Miralles, Joan Jordi
Una dona meravellosa
Barcelona: LaBreu, 2014

Si començo dient que ens trobem davant d’un llibre protagonitzat per una dona en plena crisi dels 40 més d’un sortirà corrents, i amb raó. Sembla que les protagonistes femenines hagin de ser les adolescents infantilitzades de Moccia o dones en plena crisi dels 40, enmig no hi ha res. Però si som capaços de superar aquest primer impuls de fugida, ens trobarem amb una protagonista que no es passa les hores mortes pensant en el sexe dels àngels o en què injusta és la vida o… A veure que en aquestes coses també hi pensa, però sobretot actua, d’una manera que no hi ha transició entre que pensa que estaria bé fer X i després de pensar-s’ho ho fa, no, pensa que estaria bé fer X l’instant abans o el moment en què ho està fent.

Com moltes crisis dels 40 aquesta ha arribat després d’un divorci, un divorci demanat per ella i del que n’ha sortit molt més refet i millor el seu marit. Ella es troba en una situació que ella mateixa s’ha buscat i que no li agrada, solució? “Desmadrar-se”. Sé el que esteu pensant, i sí, l’heu encertada!

Ara l’argument ja interessa una mica més eh? Doncs per no caure en l’espòiler haurem d’ometre els detalls, però el llibre no és només sobre això. Hem parlat de la dona, del marit, però hi ha una filla, una filla que sempre ha fet el que ha volgut i a qui el divorci patern ha agafat ja grandeta i l’ha convidat a fer la seva vida encara més. I tot i com estan les coses de difícils sobretot entre els joves se’n surt bé, sorprenentment bé, exageradament bé. Però de vegades, contràriament al que diuen els refranys, les mares són les darreres en adonar-se de les coses. I en la noia de 20 anys tindrem com un retrat distorsionat de la protagonista, com les dues cares d’una moneda separades per una generació però molt semblants en el fons, buscant respostes sense gaires manies.

Un llibre interessant i que atrapa i que confirma Joan Jordi Miralles com un autor al que cal seguir la pista.