Entre totes les diferències que ens separen de la cultura japonesa, el sexe ocupa un lloc predominant, tant per la insòlita exuberància que ens produeix la representació que se’n fa al segle XVII, en el període Edo (amb l’art shunga, que influiria enormement en l’art europeu des de finals del segle XIX), com per la seva actual deriva vers la supressió del món físic.
Ja va assenyalar Michel Foucault en la seva Historia de la sexualidad que, si bé moltes cultures tenen un ars erotica –entre les quals, la japonesa–, la modernitat d’Occident s’ha orientat més aviat a fer de l’experiència sexual una qüestió científica: l’anomenada scientia sexualis, basada en la confessió (sia al capellà, sia al terapeuta), circumstància rigorosament oposada a l’art de les iniciacions i al secret magistral que caracteritzen l’eròtica japonesa.
La història de l’erotisme al Japó, de fet, va sofrir un canvi enorme a finals del segle XIX, en l’era Meijí, quan el país va entrar en contacte amb Occident i el cristianisme i es va iniciar una època llarga de prohibició i repressió sexual que va donar lloc, durant els anys vint i trenta del segle XX, a la creació del gènere ero-guro, en què l’erotisme es va alimentar d’allò grotesc i pervers, en un moviment artístic i literari que bevia tant de les fonts del shunga del segle XVII com del freudisme del començament de segle, i que va servir posteriorment d’inspiració al còmic i l’anime hentai.
Però el país de l’ukiyo-e, del shunga i del hentai ocupa, en el nostre món tecnocràtic, la primera posició en el rànquing dels països que menys practiquen sexe, almenys sexe orgànic, atès que aquesta ja famosa absència de relacions sexuals dels japonesos contemporanis (síndrome del celibat) és correlativa a l’explosió de la mercantilització del sexe. L’augment del pes que té l’oferta pornogràfica variadíssima en el PIB japonès és inversament proporcional a l’activitat sexual de la seva societat.
En aquesta guia de lectura oferim només uns quants exemples literaris d’aquesta perversa i exquisida contradicció, des del sorgiment del gènere ukiyo-zōshi («llibres del món flotant»), amb les obres d’Ihara Saikaku el 1680, fins a l’eclosió actual del “féminisme noir” de Natsuo Kirino o Hitomi Kanehara.
ART
Shunga: Sex and pleasure in Japanese art
Editat per Timothy Clark … [et al.]
London : The British Museum Press, 2013
LITERATURA
SAIKAKU, Ihara (1642)
Vida de una mujer amorosa
Traducció de Daniel Santillana
Barcelona : Sexto Piso, 2013
Obligada a deixar casa seva per saldar un deute contret pel seu pare, una dona veurà desfilar davant els seus ulls la immensa cobdícia dels homes, i patirà en cos i ànima el descens des de la més alta estirp de les cortesanes fins a l’inframon de la seva professió.
Cinco amantes apasionadas
Traducció del japonès de Javier Sologuren i Akira Sugiyama
Madrid : Hiperión, 1993
Les dones són les protagonistes d’aquest drama en el qual afirmen positivament la llibertat de la seva passió, desoint les prohibicions socials més inhumanes.
El gran espejo del amor entre hombres: historias de samuráis
Traducció de Carlos Rubio i Akiko Imoto ; introducció de Carlos Rubio
Gijón : Satori, 2013
Col·lecció de vint relats amb el tema comú de les relacions homosexuals entre homes i nois en el món dels samurais.
El gran espejo del amor entre hombres: historias de actores
Traducció d’Akiko Imoto y Carlos Rubio ; prólogo de Luís Antonio de Villena
Gijón : Satori, 2014
Col·lecció de vint històries desenvolupades en l’ambient dels actors joves kabuki, amb nois que es prostituïen als districtes del teatre de les tres ciutats més grans del Japó.
MORI, Ogai (1862)
Vita sexualis
Traducció de Kazuji Ninomiya i Sanford Goldstein
Rutland [etc.] : Charles E. Tuttle, 1985
Prohibida durant uns anys per la censura imperial arran de l’escàndol que va causar en la societat japonesa, aquesta novel·la ens ofereix la iniciació eròtica dels sis als vint-i-un anys del filòsof Shizuka Kanai.
TANIZAKI, Junichiro (1886)
Arenas movedizas
Traducció de l’anglès de Carlos Manzano
Madrid : Siruela, cop. 2010
Aquesta novel·la és la història d’un amor obsessiu i d’un engany, de la maldat deliberada, amb la humiliació com a tema principal. La protagonista és la senyora Kakiuchi, una dona culta d’Osaka que va quedar vídua quan encara era jove.
La clau
Traducció d’Albert Nolla
Barcelona : Edicions 62, 2002
Un professor i la seva dona escriuen en els seus diaris respectius les fantasies sexuals que tenen. La lectura paral·lela dels dos quaderns posa al descobert els desitjos ocults d’un matrimoni atrapat en la impossibilitat de comunicació i en plena confusió entre l’amor, la passió i la perversió.
Cuentos de amor
Traducció del japonès d’Akihiro Yano i Twiggy Hirota ; edició de Carlos Rubio
Madrid : Alfaguara, 2016
Aquestes onze històries de perversitat inquietant, acuradament escollides, abasten vint-i-sis anys del millor Tanizaki: des del clàssic conte «Tatuatge» fins al divertit «La gata, l’amo i les seves dones», passant pel pertorbador «Els peus de Fumiko» o el magistral «El segador de canyes».
Sobre Shunkin
Introducció de Carlos Rubio ; traducció d’Aiga Sakamoto
Gijón : Satori, 2016
Crònica d’una relació estranya i fosca, en la qual l’amor més tenebrós i irracional uneix dos éssers aparentment diferents: una mestra de shamisen cega i el seu alumne.
HAMAO, Shiro (1896)
El discípulo del diablo
Traducció de l’original japonès, notes i apèndix a carreg de Rumi Sato
L’assassinat violent d’un matrimoni de l’alta societat toquiota ha commocionat la ciutat. La confessió del crim per part de l’assassí dona lloc a un recorregut pels racons més foscos de la ment humana a través d’una història de seducció, sexe i mort.
KAWABATA, Yasunari (1899)
La casa de las belles adormides
Amb un comentari de Yukio Mishima ; traducció del japonès de Sandra Ruiz i Albert Mas-Griera
Barcelona : Viena, 2007
Relat fascinant que gira entorn d’un petit hostal de províncies en què els homes grans paguen per dormir al costat d’una jove nua i narcotitzada, i a la qual s’han compromès a no tocar. D’aquesta obra pertorbadora, Yukio Mishima va dir que era «l’obra cabdal de Kawabata i una de les creacions més valuoses de la literatura japonesa».
SAKAGUCHI, Ango (1906)
En el bosque, bajo los cerezos en flor
Epíleg de Jesús Palacios ; traducció de l’original japonès a carreg de Susana Hayashi
Subjugat per la bellesa de la seva esposa, un bandit accedeix a deixar les muntanyes on viu i es trasllada amb ella a la capital. Un cop hi sónall, el desig irrefrenable de la capritxosa dona el durà per una voràgine de mort i bogeria a la qual només podrà posar fi d’una manera.
ENDO, Shusaku (1923)
Escándalo
Barcelona : Edhasa, 1989
Mitjançant la història de com un escriptor prestigiós i d’èxit s’enfronta a un escàndol sexual, Shusaku Endo mostra al lector una concepció sorprenent del sadomasoquisme i de la vida sexual en un sentit molt ampli.
ABE, Kobo (1924)
Encuentros secretos
Traducció de Ryukichi Terao amb la col·laboració de Gregory Zambrano
Buenos Aires : Eterna Cadencia, 2014
En aquesta novel·la de caire kafkià, Kobo Abe relata la història d’un home que cerca la seva dona en un hospital laberíntic, on actua una xarxa de vigilància constant i es fan extravagants experiments sexuals.
MISHIMA, Yukio (1925)
El color prohibido
Traduït del japonès per Keiko Takahashi i Jordi Fibla
Madrid : Alianza, 2011
El Shunsuké, un famós escriptor sexagenari que ha dedicat la seva vida a la creació literària, veu en el jove i bell Yuichi la possibilitat de venjar-se de les dones que l’han fet sofrir i l’han menyspreat i humiliat des de la seva joventut.
La escuela de la carne
Traducció de Carlos Rubio
Madrid : Alianza, cop. 2012
Taeko Asano és una dona independent i divorciada. Cansada de joves immadurs i de nous rics banals, sedueix el Senkitchi, un cambrer d’una discoteca gai de sulfurosa reputació. El jove, atractiu i de mirada angelical, amaga, però, ambicions perverses. Va inspirar la pel·lícula homònima de Benoît Jacquot protagonitzada per Isabelle Huppert.
Sed de amor
Madrid : Alianza, 2013
Quan l’Etsuko queda vídua, aboca una peculiar set d’amor, nodrida de gelosia, desig i odi, en un jove i ingenu servent de la casa del seu sogre.
MURAKAMI, Haruki (1949)
After dark
Traducción del japonès de Lourdes Porta
Barcelona : Tusquets, 2008
After dark narra les històries entrelligades d’uns personatges solitaris a la recerca d’una identitat pròpia, que seuen en un bar mig buit i mantenen converses llargues i reveladores mentre beuen cafè i fumen sense parar.
Baila, baila, baila
Traducció del japonès de Gabriel Álvarez Martínez
Un aguerrit redactor freelance viatja a Sapporo per allotjar-se a l’Hotel Dofí, on anys enrere va passar una setmana amb una misteriosa dona que, de manera inesperada, va desaparèixer.
MURAKAMI, Ryū (1952)
Azul casi transparente
Traducció de Jorge G. Berlanga
Barcelona : Anagrama, 1997
Un grup de nois i noies molt joves viuen prop d’una base nord-americana. Consumeixen tota mena de drogues, van a concerts de rock i organitzen orgies per als soldats ianquis, tot això sense aparent passió ni plaer. Amb emblemàtica passivitat, llisquen vers l’autodestrucció com a resultat no solament de la seva situació present, sinó del seu futur bloquejat.
Pírcing
Traducció del japonès d’Albert Nolla
Badalona : Ara Llibres, 2008
Per encarar-se als seus dimonis, Kawashima Masayuki, dissenyador gràfic que viu a Tòquio amb la seva dona Yokio i amb la seva filla acabada de néixer, decideix que només hi ha una manera de superar la por de clavar-li un punxó a la nena: clavar-lo a algú altre.
KAWAKAMI, Hiromi (1958)
Vides fràgils, nits fosques
Traducció del japonès de Marina Bornas Montaña
Barcelona : Quaderns Crema, 2015
La Lili és una dona de trenta-cinc anys que viu amb el Yukio, el seu marit, a qui fa temps que no estima. La Haruna, la seva millor amiga, està enamorada del Yukio des que el va conèixer, i la Lili sospita que tots dos l’enganyen, però decideix no fer-hi res. Un vespre coneix l’Akira, un home més jove que ella, amb qui inicia una relació.
KUBO, Misumi (1965)
Miro al cielo impotente
Traducció de l’original japonès de Yoko Ogihara i Fernando Cordobés
Gijón : Satori, 2014
La Satomi és una mestressa de casa que porta una existència monòtona al costat del seu marit Keiichiro. Quan inicia una relació amb el Saito, un noi que encara va a l’institut, perd el control de la seva vida.
KAWAKAMI, Mieko (1976)
Senos y huevos
Traducció de Fernando Cordobés i Yoko Ogihara
Barcelona : Sd, 2013
Relat breu sobre la relació entre tres generacions de dones japoneses vinculades per un afecte silenciós, propi de la seva educació i del seu concepte de la feminitat. La relació que les tres dones tenen amb el seu cos i amb el dels altres és la manera com es defineixen.
KANEHARA, Hitomi (1983)
Serps i pírcings
Traducció d’Albert Mas-Griera
Barcelona : Columna, 2005
Combinació explosiva de violència i compassió, de sexe i de soledat, aquesta novel·la qüestiona les restrictives normes socials japoneses mitjançant la història d’uns joves que busquen desesperadament el seu lloc.
RECURSOS ELECTRÒNICS
SOBRE SHUNGA, UKIYO-E I ERO-GURO
• ALKMST. El arte erótico japonés shunga. (Missatge en un blog). [28 de novembre de 2014].
• GARCÍA, A. Manual de uso: Ero-guro. (Missatge en un blog). [22 de juliol de 2013].
• GARCÍA RODRÍGUEZ, A. Los apetitos de la Buza. [Consulta: 4 de febrer de 2017].
• JIMARINO. El arte erótico japonés del siglo XVII-XVIII. (Missatge en un blog). [19 de novembre de 2007].
• JIMARINO. El arte erótico japonés II. Siglos XVII-XVIII (Uyiko-e eróticos). (Missatge en un blog). [11 d’abril de 2008].
SOBRE LA VIDA SEXUAL AL JAPÓ CONTEMPORANI
• CAULE, Pierre. El imperio de los sin sexo. [enregistrament de vídeo]. Kami Productions i France Télévisions, 2011. 53 minuts.
• CULTURA ASIÁTICA. El mundo del sexo a través del arte en el Japón del período Edo comparado con la actualidad. (Missatge en un blog). [21 d’abril de 2016].
• JANER, M. El imperi del sexe naixent: la sexualitat al Japó. [àudio podcast]. (4 de maig de 2015). Cat ràdio. Les mil i una nits de Maria de la Pau Janer.
• JAPONISMO. El Japón actual y su actitud hacia el sexo. (Missatge en un blog). [29 de març de 2011].
• TOMOHIRO, Osaki. «For many young Japanese, marriage –and sex– are low priorities». A: The Japan Times News. (en línia). [5 de gener de 2016].
ALTRES RECURSOS
• CASA ÀSIA (en línia). [Consulta: 2 de febrer de 2017].
• J’LIT. Books from Japan. (en línia). [Consulta: 2 de febrer de 2017].
• MATELLANES GARCÍA, Anna. Koratai, literatura japonesa y de otras latitudes. (en línia) Darrera actualització: 1 de febrer de 2017. [Consulta: 2 de febrer de 2017].
• Centre d’interès del Japó de la Biblioteca Jaume Fuster
6 Comments
Un article molt interessant! M’alegro que s’investigui sobre un tema al qual ens apropem sovint més des del prejudici, el fetitxisme o l’erotisme de l’exotisme que per curiositat o voluntat de conèixer l’alteritat. Agraeixo el treball d’investigació que s’ha dut a terme.
Moltes gràcies pel teu comentari, Mariona. Completament d’acord amb tu sobre “l’erotisme de l’exotisme” amb el que malhauradament ens apropem a la cultura japonesa. Vici que només es pot corregir llegint directament els seus autors.
Moltes gràcies pel teu comentari, Mariona. Completament d’acord amb tu sobre “l’erotisme de l’exotisme” amb el que malhauradament ens apropem a la cultura japonesa. Vici que només es pot corregir llegint directament els seus autors.
Interessant guia de lectura.
Moltes gràcies pel teu comentari, Sandra.
Moltes gràcies pel teu comentari, Sandra.