Arnal, Txabi; Odriozola, Elena. Tres germanes lladres. Pontevedra: OQO, 2007.

“Les germanes Rocamora, totes tres, eren lladres.” Amb aquesta frase tan contundent i prometedora comença una història que, ben al contrari del que es pot arribar a pensar, és tendra, divertida i plena de picades d’ullet.

Cadascuna de les tres germanes porta un nom suggeridor que al·ludeix i descriu la seva personalitat: la germana gran es diu Oculta; la mitjana, Llúcia, i la petita, Justa. Són noms que en sí mateixos creen una atmosfera màgica, que ens ajuden a situar-nos encara millor al món al qual en Txabi Arnal, l’autor, ens vol dur. Són noms que s’han de dir a poc a poc.

És un llibre per jugar i que juga: juga amb la tipografia, fent ús de les negretes per emfatitzar, de les cursives per ironitzar, d’un cos de lletra més petit i entre parèntesi per parlar fluixet i dir-nos secrets, d’un cos de lletra més gran per cridar… Podem jugar amb les il·lustracions d’Elena Odriozola, que amaguen forquilles, premis Oscar i termòmetres, que fan que un fulard de la Llúcia es converteixi en cueta de conill a la pàgina següent… I, com no, podem jugar amb la història, que al final ens roba el cor…

Tot això, i alguna cosa més, ho vaig poder descobrir en una de les sessions del Lectures Compartides, el club de lectura infantil en veu alta que aquest any la Biblioteca Bon Pastor ha posat en marxa. Després, amb l’esperit juganer encomanat, vaig estar remenant per Internet deixant-me portar per les cantarelles del número tres que vaig aprendre de petita: “Tres eran, tres, las hijas de Elena” i “Éste era un rey que tenia tres hijas”, un cuento de nunca acabar (que en català seria la cançó de l’enfadós). De tots aquests trios, em quedo, però, amb les germanes lladres i les seves extravagants idees.