Nicholson, Virginia. Ellas solas : un mundo sin hombres tras la Gran Guerra. Madrid: Turner, 2008

La primera guerra mundial es va saldar amb un gran número de soldats britànics morts i una de les conseqüències d’aquest fet, la van patir les dones angleses nascudes entre 1885 i 1905. La competència per “aconseguir” marit era gran i el fracàs significava la perdició i la solitud.

L’autora, neboda-néta de Virginia Woolf, es centra en la situació de les solteres de postguerra que, tant si volien com si no, havien de buscar un rumb diferent al matrimoni en una societat a la que els homes de la família eren els que mantenien a les dones i en el que el mercat laboral no les oferia la possibilitat d’emancipar-se.

Però a causa d’aquesta absència d’homes, algunes de les anomenades dones d’excedent van trobar un verdader “consol” amb la feina perquè les alliberava de la seva “captivitat” i de la condició de procreadores. Així als anys 20, moltes d’aquestes dones, sense formar part necessàriament de les files feministes, i amb la força que el seu número els hi donava, van ajudar al moviment en l’objectiu d’aconseguir la igualtat de drets.

I a la dècada dels 30, per a moltes solteres de classe mitjana ser autosuficient, viure la seva vida i sentir-se útil era ja una recompensa.
Així que al final, com a conclusió, la guerra potser no va ser l’única raó per la que una de cada quatre dones britàniques del moment es va mantenir soltera.

14 Comments

  1. Es curiós com la independència femenina sempre s’associa a la solitud… i com la procreació s’associa a captivitat. Em deprimeix una mica. Crec que necessitem una segona revolució femenina. De totes maneres, el llibre sembla prou interessant, el buscaré a la biblioteca.

  2. Me gusta el titulo del libro! Y me encanta lo de “buscar un rumb diferent al matrimoni”… yo aboliria el matrimonio por completo!

  3. La Primera Guerra va quedar una mica oblidada després del terrible desastre de la Segona. En realitat són dos actes de la mateixa obra, una obra de violència, poder, del pitjor que ha fet la humanitat.
    M’agrada molt conèixer històries de dones, sovint les grans oblidades de la història. Tinc moltes ganes de llegir aquesta obra.

  4. Penso que t’agradarà. A més inclou dibuixos i fotografies d’època molt interessants (excepte la portada del llibre)

  5. Doncs és una llàstima que la independència d’un grup humà depengui de la decadència d’un altre. El segle XXI ens portarà la veritable igualtat entre sexes, però no valdrà de res si no cau la falta de respecte entre els qui pensen diferent sigui dona, home, nen, nena; vingui d’on vingui i vagi on vagi. La veritable lacra és la intolerància, tant de bo! caiguin totes les formes de voler dominar uns sobre els altres i no deixar gaudir de les diferències. Un món uniforme seria horrorós, al meu entendre, és clar.

  6. El fet que l’autora sigui neboda de la Virginia Woolf m’anima, encara més, a llegir-lo. També el cercaré a les biblioteques.

  7. Totalment d’acord amb MGiB, però a mi quasi em fa més pena el que succeeix actualment. Vivim en una societat en la que les discriminacions són més subtils i no ens n’adonem d’aquestes, alhora, som hereves i hereus d’uns drets assolits gràcies a la lluita de molts homes i dones, molts i moltes dels quals són oblidats. Però no només es tracta de lluites, diguem, combatives, sinó de lluites en la pròpia quotidianitat, quan dones canviaven la forma de estar i ser en el món, ja sigui de manera conscient o a causa de les condicions en les quals es trobaven (com en aquest cas, la manca d’homes). És important, penso, no oblidar a totes aquestes persones (incloent-hi, penso, els homes) que van aconseguir que avui dia estiguem com estem, però també per adonar-nos que hi ha coses que encara no han canviat, que són subtils i que, si ens hi fixem, podem detectar i procurar canviar, conjuntament.

  8. Sembla que tots els comentaris els estem fent dones. Només estem nosaltres interessades en un llibre com aquest?… Quina llàstima! Encara cal canviar tantes actituds i fomentar millors aptituds en els rols masc/fem.

  9. M’ha fet pensar en “El grup” de Mary MacCarthy, on es retrata la vida d’unes joves americanes, filles d’aquestes dones marcades per la Primera Guerra i que patiran la Segona. Hi farem un cop d’ull a aquesta descendent de la Woolf!

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.