un atrevit productor. Et parlo del propietari del clotet facial més mític de tot Hollywood: Kirk Douglas. Ja ens va acompanyar en un altre  post, però aquí torna a merèixer línies i agraïment. Ell va lluitar per duur aquesta història a la gran pantalla. I ell va voler que un jove quasi desconegut la dirigís, contra l’opinió de molts.

El coronel que interpreta Kirk haurà de ser un titella al servei de les sangoneres, però un titella conscient i ple de dolor. Una víctima de la criminal “obediència deguda”. Ell sí que veu  éssers humans que perden allò més preuat, no veu números. I és així que la rebel·lió acaba sent la seva tria, quan la trinxera deixa de ser a l’aire lliure i es converteix en tribunal. D’ Injustícia.

Kubrick, Stanley
[S.l.]: MGM, DL 2004

3 Comments

  1. La meva frase favorita d´aquesta excel·lent pel·lícula i que pronuncia el Coronel Dax és : “El patriotisme és l´últim refugi dels covards”

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.