Sales, Joan. Incerta glòria. Barcelona: Edicions 62

Aquest any es celebra el centenari del naixement de Joan Sales que va néixer  i morir a Barcelona. Joan Sales (1912-1983). El Joan Sales que juntament amb Joan Oliver i Xavier Benguerel va crear el Club dels novel·listes dins l’Editorial Ayma, que amb el nom Club Editor es convertí en una empresa autònoma l’any 1959 que molts de nosaltres coneixem per la publicació d’obres de Rodoreda, Villalonga, Xavier Benguerel. Un Joan Sales republicà, catalanista i catòlic! Creu de Sant Jordi l’any 1982.

Joan Sales és juntament amb Joan Fuster el descobridor de Mercè Rodoreda i qui li va publicar la seva primera obra. A les biblioteques trobareu la llarga relació epistolar de Mercè Rodoreda i Joan Sales. Cartes completes: 1960-1983

Us enganxo un tros de carta de Mercè Rodoreda a Joan Sales a propòsit d’Incerta glòria.

6 de gener 1963

“Estimat amic Sales: acabo de llegir Incerta Glòria. És una novel·la que s’ha de llegir, almenys, dues vegades. La primera lectura ha equivalgut, i potser ho dic d’una manera massa gràfica, “a un cop de puny al ventre”. És una senyora novella: plena, brillant, rica a més no poder. Tan diferent de la literatura trista i falsa que es fa a casa nostra… Encara no m’he refet d’aquesta lectura.

Les descripcions de paisatge, moltes són impressionants, d’altres inefables, totes tan vives que sembla que no pugui ésser. Hi ha dues dones en Incerta Glòria, que fan venir ganes de treure’s el barret. Tant l’una com l’altra; i tan diferents l’una de l’altra. Les escenes de guerra són de les millors que he llegit. Els personatges importants – els tres – amb tantes facetes. Soleràs. El capellà, meravellós, difícil, perquè si no s’és un escriptor amb gruix, un personatge com el del capellà pot fer caure en el més risible dels ridículs. I com a personatge de gran classe: el temps.

No havia llegit res feia temps de tan punyent com la tornada de Lluís.

Aquests vint anys que han passat i que han passat “en sec”, vull dir que no s’explica res del que Lluís i la Trini han fet, o molt vagament, fan veure més el que aquests dos personatges han viscut que no pas si ho haguéssiu explicat en deu capítols. M’ha deixat tant d’amarg i de trist a la boca… I la troballa reial del canvi físic de Trini: que amb els anys s’ha fet bonica. És realment molt trist que Incerta Glòria s’hagi hagut de publicar tan mutilada a Barna. I ha d’ésser una pena per a vós. A més a més em sembla que s’ha donat poca importància a Incerta Glòria. I encara una altra cosa: ni un sol crític de la Plaça no ha tingut l’encert d’agermanar-la – tan diferent – amb Incerta Glòria. En comptes de parlar de Musil i de l’humor de Sterne i de la veu de Proust, s’hauria hagut de parlar de Joan Sales. Perquè aquestes dues novel-Ics són les dues úniques novelles a Catalunya, que donen l’època.

D’Incerta Glòria segurament us en parlaré més. Però avui tallo perquè la lectura és tan recent que encara vaig amb el cap atabalat… però us felicito, encara que sigui ben poca cosa una felicitació. Em recordaré molt de temps de la carlana.”

Incerta glòria és internacionalment coneguda com la primera novel·la publicada a Catalunya que parla i reflexiona sobre la guerra civil des de la mirada i la veu dels vençuts. Va ser premi Joanot Martorell de l’any 1955 (antic Premi Sant Jordi) i és una obra en quatre parts que estava construint-se, va ser Premi Ramon Llull l’any 1968 i va rebre el premi Ciutat de Barcelona de l’any 1970.

Joan Sales va agafar el títol d’un vers de l’obra de Shakespeare El dos cavallers de Verona “the uncertain glory of an April day”, i amb aquest títol vol rememorar el dia 14 d’abril de 1931 que va representar per la seva generació un dia d’il·lusions que el temps va esborrar d’una manera despiadada, cruel i obscena

L’obra s’estructura en quatre parts  que tenen com a fil conductor la guerra, l’amor i l’epistolari entre tres joves amics. Els tres amics van fer la guerra junts i les primeres dues parts descriuen la vida al front d’Aragó i a la rereguarda  a través de les cartes de Lluís al seu germà i de la Trini (la parella de Lluís) a en Juli Soteràs. Les darreres parts amb la veu i el records de Cruells, el tercer amic què és sacerdot es situen a la Barcelona de postguerra fins els anys seixanta.

La prosa de Joan Sales, qualificada per la crítica com d’estil àgil i col·loquial i les seves constants i nombroses referències literàries fan que ningú actualment dubti de la seva condició d’obra cabdal catalana del segle XX.

El meu interès en recomanar-vos aquest autor català és per la proximitat als gran genis literaris com Dostoievski, Greene i Bernanos  perquè la novel·la conté una profunda reflexió sobre el sentit de la vida i la importància de l’amor com a font d’il·luminació. Un amor cridat a esdevenir salvació davant de la soledat dels homes i de la certesa tràgica sovint del pas inexorable del temps.

Aquesta novel·la és la revelació que va existir una generació de joves  que van viure una guerra de patiments i sacrificis morals i físics. Alguns d’aquest joves van ser els escriptors de la lluita i l’exili i han esdevingut testimoniatge i reporters d’un silenci angoixant amb mirades i contemplacions existencialistes com ho van ser les mirades de Jean Paul Sartre a la Nàusea , o a L’estrany d’Albert Camus.

Com a últim recurs per animar-vos a emprendre la lectura d’aquesta extensa obra us diré que es tracta d’un relat excels sobre memòria històrica que no amaga la veritat de cap dels dos bàndols i que mostra el ser humà real que s’amaga darrere la Història en majúscules.

Reflecteix el pes d’allò tràgic, la desvergonyia de qui aixeca les idees en profit propi, els dubtes dels soldats sobre el perquè de la lluita  ja que  l’horror i la barbàrie imperen en tots dos bàndols, reflecteix la sordidesa de la supervivència, el refugi del cinisme

No us vull enganyar, Sales pren partit però no ens oculta els excessos dels seus. Jo diria que la seva mirada mira els contendents i als aliats com si fossin tots eines i joguines del destí que estan sols davant la desgràcia que els envolta.

Per saber més de Joan Sales:

• En el Centenari de Joan Sales, exiliat català a Mèxic. Artículo de Jaume Clotet al diari El Punt citat per l’Associació Cultural mexicanocatalana

• Informació sobre la novel·la Incerta glòria de Joan Sales a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

• “Novela universal” per Julià Guillamon.

• “La gran novela de la guerra civil” per Nora Catelli