Tyler Durden

Díaz Canales, Juan / Guarnido, Juanjo. Amarillo. Barcelona: Norma, 2013 Cinquena entrega de les aventures del gat detectiu, amb l’equip artístic habitual (també podeu llegir una entrevista a Juan Díaz Canales, el guionista) i que ofereix allò a què ens han acostumat: un molt bon còmic. Un còmic amb animalons antropomòrfics no té per què ser infantil (el còmic Omaha n’és un bon exemple) i aquest no ho és. Aquest detall dels animals dóna una gran riquesa al còmic, una varietat i un color que potser no s’aconseguiria amb un dibuix figuratiu més estàndard. Tot i això, aquests còmics tenen...

Bolaño, Roberto / García Porta, Antoni. Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce ; seguido de Diario de bar. Barcelona: Acantilado, 2006 Pot costar de creure, però l’obra de Roberto Bolaño no es redueix a Los detectives salvajes i 2.666, ho pot semblar, són dos grans llibres (grans en els dos sentits) i sens dubte els seus millors, però això no és tot. Els altres llibres de Bolaño inclouen una petita curiositat, el seu debut literari, i a més en una novel·la a quatre mans. El seu partenaire en aquesta novel·la és A.G. Porta, autor d’una...

Beigbeder, Frédéric. 13.99 euros. Barcelona: La Campana, 2006 La lectura de 13.99 euros de Frédéric Beigbeder deixa un regust amarg. Octave, el protagonista d’aquesta novel·la (que té força d’assaig), treballa en publicitat, ell decideix què voldrem comprar i decideix perquè, en el seu món que és el nostre no hi ha països, hi ha marques, no hi ha ciutadans només consumidors, i és necessari bombardejar aquests consumidors, que no puguin pensar i que només comprin i gastin i generin immensos beneficis dels quals ell es queda unes engrunes completament fabuloses. Fins a quin són fabuloses les seves engrunes? Suficient per...

Eisner, Will. El Cómic y el arte secuencial teoría y práctica de la forma de arte más popular del mundo versión ampliada con la impresión digital Barcelona: Norma, 2007   Sempre he sentit a dir que quan cal aprendre alguna cosa s’ha d’aprendre del millor, i tot i que dir “el millor” és potser arriscat no hi ha dubte que en un top 5 dels millors autors de còmics Will Eisner sempre hi seria. Podeu donar una ullada a la seva biografia en l’enllaç anterior per comprovar que estem davant d’una de les carreres més dilatades del còmic, i que...

Smith, Zadie. L’home dels autògrafs. Barcelona: La Magrana, 2003 10 lletres, multiculturalitat i Londres: Zadie Smith. Si hi ha un autor que hagi retratat brillantment la societat britànica d’aquest tombant de segle, aquesta és Zadie Smith. I si hi ha algun dubte sobre això, només cal buscar el seu primer llibre per confirmar-ho, disponible en català, castellà i fins i tot anglès. Multiculturalitat i mestissatge són només paraules, però en cas de Zadie Smith són personatges, com el protagonista d’aquest llibre Alex-Li Tandem, un anglès, d’origen xinès, i jueu per part de mare. Un personatge així de “forçat” no pot...

Nerín, Gustau. Blanc bo busca negre pobre: crítica de la cooperació i les ONG. Barcelona: La Campana, 2011 Si us esteu plantejant fer-vos d’una ONG o col·laborar en projectes anomenats “solidaris” aquest llibre us interessa, però potser a l’ONG no li interessa que us el llegiu. L’autor avisa en la introducció que els col·laboradors d’ONG en general no són males persones, però els resultats de la cooperació són el que ens hauria de fer replantejar tot aquest muntatge. Fa ben bé cinquanta anys que amb Àfrica ja descol·lonitzada el Nord ric es va llançar a desenvolupar el Sud pobre. Cinquanta...

González Ledesma, Francisco. Peores maneras de morir. Barcelona: Planeta, 2013 Hi ha polis bons, hi ha polis dolents, i Méndez. La darrera (caldrà veure si també última) novel·la de Francisco González Ledesma ens porta al seu genial inspector en una trama de tràfic de dones. I això que a Méndez li ordenen i li repeteixen i l’exhorten a no investigar, però no pot deixar de fer-ho. Quan les víctimes són dones o nens Méndez no perdona, el primer és la víctima, però per la llei sembla que les víctimes estiguin en el darrer lloc.

Herrero, Carlos. Prosperidad. Barcelona: Barataria, 2007 No us deixeu enganyar pel títol, aquest llibre és de tot menys optimista, potser la paraula seria normal, però la normalitat pot ser molt depriment. Un pla de vida força “normal” seria treure’s una carrera, conèixer una noia, independitzar-se, entrar al món laboral… Hauria de ser fàcil, però resulta que no ho és tant. El protagonista es troba estudiant enginyeria informàtica, carrera francament difícil, per optar a acabar formatjant discs durs o arreglant ordinadors pel salari mínim interprofessional. En una època menys tiquis-miquis, d’ell i dels que són com ell se’n diria esclaus i...

Pollock, Donald Ray. El diablo a todas horas. Barcelona: Libros del Silencio, 2012 Ja vaig parlar d’aquest autor en una altra entrada, però si el recull de contes de Knockemstiff era prometedor, en aquesta novel·la es confirma que ens trobem davant d’un dels grans. Tornem a Knockemstiff, Ohio, un poble on un fill viu amb un pare obsessionat amb salvar a la seva dona malalta a força de resar, primer només es resar, després es resar davant d’una creu aixecada al mig del camp, una creu on no triga a posar-hi animals atropellats a la carretera, morts o en procés...

Crews, Harry. Cuerpo Madrid: Acualera, 2011 Ja he parlat de white trash en un altre post, era la white trash més dura, sense esperança ni salvació possible, una white trash que gairebé fa pensar en una “solució final” com a únic remei, he dit gairebé. Però també es pot fer humor amb aquesta gent, la prova seria Cuerpo, de Harry Crews, llibre amb el que he de confessar que em vaig trencar de riure (el meu sentit de l’humor és molt com sóc jo, sí). Tenim un concurs mundial de culturisme, i una participant Shereel Dupond, amb moltes opcions de...

DeMatteis, J.M. / Zeck, Micke. La última cacería de Kraven. Torroella de Montgrí: Panini Els superherois poden ser previsibles, és potser el seu principal defecte, per això sorprèn que de tant en tant un guionista decideixi saltar-se les convencions i fer allò que no toca. J.M. De Matteis ho va fer a Spider-man, va fer que un dels seus enemics Kraven el matés. Li va parar una trampa, li va clavar un tret, el va posar en un taüt, el va enterrar i aleshores ell va ocupar el lloc d’Spider-man, ell va ser l’aranya…

Bunker, Edward. No hay bestia tan feroz. Barcelona: Sajalín, 2009 Ens trobem davant d’un llibre extraordinari, un dels millors llibres de gènere negre, què té d’especial? Que està viu! En aquest llibre se’ns explica la peripècia de Max Dembo en sortir de la presó. Max vol dur una vida tranquil·la, no vol passar-se la resta de la seva vida entre reixes i està decidit a reinserir-se. Però a la sortida de la presó no trobarà cap facilitat, de fet serà el contrari. El sistema no està fet per reinserir, està fet per engarjolar a la gent, i quan aquesta gent...