Purga

(‘neteja’, en finès)
 
1992, en una despoblada zona rural de l’oest d’Estònia, poc després del desmantellament de la URSS, la vella Aliide Truu troba, al jardí de la seva casa al costat del bosc, una jove russa exhausta i desorientada. Zara ha fugit dels seus segrestadors: una màfia que trafica amb noies i les obliga a prostituir-se, i implora ajuda a Aliide. A través de l’apropament gradual de les dues dones, s’anirà desvetllant bona part de la història d’aquesta república Bàltica des del 1949 fins al 1992, un any després de la seva independència.
 

 

Plantejada com una novel·la de suspens farcida de secrets, amors impossibles i mentides, Purga esdevé un retrat corprenedor sobre la crueltat, la por i les terribles vicissituds ètiques a què l’afany de supervivència pot abocar a qualsevol persona en una situació límit.

La novel·la s’estructura a través de capítols breus i salts espaciotemporals que, amb ritme vertiginós i hipnòtic, aniran reunint les peces d’un trencaclosques narratiu en què es desvetllaran porcions de la vida de les dues dones. El personatge amb major pes és Aliide, la qual no només ha viscut més, sinó que també ha d’enfrontar-se a les conseqüències en el present de molts esdeveniments passats.

El narrador serà omniscient: des de la tercera persona, coneixerà el pensament i els sentiments dels personatges, tant de les protagonistes com els d’una mosca mofeta que passava per allí, i se’n cuidarà prou de desvetllar els secrets de l’ànima de cadascuna en pro del thriller que s’anirà ordint. Piano piano.

La base de la novel·la serà la trobada entre dues dones endurides per les circumstàncies però al límit de les seves forces. Dues generacions diferents obligades a conviure i a fer front a un passat que voldrien enterrar però del qual mai es podran desempallegar. Víctimes de crims atroços, Aliide i Zara s’erigiran en símbol de la deshumanització de la dona convertida en simple objecte així en la guerra com en la pau. Arrosseguen traumes idèntics i constitueixen l’homenatge que una molt ben documentada autora ha volgut retre a les supervivents silenciades de massacres. Representen els milers de víctimes del totalitarisme soviètic que opten per callar un horror que fa massa mal verbalitzar. Aliide va patir els estralls de la Segona Guerra Mundial i ha viscut tota la vida amb el temor d’una possible deportació, així com amb el pes de consciència per algunes decisions que va prendre per tal de sobreviure. Personatge polièdric, esquerp i desconfiat, desvetllarà en el lector sentiments enfrontats. Capaç d’exercir la violència per salvar-se ella, també albergarà dins seu compassió i coratge. Aliide ens recorda que el preu a pagar per la llibertat pot ser desorbitat. Zara, afeblida i temorenca a causa de les nombroses vexacions que ha patit, arrossega el pes dels maltractaments que la brutalitat humana és capaç de perpetrar emparada per un món masclista i embrutidor fins a la nàusea. Tot i que arrosseguen traumes idèntics, les dues protagonistes representen dues maneres d’enfrontar-se al totalitarisme i d’entendre la vida.
 

 
Sofi Oksanen afirma que “volia escriure una novel·la sobre la violència i els seus efectes a llarg termini“, perquè “allò que es tapa és usat també pels tirans com una forma de xantatge“. Ens trobem, doncs, davant d’una novel·la sense edulcorants que, amb un estil directe, no escatima escenes d’una gran cruesa, repulsives i humiliants en moltes ocasions, perquè allò que es posa sobre la taula és l’odi, el dolor, la ràbia i la vergonya. I és que, quan s’infringeixen atrocitats, les persones atrapades en aquestes espirals d’ignomínia no en surten mai il·leses.

Purga es va publicar el 2010 i, entre els molts premis que va guanyar, compta amb el de Millor Novel·la Europea de l’Any. La purga a què es refereix el títol es pot interpretar en les dues accepcions: com a neteja estalinista i en tant que la necessitat d’evacuar tot allò que fa mal al cos i a l’ànima. L’autora ha volgut construir un artifici narratiu molt realista per tal de deixar constància de les conseqüències en la psique col·lectiva de la tragèdia històrica dels Països Bàltics. Una passejada històrica des de la Segona Guerra Mundial i l’ocupació nazi que recorre després el jou soviètic i arriba fins a les darreries del segle XX quan, amb la independència, Estònia ha de trobar el seu encaix dins de la complexa realitat d’una nova Europa construïda sobre els ciments d’incomptables crims contra la humanitat.

Sofi Oksanen va néixer a Yväskylä (Finlandia) el 1977, filla de pare finès i mare estoniana. Molt lligada al món del teatre, va escriure dues novel·les, Les vaques d’Stalin i Baby Jane, abans de Purga, la qual li van suposar un lloc de privilegi entre els nous narradors finesos. Amb Purga ha esdevingut un dels narradors contemporanis més prometedors. En una primera versió teatral, Purga es va representar el 2007 amb gran èxit al Teatre Nacional d’Helsinki i se n’han fet adaptacions teatrals a més d’11 països. A casa nostra, se’n va fer una esplèndida versió el 2015, dirigida per Ramon Simó, al TNC. El 2012, Oksanen va publicar un mapa dels gulags soviètics. La quarta novel·la, Quan els coloms van desaparèixer, es va publicar a Finlàndia el 2012.

 

Si tens qualsevol dubte amb l’eBiblio pots contactar amb el Servei d’atenció a l’usuari a través d’aquesta bústia de correu electrònic:

e-biblio.cultura@gencat.cat