Delisle, Guy. Pyongyang.
Barcelona: Astiberri, 2005
Us ha passat mai que us planteu davant el prestatge de còmics de la biblioteca i no sabeu quin triar? Si sou una d’aquestes persones que us ho emportaríeu tot, però la vostra esquena no ho pot assumir, us recomano que aneu a veure el Magnum a la biblioteca Vapor Vell. És genial trobar una persona que t’encomani la seva passió pels còmics i que et descobreixi autors, temàtiques, diversos estils de dibuixants…
Així ho vaig fer jo i em vaig emportar aquest còmic que a simple vista potser no m’hagués atret però que ja està dins la meva llista de capçalera.
Pyongyang és el relat del dibuixant Guy Delisle, fet l’any 2004, de la seva estada a la capital de la dictadura asiàtica de Corea del Nord. Et descobreix la realitat d’un país totalment desconegut per nosaltres a través del seu dia a dia en un estudi d’animació.
L’autor està absolutament controlat en tot moment: sempre l’acompanya un guia, no pot portar ràdio ni telèfon portàtil, no pot caminar sol per la ciutat ni parlar malament del seu dirigent Kim Jong II. A partir d’aquí ens fa un retrat molt crític amb el règim, caricaturitzant tots els principis absurds de la dictadura, però ho fa també d’una forma irònica que et deixa un somriure perplex en tot moment. Suposo que el que vol és transmetre’ns la seva sorpresa contínua.
Però tot i així la mirada de l’autor és simpàtica i respectuosa cap als seus habitants: s’adapta a la normativa que li inculquen però intenta buscar escletxes per aconseguir que obrin els ulls. Un exemple: li deixa el llibre 1984 de George Orwell al seu guia per comentar-lo junts però atenció amb la resposta, “la ciència ficció no és el meu gènere preferit”.
L’ estil de dibuix en blanc i negre, metòdic, asèptic i detallista, amb moltes ombres i escala de grisos transmet la realitat del país i accentua les contradiccions i absurditats d’un totalitarisme absolutament anacrònic.
Si Pyongyang és un reportatge gràfic no us perdeu la “versió àudiovisual”: els Afers exteriors, de Corea del Nord de Mikimoto, increïble!
Si us ha agradat aquest còmic us recomano la novel·la
La penúltima veritat , de Philip K.Dick
9 Comments
Sembla mentida com aquest autor et pot fer riure tant explicant-te una història tant dura com la vida quotidiana a Corea del Nord. Hi han episodis realment surrealistes al llibre, però el que és trist és que hagin estat reals. A mi també em va sorprendre molt, Jane!
Jane, m’encanta aquest còmic i encara més que l’hagis recomanat! És una gran troballa… jo el vaig fer servir per introduir al meu xicot a la lectura de còmics i li va agradar tant tant tant que poder aquest estiu el passarem a Pyongyang… Ja us enviaré fotos! :S
Jo no he llegit el còmic, però si vaig veure el “Afers exteriors” que recomanes, i aquest reportatge del Mikimoto em va impactar no sols per l’absurditat de tot plegat sinó per que, al igual que dius en el còmic, els comentaris en “off” d’en Mikimoto traspuava ironia sense burlar-se directament. Era com riures d’aquella situació sense faltar al respecte, i si el còmic es així, vol dir que la ironia es molt fina i atractiva.
Gràcies.
Genial, Jane. Una molt bona lectura. Recomano també fermament dues obres més del mateix autor, i en la mateixa línia: “Crónicas Birmanas”, i “Shenzhen”, ambientat a la Xina. No tenen desperdici!
I molt adequat comparar-lo amb l’Afers exteriors! quan vaig veure el capítol de Corea del Nord no podia parar de fer-hi comparacions amb el còmic. Vaja, és que el sistema polític d’allà dóna molt de sí!!
Ostres Jane, gràcies! Encantat de recomanar-te’n tants com vulguis.
T’anava a recomanar qualsevol altre d’en Delisle (principalment Shenzhen), però la Gemma se m’ha avançat!
I ara un suggeriment a tots els que recomaneu còmics: per quan la ressenya d’algun de títol de Jason (Espera… o Chhht!): els nostres lectors s’ho mereixen!!
Val la pena. És una descripció/crítica àcida d’una realitat que fa riure pel nivell de surrealisme i paranoia.
Recomano també el reportatge que Jon Sistiaga va fer respecte Corea del Nord.
Gracias por la información.
Sembla molt interessant 🙂 Gràcies ^_^
Em sembla un bon retrat del que hi passa allà vist desde aquí.
Segurament una altra persona d’un altre lloc…i veu més o menys matisos.
Ara l’essència surrealista és innegable.