Roberto Aliaga; [il.] Roger Olmos, El Príncep dels embolics. Barcelona : Baula, 2009
Diuen que els corbs són ocells de mal averany i aquest de la nostra història n’és un exemple fefaent; ara bé, per a que el mal presagi s’esdevingui cal la complicitat, volguda o no, de la resta de personatges dels quals el nostre príncep en traurà profit…
Així doncs, el corb no treballa sol sinó que fa servir la zitzània per enemistar fulles i arrels davant la impotència d’un robust roure, que indecís no sabrà reaccionar a temps per tal d’impedir que la discòrdia portada pel corb assequi les seves branques per sempre més.
Roberto Aliaga es serveix de diàlegs breus i concisos per desenvolupar aquesta punyent història, magníficament il·lustrada per Roger Olmos, que dramatitza els elements vegetals amb força i gran encert. No és endebades que va guanyar el Premi Lazarillo 2008 d’Album infantil il·lustrat.
Història que entre el cel i la terra convida a la reflexió, amb pàgines terriblement suggerents, i corbs que no s’obliden fàcilment; potser no tant indicada per als més petits, però ben segur fascinant per als més grans.
5 Comments
Parece interesante. Como la novela Los habitantes de la oscuridad, que podéis descargar gratuitamente el inicio de la misma en http://www.wix/com/rdp2666b/rafaeldepedro. Está destinada al público adulto y juvenil y no la podréis dejar hasta el final. Saludos.
Conte interessantíssim i àlbum preciós! I és ben cert que porta cap a la reflexió. La il·lustració m’encanta. Gràcies pel suggeriment, Hant’a, ha estat un descobriment per a mi!
gràcies a tu per fer-ho saber! certament com diu olímpia les il·lustracions i colors saturats conviden a recòrrer àvidament tota la pàgina; i aquest és mèrit del roger Olmos, tanmateix el modest Aliaga que atribueix la grandesa de l’àlbum a la il·lustració no ha de desmerèixer per uns diàlegs concisos i punyents que “enarbolen” una història massa real.
salut i fins la propera (i bon any!)
h.
No sé què m’agrada més si els suggerents i magnífics dibuixos, o els colors saturats i forts (com les emocions) o bé el text que és per fer pensar, la qual cosa sempre és d’agrair.
És d’aquells llibres que s’han de mirar amb els nanos -no gaire petits- i deixar que ells mateixos expliquin le seves sensacions i allà on els porti la reflexió…
Llàstima no haver llegit abans els comentaris. He topat amb el llibre avui a la biblioteca, m’ha cridat l’atenció la seva portada i, al veure la recomanació de bibarnabloc.cat, ens l’hem endut a casa.
Certament les il·lustracions són excepcionals i d’una gran expressivitat i la història ben original i amb un final rodó… però com li llegia a la meva filla de 3 anys, ha estat una mica difícil de digerir.
Com bé dieu en comentaris anteriors, el llibre s’ha d’adreçar a infants força més grans; l’he trobat als prestatges de “menys de 6 anys” i crec que hauríem de pujar el llistó d’edat.