Yimou, Zhang. Amor bajo el espino blanco. Barcelona: Cameo, cop. 2012
Una poètica història verídica, d’amor i innocent. Una delicadesa captivadora, una història senzilla, bella sense caure en excessos, que flueix entre bonics paisatges i moments de somriures i llàgrimes. El primer amor pur i sincer, la primera vegada que t’agafen de la mà, el primer petó, aquest amor etern, almenys durant un període de temps. Una pel·lícula per tornar a creure en l’amor.
Zhang Yimou, director i fotògraf xinès va debutar com a director amb Sorgo Rojo (1987), pel·lícula guanyadora de l’Ós d’Or al Festival de Berlín. Tant Ju dou com La llanterna vermella van ser nominades a l’Òscar en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa i aquesta darrera va ser premiada al Festival de Venècia.
Amb la seva capacitat per a la poesia, la delicadesa i la bellesa, transforma la novel·la de Ai Mi en una senzilla narració que ens convida a aprofitar la vida al costat dels nostres éssers estimats. Una pel·lícula ambientada al període de la Revolució Cultural i rodada sense grans pretensions, situant-se més a prop d’èxits com El camí a casa o Ni un menys. Una pel·lícula més en què és capaç de pintar l’amor i on aposta clarament pels petits detalls per anar calant a poc a poc en la sensibilitat de l’espectador.
És protagonitzada per actors novells perquè, segons Yimou, “són com una pàgina en blanc. No necessiten actuar, poden interpretar-se a si mateixos. Aporten una sensació de novetat clau per aconseguir en l’espectador aquest efecte“. Els personatges són senzills, tal com ho és el seu amor. Comparteixen moments, la seva companyia és suficient per fer d’un instant una cosa màgica.
Ell és una bellesa masculina amb un somriure que desprèn bondat i alegria. Ella és una adolescent d’aspecte fràgil i digne, amb una bellesa senzilla i fonamentalment sensible.
Zhou Dongyu (seleccionada per la seva ingenuïtat, el seu físic pur i fresc) guanyadora del premi a la millor actriu al Festival de Cinema de Valladolid de 2011 és un prodigi de naturalitat i sensibilitat a flor de pell. Recordem que no és la primera vegada que Zhang Yimou converteix una actriu xinesa desconeguda en tota una estrella del panorama internacional (la seva exdona, Gong Li i també Zhang Ziyi).
Ens trobem amb la història de Jing, una col·legiala ingènua de la ciutat que ha de traslladar-se a un poble de la muntanya per la seva “reeducació” durant la Revolució Cultural. Jing sap que tant el seu futur com el de la seva família depenen del seu bon comportament en opinió de les autoritats. Però la seva prudent i tranquil·la existència es veu trastocada quan s’enamora de Sun, fill d’un militar d’elit. A causa de la diferència social que els separa, un romanç entre ells és impensable i perillós. Però l’atracció és mútua i l’amor entre els dos floreix. Un amor pur, apassionat i secret. Però Sun desapareix i quan torna ella s’adona que alguna cosa ha canviat. La vida de tots dos mai tornarà a ser la mateixa.
Una pel·lícula sobre els temes eterns de la vida i l’amor en una narrativa simple, mínima, i on la història flueix per ella mateixa. Una història d’amor meravellosa entre dos joves (especialment ella) que han d’esperar per poder comprometre’s plenament -per respecte a les seves famílies, pel futur incert, per respecte a si mateixos- i on la repressió política se sent, constant, opressiva, mentre la força i el coratge dels seus protagonistes s’enfronten a la situació amb les soles armes del seu candor i les seves mirades.
Un drama que descriu l’empremta inesborrable que marca el primer amor amb l’interès afegit de desenvolupar-se en unes circumstàncies excepcionals com les imposades a la Xina d’aquella època. Una nova mostra de la tímida obertura cultural del país, capaç de permetre que el cinema revisin els aspectes més foscos de la seva història recent amb una mirada crítica.
Una història d’amor juvenil on l’amor es troba en el seu estat més pur i fràgil, invencible (clàssic relat de Romeu i Julieta). Un romanç intensíssim entre els dos joves protagonistes, contemplat amb una delicadesa, una tendresa, que a alguns potser els sembli forçada: les passejades pel camp, el bany al riu, la cura dels peus danyats, el tímid acostament de les dues mans a través d’un pal, la insistència poètica i simbòlica a l’arbre del títol… I un excés de somriures feliços, propis de l’edat
Estrenada el 31 d’agost de l’any passat és un cinema essencialment realista, així com un altre dels penetrants i emotius retrats femenins de Yimou. Basada en el best-seller de Ai Mi guarda també un paral·lelisme amb un episodi clau en la vida del seu director a qui, durant la Revolució Cultural, també van enviar a la Xina rural per la seva reeducació.
Els colors tenen molta importància. Les baies d’aquest peculiar arç, neixen de color vermell, símbol de la sort per als xinesos i representen tots els elements del film: la passió, la sang com a sinònim de mort i la revolució comunista. Roges són les flors del icònic arç blanc del títol que va resistir els embats dels japonesos durant la II Guerra Mundial i va romandre en peu després del setge. Segons la mitologia maoista, la sang dels soldats xinesos caiguts en combat es va filtrar a través de la terra del camp de batalla, va amarar les arrels d’aquest arbre i va tenyir de carmesí els seus fruïts.
Els gests simbòlics (aquests regals acompanyats per primers plans de les mans dels dos protagonistes, aquesta primera encaixada de mans enmig de la nit i, fins i tot, aquests embenats abans de l’amarg comiat) cobren una importància primordial que permeten als protagonistes tenir el seu racó més íntim dins del film. La força expressiva d’aquestes i altres escenes són sens dubte el millor dels 114 minuts.
Pura poesia, emoció i sentiment, la converteixen en una extraordinària pel·lícula. És passió sense sexe, és intensitat sense cursileries. És la història d’un amor idealitzat, assentat sobre silencis que ens descobreixen a l’altra persona.
Tràiler de la pel·lícula:
Cançó a l’escenari: Our Political Party Is Greater Than Heaven And Earth, basada en els proverbis revolucionaris per les masses de Xinglai.
Les imatges de les pel·lícules de Zhang Yimou són espectaculars, pura poesia com bé dius Hipatia, tant les històries èpiques com les que se centren en la vida quotidianes. Encara no he vist aquesta pel·lícula, però està a la llista de pendents. Bona recomanació!
És molt bonica!