Shulman, Julius. Julius Shulman : modernism rediscovered. Köln : Taschen, 2009
Julius Shulman (Nova York, 1910 – Los Ángeles 2009) està considerat com el millor dels fotògrafs arquitectònics de tots els temps.
Nascut a Brooklyn i de família jueva, va emigrar a Los Ángeles amb la seva mare i els seus cinc germans quan el seu pare va morir de tuberculosi. La seva vocació va ser força casual: mentre estudiava ingenieria a Berkeley, va visitar la Kun House, que havia construït Richard Neutra al seu mateix barri. Va quedar tan bocabadat amb la casa de l’arquitecte austríac, que li va fer una foto amb la seva Kodac Instamatic. Neutra va voler veure-la i li va dir que mai havia vist una foto semblant, que en fes més.
Al cap de pocs anys, ja tenia l’estudi professional muntat i es va dedicar a fotografiar les millors obres de Pierre Koenig, Albert Frey, el matrimoni Eames o el mestre Frank Lloyd Wright. Eren els anys cinquanta i a Los Ángeles hi havia un corrent d’optimisme vers l’arquitectura moderna: cases de fàcil i ràpida construcció, amb elements prefabricats de vidre i metall. Shulman va fotografiar-ne les més famoses, com la Case Study House nº 22, amb una tècnica impecable i exposicions molt lentes.
Es va retirar a mitjans dels anys 80 i deu anys més tard, el Getty Research Institute va comprar el seu arxiu de més de 250.000 imatges.
Modernism rediscovered, magníficament editat per Taschen, recull un bon grapat d’imatges de l’arquitectura californiana, des dels temps de l’Estil Internacional a la dècada dels 70, i ens mostra una modernitat sense estridències, on els models i, a vegades fins i tot l’arquitecte, formen part d’aquest paisatge. Unes imatges publicitàries que constitueixen el paradigma de l’elegància. Res a veure amb els reality tv ¿Quién vive ahí? i Supercasas.
4 Comments
Felicitats, Liquid!
aquest és un post perfecte per a iniciar-se en el magnífic fons bibliogràfic d’arquitectura contemporània de la biblioteca Fort Pienc. Arquitectura i fotografia, dues disciplines en les que espero que ens segueixes guiant des d’aquest bloc…
La fotografia d’arquitectura és una de les disciplines més difícils dins la fotografia… Schulman és un mestre en el seu treball de la llum natural i artificial (interiors), les seves fotografies són espectaculars (i en aquella època no existia el Photoshop…).
Has escollit molt bé pel teu primer post… Continuarem llegint…
La realció entra arquitectura i fotografies és un molt bon tema per a començar a parlar d’arquitectura: l’arquitectura d’autor depèn en gran mesura de la imatge publicada… Els fotògrafs d’arquitectura tenen un gran poder!
Alhora, reflexar les qualitats de la bona arquitectura sense estridències, amb elegància i sense caure en la banalitat o la trivialitat és tot un art… A vegades els petits matisos marquen les grans diferències!
(Com a cas extrem, la diferència entre elegància i vulgatitat queda claríssima en les referències del post als vídeos! Que divertit!… Quina diferència…)
Gràcies pel post! Et continuarem llegint.
Us agraeixo molt els comentaris. I més venint de persones amb sensibilitat per l’arquitectura i la fotografia. Us recomano que el compreu, no arriba als 20 € i l’edició és molt bona.
Per cert, fins a final de mes, a l’Hôtel de Ville de Paris hi ha una fascinant exposició de la dissenyadora Andrée Putman, l’autora de l’Hotel Morgans de Nova York i l’interior del Concorde, entre d’altres. D’aquí a poc, i en aquest mateix bloc, parlarem de l’exposició i el llibre que ha editat Rizzoli sobre Putman: Andrée Putman : complete works. New York : Rizzoli, 2009