Williams, Tennessee
Un tranvía llamado deseo.
Buenos Aires : Losada, 2006

 
L’ acció té lloc entre el maig i setembre en un apartament de classe treballadora de Nova Orleans els anys quaranta poc després de la Segona Guerra Mundial. El començament de l’obra ve marcat per l’arribada  de Blanche Du Bois des de Laurel, Mississippi, a Nova Orleans per trobar-se amb la seva germana, Stella i el seu cunyat, Stanley Kowalski.

Blanche Du Bois arriba a Nova Orleans cansada i maltractada per la vida. Els esdeveniments que deixa enrere a Laurel faran que ella intenti sobreposar-los a Nova Orleans esdevenint una persona que viu i pensa solament en les aparences. Blanche Dubois és fràgil i dèbil, presumida, fatxenda, desequilibrada i sobretot viu en un món inventat. Blanche Dubois és atractiva però pateix pel final de la seva joventut i es refugia en l’alcoholisme. No té res però somnia que un home li solucioni la seva desgràcia. I això és el que ve a buscar a Nova Orleans.

L’altre protagonista és Stanley Kowalski, rude, immigrant polac, ignorant i a més a més castigador de Blanche a qui constantment mortifica. Stanley Kowalski és un home ple d’energia, de presència varonil i tosca; i domina totalment a Stella, la seva dona.

Blanche oculta que el que realment necessita és calmar els seus nervis després d’haver estat acomiadada per tenir una aventura sexual amb un jove alumne després del seu fracassat matrimoni ple d’enganys i patir la deshonra de veure els seus béns patrimonials expropiats per segles i segles de males gestions.

Blanche intenta canviar la vida de la seva germana perquè li sembla poca cosa el seu cunyat i poca cosa el què aquest li proporciona a Stella. Però els rumors sobre el passat de Blanche arriben a les oïdes de Stanley que s’enfrontarà a ella cruelment i violentament.  L’enfrotament amb la realitat que li suposa el rapte sexual i violent de Stanley al qual desprecia al mateix temps que sent atraida, destrueix la poca cordura que tenia a la seva arriba a Nova Orleans.

Aquesta obra és una metàfora dels Estats Units de després de la II Guerra, on arriben als Estats Units ones d’immigracions europees que representen sang jove, i sense pretensions com Stan que s’enfronten a una societat racista i intolerant que desprecia a tot allò que no sigui educat, culte i aristòcrat representat per Blanche.

Les obres de Tennesse Williams reflecteixen l’oposició entre l’individu i la societat i els seus personatges sobreviuen entre el realisme i els somnis, la fantasia i els desastres. I el tema comú en moltes de les obres de Tennesse Willams és el de la “heroïna boja” i solitària. Aquesta obra va obrir la porta a una nova concepció del terme “Desig”  i va ser pionera en el tracte de temes i conceptes prohibits fins llavors. Un exemple és la Lolita de V. Navokov.

Amb aquesta obra Tennesse Williams va guanyar el Premi Pulitzer l’any 1948 i va passar a ser un autor que freqüentava força sovint els estudis cinematogràfics en Broadway si jutgem per les dinou obres de Tennessee Williams que van ser portades a la pantalla.

La més coneguda de les adaptacions al cinema de Un travía llamado deseo és la que va dirigir Elía Kazan l’any 1951 interpretada per Marlon Brando (Stan Kowalski) i Vivien Leigh (Blanche) qui va obtenir l’Òscar a millor actriu.

Aquesta és la tercera incursió de Mario Gas al teatre de Tennessee Williams. Les anteriors van ser El zoo de cristal i La gata sobre el tejado de Zinc. El repart ja convida a anar a veure-la. Vicky Peña és Blanche DuBois, Ariadna Gil és Stella, Roberto Álamo és Stanly i Àlex Casanova és Mitch.

Mario Gas es mostra fidel al text de Williams, però ens presenta una visió nova dels personatges. Allibera Stanley del glamour amb què el va revestir Marlon Brando, accentua la seva duresa i violència i recupera el protagonisme d’una Blanche empesa cap a un tràgic final.

Us avanço una mica l’obra i l’ opinió de Mario Gas i dels seus actors.