Darwin, Charles; Wallace, Alfred. La lluita per la vida. València : Universitat de València, 2008.
L’any 2009 ens va deixar una doble efemèride: 200è aniversari del naixement de Charles Darwin i el 150è aniversari de la publicació de “L’origen de les espècies”. El món editorial es va esverar i va aprofitar l’avinentesa. La collita del 2009 ens ha deixat un munt de nous títols i algunes edicions revisades, com per exemple l’autobiografia d’en Darwin no censurada.
No puc garantir que aquest breu títol compilat per Peretó i Moya pertanyi a l’esmentada fornada, però si puc dir-vos que és un gran text, malgrat la seva curta extensió. Aquest consisteix en una tria de textos i cartes entre Darwin i altres científics. Un d’ells és Alfred R. Wallace, que li fa arribar un escrit que dilucida la mateixa teoria que ell. Aquest escrit és, en opinió del mateix Darwin, d’una claredat i síntesi que ell no seria capaç d’assolir.
La tria dels textos es molt acurada. Les cartes mostren a un Darwin preocupat per la malaltia del seu fill i també per la rebuda de l’escrit de Wallace, que amenaça l’exclusivitat de l’autoria sobre la teoria de la selecció natural. Però les cartes demostren també que Darwin no ha de témer per això últim. Per una banda, perquè és també una carta a Asa Gray la que demostra que Darwin ja tenia un esbós de la teoria el 1857. Per una altra, perquè Alfred R. Wallace no reclamaria ni es mostraria bel•ligerant sobre el tema. Darwin deixaria escrit a la seva autobiografia que “llavors jo no sabia fins a quin punt ell tenia una disposició noble i generosa”. Wallace, a la vegada, sempre estaria agraït a qui considerava un mestre, i sempre va reconèixer que la implicació de Darwin va afavorir l’acolliment de la seva teoria. En tenim proves en aquest petit llibre.
La lluita per la vida és un llibre molt breu i fins i tot emocionant en l’exposició que fa dels diferents esdeveniments a l’entorn d’aquests dos grans naturalistes. No importa de quina collita provingui. És molt bon beuratge.
