Moore, Christopher. La sanguijuela de mi niña. Madrid: La Factoria de Ideas, cop. 2009.

Divertida, absurda i àgil. Així és com podem definir aquesta novel•la de Cristopher Moore, rei de les parodies absurdes, en aquesta ocasió els parodiats són els llibres de vampirs i les relacions de parella. Si vols posar un somriure a la teva cara, si t’agraden les comèdies , on un gag segueix l’altra, on les situacions rallen l’absurd i t’agraden els films de Judd Apatow, aquest  és el teu llibre.

Què ens explica?

Els protagonistes decideixen anar a viure junts, portats per  motius ben diferents. Jodi, una monògama en sèrie, necessita algú que li faci encàrrecs durant les hores de llum. Thomas, qui mai ha tingut una relació, només vol  una  xicota  encara que només begui sang (la seva), no vulgui fer la bugada i es negui a comprar paper higiènic. Si afegim un vampir psicòpata deixant cadàvers a la seva porta, un parell de policies seguint les pistes i uns companys de feina una mica esbojarrats, ja tenim  un vodevil.

“La sanguijuela de mi niña” (“Bloodsucking fiends”, 1995) , és la primera part d’una trilogia, que continua amb ¡Chúpate esa! (“You suck: a love story”, 2007) que es va traduir i publicar abans al nostre país, el 2008 , i l’última part, “Bite me” (2010), encara no traduïda.

Si voleu saber més de l’autor podeu consultar la seva web oficial

També podeu fer una ullada a aquesta entrevista feta a Moore sobre les influències literàries que han rebut els seus llibres de “vampirs”.