El 37 Comic Barcelona tindrà lloc del divendres 5 al diumenge 7 d’abril de 2019 al recinte de la Fira Barcelona Montjuïc.
Les novetats destacables d’aquesta edició són moltes. La principal i la més evident és el canvi de nom. A partir d’aquest any passa a anomenar-se Comic Barcelona. L’encarrega del disseny del nou logotip ha estat Adalaisa Soy.
El cartell ha estat realitzat per Ana Galvañ. Aquesta autora de còmics i il·lustradora murciana va estudiar Belles Arts a València. Va treballar en publicitat, professió que va abandonar per dedicar-se de ple al còmic i la il·lustració. Actualment viu a Madrid on treballa des del seu propi estudi en l’àmbit publicitari i editorial. Ha col·laborat amb premsa i editorials com El País, Público, The New Yorker, The New York Times i The Appeal. En l’àmbit del còmic, les seves històries han aparegut en publicacions com Fantagraphics, Nobrow, Kus!, Vertigo DC, Apa Apa y Fosfatina. A més a més, ha col·laborat en diversos festivals de còmic i il·lustració, com GRAF, Grapic-ho, Jornadas de Cómic de Valencia, Garabato fest, Entreviñetas i Small Press Expo. El seu treball ha estat reconegut amb un Premi Gràffica 2016.
El seu últim còmic publicat ha estat Pulse enter para continuar, nominada enguany, a més a més, com a millor obra d’autora espanyola, editada per Apa Apa Cómics.
(Font: comic-barcelona.com)
Una edició que oferirà més activitats professionals, que inclouran jornades especials adreçades al sector. Més activitats lúdiques; conferències, trobades amb autors, master class, tertúlies, documentals, projeccions… i molt més.
Destaquem la renovació de l’espai Comic Pro com un espai de networking dividit en tres eixos: a la revisió de portafolis, enguany se li afegeixen una primera edició de Jornades Professionals i una oportunitat per crear un mercat de drets.
En aquesta edició de Comic Barcelona hi haurà com és habitual uns convidats d’excepció:
El certamen comptarà amb la presència de grans noms del còmic internacional com Daniel Clowes, un dels autors més importants del nostre temps amb obres com Eightball, Ghost World, El Rayo mortal, o la més recent, Paciencia. Igort Kordey i Wes Craig, aquest darrer corresponsable de Clase Letal. La francesa Barbara Yelin amb obres com Veneno i la recent basada en una història real, Irmina. Els autors David Tako i Jérôme Hamon responsables de Green Class. Mathieu Reynès autor de La Memòria del agua.
També hi seran presents Milo Manara, un dels grans noms del còmic italià, Giuseppe Matteoni i Matteo Scalera, un dels responsables de la col·lecció de ciència-ficció, Ciència oscura.
Del món dels superherois el certamen comptarà amb la presència de Lee Bermejo, dibuixant de Luthor i Joker, entre altres. La guionista Davin Grayson, primera dona a donar forma, llançar i escriure un nou títol regular del Cavaller Fosc. Entre els historietistes espanyols que treballen en el mercat americà destaquen Ramon F. Bachs, Pere Pérez, Jesús Merino i Mikel Janín, reconegut per l’excel·lent treball junt a Tom King a la sèrie Mr. Miracle i David López, autor de la recent Blackhand Ironhead. En el panorama nacional trobarem també Ana Galvañ, exemple d’una nova generació d’autores, i l’historiador i il·lustrador Raúl.
Els més petits comptaran un any més amb el Comic Kids, un espai dedicat a nens i nenes d’entre 5 i 12 anys. L’espai comptarà amb diferents àrees: tallers de còmic, tallers de jocs on es faran manualitats, puzle de còmic, com construir una seqüència de còmic, vinyetes per ordenar, col·locar les bafarades de diàlegs a la vinyeta. Els nens també podran crear la seva pròpia xapa, pintar-se la cara del personatge que més els agradi etc… i tot això gaudint d’un espai de lectura per descobrir el còmic mitjançant rondallaires.
EXPOSICIONS:
STAN LEE & THE AMERICAN COMIC BOOK
Exposició dedicada a Stan Lee i al canvi que la seva obra va significar per a la història del comic-book, dividida en quatre parts diferenciades:
Primera Part: El guionista
En aquesta part l’exposició, recolzant-se en pàgines originals del mateix Lee, farà un repàs dels seus principals personatges i de la seva tasca com editor i divulgador així com del seu treball com a productor de sèries televisives i pel·lícules de cinema i la seva aparició en les pel·lícules de Marvel Comics. També podrem veure un recorregut de com s’ha anat publicant l’obra de Stan Lee al nostre país. Per últim, i aprofitant el 65è aniversari de la instauració del restrictiu Comics Code, es parlarà sobre aquest tema i dels tres números de The Amazing Spider-Man que Lee va escriure sobre les drogues i que no van portar aquest segell en coberta.
Segona Part: El comic-book a partir de Stan Lee
S’explicarà la història del comic-book EUA des de 1961 fins al moment actual, és a dir, de com va evolucionar a partir de les obres de Stan Lee, citant les editorials més importants: DC Comics, Marvel Comics, Dark Horse, First Comics, Valiant, Crossgen, Boom Studios!, Dynamite, etc…
Tercera Part: Dibuixants espanyols a EUA
Espai per als dibuixants espanyols que han col·laborat i col·laboren en editorials nord-americanes de comic-books. Un homenatge als nostres autors que treballen per al comic-book. Amb originals i reproduccions.
Quarta Part: Dibuixos per Somriures i Stan Lee
Espai per a què els autors espanyols de comic-books facin in situ dibuixos en homenatge a Stan Lee per l’ONG Dibujos por Sonrisas, que després seran objecte de subhasta per a aquesta organització amb fins benèfics.
VIBRACIONS UNDERGROUND
INTERFERÈNCIES ENTRE CÒMIC I ROCK AND ROLL
Exposició comissariada per Javier Panera i dedicada a mostrar l’estreta relació entre els autors de comix underground i alternatiu i el rock and roll.
La mostra evidencia aquest intercanvi creatiu amb caràtules de discos realitzades per dibuixants underground i alternatius, revistes i còmics protagonitzats per grups musicals. Inclou caràtules de discos i portades de còmics de Robert Crumb, Gilbert Shelton, Nazario, Ceesepe, Mariscal, Gallardo, Max, Peter Bagge, Daniel Clowes, Charles Burns i Miguel Ángel Martín, entre d’altres. S’analitza des de la contracultura psicodèlica nord-americana fins a exemples d’aquesta relació del segle XXI, passant per bandes de rock com a personatges de còmic, i exemples de música punk, hardcore, grunge i indie.
AUTORA REVELACIÓ 2018: ANA PENYAS
Exposició sobre Estamos todas bien, d’Ana Penyas, guanyadora del premi Autora Revelació del passat Saló del Còmic de Barcelona i del Premi Nacional del Còmic. Amb originals i reproduccions de diverses pàgines, a més d’un espai dedicat a les dues àvies de l’autora, la vida de les quals es narra en el llibre.
GRAN PREMI 2018: LAURA PÉREZ VERNETTI
Exposició antològica dedicada a l’obra de Laura Pérez Vernetti, dividida en quatre parts per englobar els aspectes principals de la mateixa: erotisme, còmic experimental, il·lustracions i literatures en vinyetes. La mostra es compon de 50 originals d’algunes de les obres més representatives d’aquesta autora, com El toro blanco, Susana, El brillo del gato negro, Macandé, Pessoa & Cia, El caso Maiakovski, Poèmic, Las vidas imaginarias i una selecció de les seves il·lustracions per a llibres i revistes.
MILLOR OBRA 2018: PINTURAS DE GUERRA, D’ÁNGEL DE LA CALLE
Exposició sobre l’obra Pinturas de guerra d’Ángel de la Calle, que constarà de 16 originals més una selecció d’esbossos, llibretes d’apunts i llibres relacionats amb aquesta obra.
En aquesta exposició el visitant podrà veure mostres des de l’origen de l’obra fins a la seva realització final, passant per notes i esbossos de diverses pàgines, amb l’objectiu de reflectir la manera com ha evolucionat.
EXPOSICIONS PARAL·LELES
Comic Barcelona i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) continuen avançant en la línia de la col·laboració, aquest any consolidada amb una mostra sobre els treballs de Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero a propòsit del personatge Corto Maltés i una exposició sobre el comix underground i els 40 anys de la mítica revista barcelonina El Víbora.
Rubén Pellejero, a més a més, serà el convidat d’honor de la trobada anual, en col·laboració amb Ficomic, dels diferents Clubs de Lectura de Còmic de la Xarxa de Biblioteques Municipals.
OBRES NOMINADES QUE PODEU TROBAR A LES BIBLIOTEQUES:
MILLOR OBRA ESTRANGERA
Ciudad de luz
Jason Lutes
Bilbao: Astiberri, 2018
La llum no pot existir sense la foscor i viceversa. L’any 1933, Berlín era una ciutat acoquinada per l’ombra del partit nazi i del seu carismàtic líder, Adolf Hitler. En aquest context, diversos personatges anònims veuran marcada la seva existència de manera irrevocable. Davant l’horror que s’aproxima, només queda preguntar-se si la ciutat aconseguirà sobreviure…
Berlín : Ciudad de luz de Jason Lutes és l’esperadíssim final de la trilogia de Berlín, la culminació una aventura que va començar fa 22 anys amb la publicació de Ciudad de piedras i va continuar amb Ciudad de humo. Una obra imprescindible on l’autor ens ensenya com el mal pot infiltrar-se a la vida quotidiana fins a convertir-se en un torrent que arrossega a tothom.
Recorda que, si vols llegir còmics d’aquesta autor o sobre països de l’àmbit germànic, pots consultar el fons de còmic germànic de la biblioteca Francesc Candel.
Obres del mateix autor:
El hombre garabateado
Frederik Peeters / SergeLehman
Bilbao: Astiberri, 2018
Ens trobem davant d’una història que barreja, terror, fantasia i intriga, basat en el mite del Gòlem i el folklore hebreu. També és una història intergeneracional que implica a àvia-filla-neta. Una història de dones valentes, que no necessiten la figura masculina per tirar endavant i enfrontar-se a les seves pors. Les seves i les de tothom.
El dibuix de Peeters, amb el seu estil tan característic, sap reflectir un ambient fosc i sinistre que t’embolica en la història fins a la seva darrera pàgina. Una recomanació: no el llegiu just abans d’anar a dormir.
La tierra de los hijos
Gipi
Barcelona: Salamandra, 2018
Un pare, dos fills, una crònica de la fi del món.
Ha arribat el final de la civilització, no sabem com. L’aire està ple de mosques, l’aigua de cadàvers i de verins. Pare i fills es troben entre els pocs supervivents: la seva existència, en una cabana al costat del llac, es redueix a una lluita diària per sobreviure. Qualsevol apropament amb altres és perillós. El pare cada nit escriu alguna cosa en un quadern, i als joves els agradaria aprendre a llegir, aprendre alguna cosa sobre el passat i la seva mare. Però no vol…
Gipi, un dels autors de còmic més admirat a Itàlia profunditza sobre les relacions familiars en aquesta crònica postapocalíptica.
Lo que más me gustan son los monstruos
Emil Ferris
Barcelona: Reservoir Books, 2018
És difícil descriure aquest còmic mastodòntic sense deixar-se coses al tinter. Comencem perquè visualment és espectacular, amb aquest traç ràpid, d’esbós a llapis i bolígraf i una estructura que s’allunya de la vinyeta tradicional i ens ofereix la imatge del típic quadern d’espiral, com si estiguéssim fent d’espietes al diari secret de la protagonista, la Karen Reyes, una nena de 10 anys que es veu (i es dibuixa) a si mateixa com una nena-llop. La història que està ambientada al Chicago dels anys 60 comença amb la nostra protagonista, una entusiasta dels monstres clàssics com Dràcula o el monstre de Frankenstein, fent de detectiu per resoldre la mort en sospitoses circumstàncies de la seva veïna supervivent de l’Alemanya nazi.
Directa, divertida i genial, en aquesta obra els monstres són reals i metafòrics, viuen a la imaginació, a les pel·lícules i als còmics, però també caminen entre nosaltres.
Pantera
Brecht Evens
Bilbao: Astiberri, 2018
Pantera és un conte per a adults. La Cristina és una nena petita que viu amb el seu pare i la seva gata Minina en una casa molt gran. Un bon dia la gata es posa malalta i mor deixant a la Cristina molt trista. És aquí quan apareix la Pantera, un misteriós ser, per consolar-la i fer-li companyia. Li descobreix el seu regne màgic, Panterlandia, ple de sirenes, follets i lingots de xocolata. Però el felí polimorf i seductor cada dia que passa es torna més inquietant…
A Pantera, Bretcht Evens desplega el seu domini de les aquarel·les. Tercer còmic de l’autor, el qual va ser seleccionat al Festival Internacional de Còmic d’Angoulême (2015), mentre la seva primera obra, Los entusiastas, li va valer el premi de l’audàcia al certamen de 2011.
MILLOR OBRA D’AUTOR/A ESPANYOL/A
¡Universo!
Albert Monteys
Bilbao: Astiberri, 2018
El còmic ¡Universo! representa, en el món del còmic, una mica el que representa Black Mirror en el de la televisió. Tenim ciència-ficció que és creïble perquè ens resulta propera i justament per això ens fa por, com a Black Mirror que ara i aquí no vivim el que passa… de moment… però per molt poc. Intel·ligència artificial, noves formes de vida, tecnologia fins a uns nivells que ens assemblen fantàstics (de moment) l’espai gran i misteriós i viatges en el temps… I tots els filons que representen cadascuna d’aquestes idees desenvolupades en capítols auto-conclusius, molt pensats, ben narrats i rematats amb mestria, còmics rodons.
Amb els anys Albert Monteys s’ha convertit en un dibuixant molt més sòlid, amb un traç cada cop més senzill, més net, més “línia clara”. Amb molt bons dibuixos i guió, ¡Universo! representa una proposta innovadora i intel·ligent. Després d’anys de fer Tato con moto y sin contrato, aquí Monteys fa un salt mortal i aprofita un estil perfectament consolidat per fer una cosa completament diferent i sorprenent. És el mateix Monteys de Para ti, que eres joven (amb Manel Fontdevila), i també el mateix convertit en autoparodia en El show de Albert Monteys, però demostra que no està encasellat en un sol estil i per això aquest ha estat un dels còmics més destacats del passat 2018, merescudament.
El tesoro del cisne negro
Guillermo Corral / Paco Roca
Bilbao: Astiberri, 2018
A partir d’un guió original del diplomàtic i escriptor Guillermo Corral i de les habilitats de Paco Roca com autor de còmic, trobem una intriga trepidant basada en fets reals: l’espoli, per part de la major empresa caçatresors del món, de les restes d’un vaixell espanyol enfonsat al voltant de 1800 a prop de l’Estret de Gibraltar i els esforços del Ministerio de Cultura per recuperar-los a través d’una interessant batalla jurídico-política que es va allargar durant anys. L’obra posseeix tot l’atractiu de les aventures clàssiques, a la vegada que ofereix una perspectiva inèdita sobre els ets i uts de la política espanyola, del poder i de les relacions internacionals.
Pulse enter para continuar
Ana Galvañ
Barcelona: Apa Apa Cómics, 2018
Ana Galvañ, autora del cartell del 37 Comic Barcelona d’enguany, ha publicat en Pulse enter para continuar un recull d’experiments avantguardistes en forma de relats curts de ciència-ficció. Amb un estil gràfic molt particular i amb molt poc diàleg, Galvañ parla en la seva antologia fantàstica sobre les relacions de poder, els conflictes personals, la visió de la dona com a objecte, el problema de la sobrepoblació humana… En definitiva, en poques paraules i moltes imatges, relata la ficció més decadent de la nostra societat.
Rey Carbón
Max
Barcelona : La Cúpula, 2018
Max, un dels autors de còmic més importants del panorama mundial, ha privat de la paraula al seu darrer còmic, una obra experimental en la línia de les darreres, que culmina el procés narratiu que va iniciar fa sis anys amb Vapor. Aquest cop el pretext per als seus deliris gràfics és un vella faula grega sobre l’origen de la pintura. Una història on el fi (narrativa) i el contorn (imatge) són una mateixa cosa. El resultat és un dibuix molt potent i nu. Una lectura exigent sobre temes universals amb un to humorístic sorneguer al que Max mai ha renunciat.
The Black Holes
Borja González
Barcelona: Reservoir Books, 2018
The Black Holes, obra de l’artista Borja González, narra la història de tres amigues, Gloria, Laura i Cristina que volen crear una banda de punk. Ho tenen tot: actitud presencia, instint… i una formació musical molt dèbil, però la seva història es mescla amb la història de la Teresa una jove de 1856 que sembla una personatge extret d’una novel·la de Jane Austen. La idea sorgeix del seu anterior treball, La reina orquídea, que va representar un punt d’inflexió gràfic i narratiu. Tot i ser una obra que podem emmarcar en la narrativa fantàstica, tal com explica el seu autor és totalment autobiogràfica.
MILLOR CÒMIC INFANTIL I JUVENIL D’AUTOR/A ESPANYOL/A
GentPet
Álex Fuentes / Damián Campanario
Barcelona: Dibbuks, 2018
Una societat futurista on es dissenyen genèticament mascotes però no necessàriament perfectes, una colla de mafiosos al millor nivell d’Alcapone, uns nens disposats al que faci falta per lluitar i rescatar al seu amic, aquests són alguns dels ingredients que trobem en aquest còmic trepidant, que es succeeix a una velocitat de vertigen, que et fa perdre l’al·lè i sobre el qual planeja un misteri que no es resoldrà fins al final.
Em crida l’atenció l’elecció de les dues grans metròpolis, Hong Kong i Nova York, que l’autor ha triat com a escenaris d’aquesta història, dues ciutats que representen societats amb cultures i valors contraposats, històricament enfrontades. ¿Respon a una intencionalitat de l’autor amb una formació i producció d’obres amb temàtica social i política molt marcada o simplement és producte de la meva imaginació i qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència?
Super Patata
Artur Laperla
Barcelona: Bang, 2011-
En SuperMax és el superheroi ideal: fort, atractiu i valent. Salvar el món és bufar i fer ampolles pel nostre protagonista, però un dia el seu pitjor enemic, el Doctor Malèvol, li dispara amb una arma especial que el converteix en una patata! Tanmateix, en SuperMax no deixa que aquest incident acabi amb la seva carrera i decideix convertir-se en el primer tubercle lluitador contra el mal. És un ocell? És un avió? No, és en Super Patata! Amb aquest còmic, l’autor català Artur Laperla ens presenta una paròdia encantadora del món dels superherois adreçada als més petits de la casa.
Vampi
Jose Fonollosa
Valencia: Grafito, 2018
Ser nena o nen no és gens fàcil; has d’anar a l’escola, fer els deures, tenir l’habitació endreçada, intentar no ficar-te en problemes… o si no que s’ho diguin a Vampi, la protagonista d’una sèrie d’historietes recollides en aquest còmic de dibuix fluid i lectura àgil, que utilitza tots els recursos disponibles per créixer de la manera més divertida. Compta amb l’ajuda d’una colla d’amics monstruosos que l’acompanyen en totes les seves aventures, encara que a vegades li generen més problemes que no pas solucions. Un pare massa ocupat i poc present que delega en el seu majordom de confiança la cura de la filla; i els llibres i còmics que són l’escletxa que té la vampireta per combatre l’avorriment, són la porta d’entrada al món de la imaginació.
Fonollosa contribueix a fer visible els nous tipus de família on el pare desenvolupa un paper més actiu en l’educació dels fills i on les inquietuds d’una nena la portaran a convertir-se en la persona que ella vulgui ser.
La hija de Z
José Luis Munuera
Madrid: Dibbuks, 2018
Zorglub és un malvat de l’univers Spirou. Només amb això ja ens podem fer una idea del còmic que tenim entre mans: un dibuix tradicional però alhora actual, i un guió amb dosis equilibrades d’humor, acció i aventura. En aquesta història, però, hi apareix un element que dona un toc d’humanitat al seu protagonista: la seva filla adolescent. Zorglub no pot evitar ser una malvat, és un tema merament professional, i la pela és la pela, però l’afany sobreprotector cap a la seva filla el converteix en una persona de carn i ossos capaç d’utilitzar tota la seva tecnologia armamentística per tal de protegir-la tant de l’enemic, com dels pretendents que volen seduir-la.
AUTOR/A ESPANYOL/A REVELACIÓ
El método Gemini
Magius
Sineu, Islas Baleares: Autsaider Cómics, 2018
El primer que sorprèn d’aquest còmic és l’aspecte gràfic. El més normal en un còmic de temàtica negre és un sobri blanc i negre, mentre que aquí l’autor opta més per un ús estrident dels tres colors bàsics més el negre, una combinació que fins que ens hi acostumem ens semblarà que les pàgines ens salten a la cara, això i un dibuix que prima la narrativa sobre el preciosisme són els trets més destacats. En l’aspecte visual és un còmic que impacta.
I la història? Tenim una història de mafiosos, amb homenatges gens dissimulats a escenes clàssiques de pel·lícules i del gènere. Potser les més evidents serien Los Soprano, o Uno de los nuestros (Wise Guys). La típica màfia italoamericana establerta a Nova York, les rivalitats entre napolitans, sicilians, calabresos, i de tots ells amb els irlandesos, jueus i negres. Els barris i les zones de Brooklyn perfectament delimitades, així com els negocis que fa la màfia i els que no fa (com les drogues, almenys en una època).
Tenim l’ascens i la caiguda de Mickey Dio en tot aquest món, i com en moltes pel·lícules de mafiosos el final potser no ens sorprèn, però ens ho passarem d’allò més bé mentre hi arribem.
Goya. Lo sublime terrible
El Torres / Fran Galán
Madrid: Dibbuks, 2018
El Torres, junt al dibuixant Fran Galán, ens apropen a la torturada existència i al magnífic treball de Francisco de Goya. Una obra de gran qualitat, treball i documentació, seguit d’un superb dibuix i una encertada paleta de colors. La història està ambientada en 3 etapes claus de la vida del pintor; la primera quan pateix una recaiguda de la greu malaltia que el deixarà completament sord, és a partir d’aquí que experimenta un canvi en el seu art i comença a ser més sinistre. Després els autors exploren la relació que mantenia amb la Duquessa d’Alba, perseguida pels mateixos fantasmes que martiritzen al genial pintor. La tercera, i leitmotiv del còmic, apropar-se a les seves Pintures negres. Ni els grans estudiosos de l’obra de Goya es posen d’acord en desxifrar què volia transmetre amb aquestes pintures. Els autors, però, han volgut reflectir els fantasmes interns que assetjaven l’artista, des del punt de vista del terror.
Wahcommo
Luis NCT
Bilbao: Astiberri, 2018
A Wahcommo, el jove més valent de cada nova generació de la tribu ha de demostrar el seu valor i viatjar al Regne Perdut del Nord, per portar part del tresor que els seus avantpassats , expulsats de les seves llars pel fred i la gana, abandonaren temps ençà. Kara, una jove que no pot participar al ritual, pel simple fet de ser una dona, és la fortuïta guanyadora (la competició és anònima i els participants porten els rostres emmascarats), per aquesta raó finalment se li permetrà emprendre el perillós viatge escoltada per Fox, l’altre jove protagonista d’aquesta història de fantasia heroica. Tots dos, amics de la infància, hauran d’enfrontar-se junts a altres tribus, orcs, gegants… i tot tipus de criatures fantàstiques. Wahcommo és la segona obra publicada de Luis NCT; al Saló del Còmic de 2013 va guanyar el Premi del públic per Sleepers.
Cenit
María Medem
Barcelona: Apa Apa Cómics, 2018
Avantguardista, oníric i estrany, Cenit és un còmic on el color del cel (préssec) i la posició del sol són importants per narrar aquesta història de dos homes misteriosos que creen, mengen i es qüestionen si somnien o somnien que somnien i intenten entendre la seva nit i les seves pors. Proven desperts recordar els seus somnis. Un argument que gira al voltant de les converses, la falta de control i els límits de l’enteniment entre les persones. Medem posseïdora d’una especial i evocador ús de la paleta de colors es col·loca còmodament entre les millor obres publicades el passat 2018.
Aspiren a MILLOR FANZINE
Altar mutante, Insert coin, La máquina de albóndigas, Materia oscura i Saxifono
Aquest article ha estat elaborat en col·laboració amb Harley Quinn i Tyler Durden
Fotografies: Ferran Armengol
4 Comments
Encara que fos només per l´homenatge de la exposició dedicada a Stan Lee ja paga la pena acostar-se.
La retrospectiva de Laura Pérez Vernetti i la de Corto Maltés en el MNAC exposicions també imprescindibles.
Si sóc un lector empredreït, puc assegurar que és gràcies als còmics -tebeos en la meva època: El Guerrero del Antifaz,El Capitán Trueno, Jabato, Pulgarcito, TBO, Pumby, Tio Vivo, Flahs Gordon, Roberto Alcázar y Pedrín, Hazañas Bélicas, El hombre Enmascarado…. Fins vaig arribar a llegir, de nit, al llit, a la llum d’una espelma, perquè el meu pare desconectava l’eletricitat de l’habitació per evitar que em passés hores llegint, robant hores de son.Encara ara, els còmics -ara sí- són un dels meus referents de lectura. Gràcies, tebeos-còmics!
Me n’alegro, Antoni!Compartim amb tu aquesta passió pels còmics. Anima’t i llegeix alguns dels títols nominats d’engunay. Els pots trobar fàcilment a les biblioteques. Gràcies!!!