Martin, George R. R.
Xoc de reis
Barcelona: Alfaguara, 2011
Choque de reyes
Barcelona: Gigamesh, 2003
Fer una recomanació sobre un llibre de la saga Cançó de gel i foc sempre té un problema: com fer-la sense caure en els maleïts spoilers? Realment és complicat parlar de la història de qualsevol dels lliuraments d’aquesta novel·la riu, sense caure en la temptació de descriure el destí de tal o qual personatge, el desenvolupament d’alguna batalla o la resolució de qualsevol intriga.
Com no pot ser d’una altra manera, Xoc de reis/Choque de reyes comença a on es va quedar Joc de trons/Juego de tronos. Veiem el que ens diu la contraportada de l’edició en castellà de Gigamesh:
“Un cometa del color de la sangre hiende el cielo, cargado de malos augurios. Y hay razones sobradas para pensar así: los Siete Reinos se ven sacudidos por las luchas intestinas entre los nobles por la sucesión al Trono de Hierro. En la otra orilla del mar Angosto, la princesa Daenerys Targaryen conduce a su pueblo de jinetes salvajes a través del desierto. Y en los páramos helados del norte, mas allá del Muro, un ejército implacable avanza hacia un territorio asolado por el caos y las guerras fratricidas”.
Immillorable manera de donar-nos algunes pistes sobre el què passarà segons avancem en la lectura, sense revelar-nos res… Cinc monarques per a un sol tron, tot un desgavell reial. Apa, si voleu saber com es desenvolupa tota la trama, aneu a una biblioteca i agafeu el llibre en préstec si teniu sort. Per emportar-te’l, aquest o qualsevol de la saga, podràs obtenir un pòster de les portades editades per Gigamesh, fins exhaurir les existències.
Com totes les altres novel·les de la saga, aquesta és una novel·la de personatges, tant pel tractament que fa G.R.R. Martin dels mateixos, com per la manera que té aquest autor al escriure-la: el narrador adopta en cada capítol la perspectiva d’un personatge que d’aquesta manera els encapçala per advertir-nos sota quin prisma llegirem les properes pàgines. A Xoc de reis aquests són nou i un desè que només apareix al pròleg:
- Pròleg: Maestre Cressen, mestre a Rocadrac.
- Tyrion Lannister, un nan, germà de la Reina Cersei i fill de Lord Tywin Lannister.
- Lady Catelyn Stark, de la Casa Tully, vídua d’Eddard Stark.
- Ser Davos Seaworth, un contrabandista convertit en cavaller al servei d’Stannis Baratheon.
- Sansa Stark, filla major d’Eddard i Catelyn Stark.
- Arya Stark, filla menor d’Eddard i Catelyn Stark.
- Bran Stark, segon fill d’Eddard i Catelyn Stark.
- Jon Neu, fill bastard d’Eddard Stark.
- Theon Greyjoy, hereu a la Cadira de Pedramar i antic pupil de Lord Eddard.
- Reina Daenerys Targaryen de la Tempesta.
És molt curiós, en parlar amb d’altres lectors, comprovar com cadascú es fa amb els seus personatges preferits i, sense menysprear la trama de la resta ni molt menys, es desitja que arribin ràpidament els capítols dels nostres escollits. No puc estar-me de dir-ho: sento debilitat pels Lannister, Tyrion em sembla un tipus llest, intrigant, hàbil i pràctic com ningú i la seva germana Cersei em té robat el cor. Suposo que té molt a veure també l’actriu que encarna el personatge a la sensacional sèrie Games of thrones que produeix HBO i basada en els llibres de Cançó de Gel i Foc.
Aquesta ambiciosa manera de presentar-nos la història, amb l’habilitat de Martin d’acabar cada capítol en suspens per tal de fer-nos seguir llegint els següents, fan d’aquesta lectura una activitat francament addictiva. Per no parlar d’una altra “competència” especial de l’autor, aquella que fa que quan menys t’ho esperes, mori un dels personatges que es consideren cabdals per la història.
A l’espera de les dues darreres novel·les de la saga i de la tercera temporada de la sèrie televisiva, només ens queda que llegir (o rellegir) la recent cinquena novel·la de la sèrie, Dansa amb dracs/Danza de dragones. o sentir a G.R.R. Martin al vídeo de la presentació d’aquest llibre en la seva darrera visita a Barcelona, acte realitzat per les editorials Alfaguara i Gigamesh al CCCB amb la col·laboració de Biblioteques de Barcelona.
32 Comments
Fins el 30 de novembre regalem un cartell de la nova coberta del llibre Choque de Reyes (Gigamesh) a tots els usuaris que facin un préstec o un retorn d’un llibre de la saga Cançó de gel i foc, de l’escriptor George R.R.Martin. Promoció vàlida fins a exhaurir-ne les existències.
Jo ho he intentat dues vegades. Amb el primer llibre vaig arribar a la pàgina 100 i ho vaig deixar. Vaig veure les dues temporades de la sèrie i em van agradar força. I com tothom a qui conec em deia que el tercer llibre és el millor vaig començar-lo i tampoc vaig passar de la pàgina 100. Els trobo poc àgils i massa densos, a part de trobar uns personatges més interessants que d’altres el que fa que els capítols que dedica a aquells personatges que no m’agraden siguin bastant farragossos. Així que finalment he desistit. En quedo amb la sèrie.
Quina llàstima Maggie que t’hagin agradat els llibres… Trobo que aquesta saga té la virtut d’enganxar als lectors de gènere, però també als que no ho són. Jo feia molt de temps que no gaudia tant amb una lectura de fantasia com ho faig amb aquestes històries. Bé, com a mínim la sèrie si que t’ha agradat…
Com tu, em quedo amb el Tyron com a personatge preferit…! Ja m’agrada al llibre, però en Peter Dinklage té un carisme i una manera d’actuar que aconseguix enamorar-nos a tots. I si, també m’agrada molt la Cersei, però, com dius, és per la meravellosa actriu que hi ha darrera… fins i tot li perdonaries tot el q arriba a fer!
Excel·lent entrada, sense spoilers! (molt difícil de fer!)
Moltes gràcies Marta pels teus comentaris. Estic tant d’acord amb el que dius… La sèrie és magnífica en tots els sentits, incloent el casting. La selecció d’actors es sensacional. Han escollit a un seguit d’interprets que encaixen perfectament amb el perfil dels personatges.
I si, Cersei es dolenta dolentíssima, però li perdonarem! 🙂
A mi també m’agraden els Lannister, Nestor ;-). Debilitat total pel Tyrion, per la Cersey, i cada cop més pel Jaime, sobretot a partir de la quarta part, que està brutal!
Tens raó, l’evolució d’aquest personatge, Jaime, és una de les sorpreses de tota la saga… I especialment al quart llibre, la parella de germans (Jaime i Cersei) ens donen unes quantes de sorpreses, oi?
I tant! fan un gir bestial (i no dic res més, que ja estaria fent spolers!)
Jo vaig cometre l’error de veure les dues primeres temporades de la sèrie (genials, per cert) i ara he començat els llibres. Estic a punt d’acabar el primer … i, tot i que m’agrada molt, com que sé la història no m’emociona, per tant, no penso veure la 3a temporada fins haver-la llegit abans. Prefereixo que em sorprenguin els llibres!
Hatshet, millor arribar per la sèrie que no arribar mai… T’estic veient aquests dies a la tumbona, llegint Joc de trons. Quina enveja!
Yo he empezado a leer los libros y no puedo parar, de hecho tengo aquí listo el último de la serie esperando terminar el penúltimo para empezarlo!
La serie televisiva bien pero no refleja todo lo que transmite el libro y además es imprecisa, pero la he disfrutado igual aunque mucho personajes me los imaginabas con otras caras! Yo creo que los Lannister, menos Tyrion, sean personajes muy despreciables. Mi favorita es Arya, llevo dos libros sin saber nada de ella!
Angelo: esa es una de las magias de la saga, los personajes que a unos nos parece atractivos e interesantes, a otros les resultan despreciables y malvados. Una habilidad al alcance solo de un gran escritor.
Totalment absorbit per la saga. Com els capitols estàn dividits per personatges, ja et predisposes quan comences un capitol, segons si el personatge i la seva historia t’atrau més o menys.
També m’agrada que no hi ha bons ni dolents, tots van del blanc al negre, passant pel gris.
I quantes hores de lectura!!
😉
Toni
Toni, encara que Martin trigui una mica en acabar els llibres (s’entén dona l’extensió i complexitat) li hem d’agraïr aquestes 800-1000 pàgina que garanteixen moltes hores de lectura addictiva, tens raó… Coincideixo amb tu: els personatges són com en la vida real, bons i dolents alhora. Una més de les bones característiques de les novel·les de la saga.
Jo vaig començar a llegir la saga a partir de la sèrie, també molt recomanable, i no he pogut parar de llegir els llibres fins al cinquè! Ara estic esperant a que apareguin els nous llibres i les noves temporades!
Aixxx, Sergi, a veure quan arriba ja el 31 de març i comença la tercera temporad de la sèrie de tv. Pel sisé llibre encara haurem d’esperar una mica més… Paciència…
Yo desde que empecé ha sido un total enganche, apenas he podido leer otra cosa. Sin embargo, me costaba un poco coger el ritmo en Festín de Cuervos, y por si fuera poco, lo tuve que devolver a Biblioteques sin acabar de leerlo y ahora no tengo manera de conseguirlo prestado… Al final tendré que empeñar unos cuantos venados de plata y comprármelo!!
Els pots trobar per internet en pdf, no és el mateix però és una possible solució. Així hem vaig llegir el cinquè, amb una traducció no oficial, no podia esperar més a que el publiquès Gigamesh i en anglès és una mica complicat.
Yo me leí dos primeros este verano, seguidos, los devoré justo antes de que comenzara la serie en TV, así que ha sido un verano totalmente épico. Al acabar el segundo NECESITÉ aparcar la lectura del tercer libro porque tenía tal subidón de Juego de Tronos que no conseguía desconectar. ¿Mi propósito de año nuevo? ¡¡Leerme dos más seguidos!!
Sense cap mena de dubte una gran saga de literatura fantàstica. Llàstima que el quart llibre sigui una mica fluix a l’igual que el cinquè. Espero que millori en els dos últims llibres i arregli alguna de les morts que tan ens han sobtat. I si pot ser, que no trigui tan entre llibres.
Estic d’acord amb tots vosaltres, es superadictiu! 😉
Sandra, Marc i David, els Vents d’Hivern comencen a bufar…
Jo mai havia estat seguidora de temàtica fantàstica però aquests llibres m’han enganxat per que tenen molt més, són molt més completes i interessants. Imprescindible llegir abans els llibres!
Teresa, tens tota la raó. Molt millor començar pels llibres. El plaer es multiplica!!! I sempre és curiós observar com els personatges dels llibres són semblants o, molt, molt diferents de com tu els has imaginat…
Jo vaig començar amb la sèrie, perqué no havia sentit mai a parlar d’aquesta saga, i encara que la segona temporada no es tan fidel com la primera he d’estar agraïda perquè hagin fet l’adaptació, perquè si no mai haguès descobert aquesta gran saga de llibres! I Xoc de Reis és sens dubte la calma que precedeix la tempestat, com ja diu el títiol del tercer sjasha llibre: Tempesta d’espases.
Jo crec que s’han de fer les dues coses, tant llegir els llibres com mirar la sèrie. El que està bé, es que hagin decidit fer una sèrie, perquè amb pel•lícules hauria sigut horrorós, hi ha massa argument per fer pelis. La sèrie, està molt ben feta independentment de la seva fidelitat amb el llibre, i tenint en compte que es d’una cadena americana, ho podrien haver espatllat hahaha
Als llibres o a la sèrie de tv, l’hivern s’apropa… Anna i Andrea.
Jo també sóc dels que creu que s’ha de disfrutar d’aquesta saga en els dos suports, llibre i sèrie de televisió… Cadascun d’ells aporta coses diferents, perquè hi ha assumptes que funcionen millor amb la imaginació, mentre que el realisme de les batalles de la sèrie es millor que a les novel·les (que sempre deixen les batalles fora de pla).
Doncs mentre arriba el 31 de març del 2013 (data d’estrena de la tercera temporada de la sèrie d’HBO, aquí teniu l’enllaç del vídeo que recentment han penjat a la seva web sobre el procés de producció… Que arribi ja aquesta data!!
http://www.youtube.com/watch?v=2yj0e0r_yLI
Jo també els vaig començar a llegir gràcies a la sèrie, i des de El Señor dels Anells que una saga de llibres no m’havia enganxat tant. M’agrada molt que els capítols siguin des de diferents punts de vista.
A veure si tinc sort al Concurs de Nadal al Bibarnabloc i em puc acabar els que em falten.
Hola a tot@s!
Genial la saga, m’he llegit ja els cinc llibres que han sortit i friso per poder llegir els dos propers, quina llàstima haver-se d’esperar! La vaig conèixer per la sèrie i l’elecció dels personatges em va encantar, un cop vaig començar a llegir ja tenia al cap la imatge televisiva de tots i em vaig poder centrar més en la història, ja que reconeixia perfectament els personatges. En Tyrion insuperable, llàstima quedar-nos sense Ned Stark tan d’hora (Sean Bean), és un actor fascinant!
És una sèrie genial (tant els llibres com la sèrie de televisió) i, a més, podem llegir-los en català, ben traduïts al meu entendre (com a traductor que també sóc). És fantàstic que sagues així facin que gent s’enganxi a la lectura.