A les Biblioteques trobaràs:
Fassbinder, Rainer Werner. Las amargas lágrimas de Petra von Kant. Madrid : Avalon, 2005
Al GREC. Festival de Barcelona
Picó, Sol. Petra, la mujer araña y el putón de la Abeja Maya.
del 30 de juny al 3 de juliol. 20:30 h. Teatre Lliure Gràcia. Entrades exhaurides.
Pel•lícula del director alemany Rainer Werner Fassbinder, qualificada com a teatral i claustrofòbica, ja que l’acció té lloc a un únic escenari, l’apartament a Bremen de Petra Von Kant (Margit Carstensen), dissenyadora de moda.
Petra viu amb una assistenta i gairebé esclava, Marlene (Irm Hermann) i s’enamorarà d’una jove aspirant a model, d’origen humil, Karin (Hannah Schygulla) amb la que començarà una relació possessiva i a la que promet convertir-la en model però que finalment retornarà amb el seu marit. Apareixen tres dones més en la pel·lícula: la mare, la filla i una amiga.
La pel·lícula és de l’any 1972, i tot i que cal tenir en compte el ressorgiment dels moviments feministes dels anys seixanta i setanta pel tema de l’alliberació de la dona, la història és en certa manera autobiogràfica.
En aquesta història apareixen també temes com la dominació, la dependència emocional, les diferències socials, etc.
Amb escenes criticades per massa llargues, amb to lent i, inclús, pesades per l’utilització d’un únic escenari en gran part, cal destacar que el director fa un notable ús d’aquest espai i el treball de les actrius.
Aquest drama de poc més de dues hores va obtenir alguns premis de cinema i va estar nominada a l’Ós d’Or com a millor pel·lícula.
Encaixa en dos de les categories en les que s’ha encasellat al director: d’una banda, en el “cinema de dones” ja que hi treballen 3 de les actrius amb les que va treballar molt, Margit Carstensen, Hanna Schygulla i Irm Hermann ; i, d’altra banda, en el “cinema gai” ja que a moltes de les seves pel·lícules apareixen personatges homosexuals. Aquest film va tenir moltes crítiques precisament per sexista ja que els personatges mostren l’alliberació de la dona pejorativament com un intercanvi de poders i per la forma de retratar al col·lectiu homosexual.
“Sol Picó, una de les artistes més interessades en el mestissatge de les tècniques escèniques, estrena al festival Grec la seva nova creació, una obra sobre la relació entre la monstruositat humana i la falta d’amor. Si, com algú va dir, tots naixem amorosos i no monstruosos, per què tot és tan estrany?” cita
2 Comments
La barreja Fassbinder/Picó de segur que serà suggeridora i explosiva. La intriga és el paper de la Abeja Maya en tot aixó…
Recordo la estrena de las amargas lagrimas de Petra von Kant a Barcelona. Vaig descobrir a fassvinder, que es va convertir per a mi i uns quants de la nostre generació el director mes modern i trencador del segle. Aquí vam descobrir a Hanna Schygulla (que desprès es va convertir en la actriu mes repetitiva i avorrida del planeta). Recordo que llavors es va dir que la vida de la Petra era una metàfora de la història recent de Alemanya, no se si va ser la crítica o va ser el mateix Fassbinder, En aquelles èpoques la metàfora estava “a la page…” Si algú la enten, que ens ho expliqui.