Tyler Durden

Picture of Tyler Durden
La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.
Picture of Tyler Durden
La primera regla del Club és que no es parla del Club, la segona regla... A més del Club, i només com a tapadora, em faig dir Cesc i treballo a la Biblioteca El Carmel - Juan Marsé.

Guies

No s'ha trobat res

Ressenyes

quim-monzo-e1528191405684

Quim Monzó, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2018

*Article escrit per Tyler Durden i Repo Man   Quim Monzó és el darrer guanyador del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Per primer cop, el president d’Òmnium no li va poder comunicar personalment el premi i ho va fer per carta (cal recordar que el president d’Òmnium Jordi Cuixart és a la presó des del 16 d’octubre). El nom de Quim Monzó feia temps que sonava, està considerat de manera unànime un dels més importants escriptors vius en llengua catalana, possiblement el millor juntament amb Jaume Cabré. Des dels seus inicis més experimentals, i no reeditats, fins als seus articles diaris actuals, tota una...
Permagel / Eva Baltasar

Permagel, la reivindicació d'Eva Baltasar

  Eva Baltasar ja havia publicat llibres, sobretot de poesia, i una novel·la, però amb aquesta que presentem aquí ha aconseguit l’èxit i la possibilitat de reivindicar-se. I com ha anat això? Doncs com passa de tant en tant: una editorial publica un llibre, a poc a poc arriben les bones crítiques, es parla del llibre (tot el que es pot parlar d’un llibre que tampoc és gaire) i es comença a generar un runrun, una expectació i unes vendes que a poc a poc van augmentant i el llibre cada cop és més i més llegit. Cada cop més gent...
https://www.flickr.com/photos/vince_ander/

París com a escenari literari

Si volgués ressenyar tot el que dóna a entendre el títol d’aquesta entrada necessitaria una enciclopèdia i em faltaria espai, és una tasca impossible com també és impossible seleccionar els títols i autors més significatius sense deixar-me’n cap. Aquí no posaré tots els llibres que transcorren a París, i potser tampoc els més significatius, que això podria ser una qüestió de gustos o interpretacions, aleshores de què parlaré? Doncs dels llibres que a mi em venen al cap quan coincideixen les paraules París i llibres. Per tant aquesta extremadament mínima tria no és més que un petitíssim tast que respon al...
MADRID 5-06-98 JOAQUIN SOLER SERRANO ENTREVISTANDO A JOSE LUIS BORGES EN EL PROGRAMA A FONDO

Parlar de literatura fumant i bevent A fondo

Grandes personajes a fondo Barcelona : Granvía Musical [etc.], cop. 2004-2006   Entre 1976 i 1981 es va emetre per Televisió Espanyola un programa que vista ara és tota una raresa, es tracta de A fondo. La fórmula no era res de l’altre món, un programa d’entrevistes, pausat, sense pressa, i amb uns convidats que són autèntics gegants, tenim els escriptors Julio Cortázar, Juan Rulfo, Josep Pla, Mercè Rodoreda i un llarg etcètera. Un programa en blanc i negre, una entrevista feta com cal, on tan entrevistat com entrevistador fumaven i bevien sense amagar-se’n. Hi ha temes on hem reculat....
Black America

Black America: Whitehead, Walker, Sapphire, Styron, Wright, Himes...

  Què coi és això de Black America? Doncs una mica el tema d’aquesta entrada, o una excusa per fer una petita tria de llibres de temàtica comuna. Black America és el terme amb el qual es coneixen els llibres que parlen d’aspectes racials als Estats Units, relacions blancs-negres, esclavitud, racisme… i d’autors no necessàriament negres. El terme literatura afroamericana és pràcticament igual però els autors sí que han de ser negres, el terme Black America em sembla més inclusiu. Podríem dividir els llibres si són dels que encara retraten l’època de l’esclavitud o si ja estan ambientats quan aquesta...
Saga / Brian K. Vaughan; Fiona Staples

La Saga familiar interplanetària de Brian K. Vaughan i Fiona Staples

Brian K. Vaughan; Fiona Staples Saga Barcelona: Planeta DeAgostini, 2012   Aquest còmic ha guanyat un munt de premis i ha fet coincidir públic i crítica. I tenen raó, és un còmic molt bo, que carai és un còmic absolutament collonut! Comencem pel començament, i si la vida comença en el moment que naixem aquest còmic també comença amb un part, el de la protagonista, filla d’un banyut i d’una alada, dues races que porten generacions en guerra interplanetària. Per tant tenim una mena de Romeu i Julieta (en aquest cas amb millor desenllaç, que en la versió de Shakespeare),...
Apocalypse Now de Francis Ford Coppola

L'horror... l'horror! L'apocalipsi de Francis Ford Coppola

  Un llibre de Joseph Conrad que dóna pas a una pel·lícula de Francis Ford Coppola que dóna pas a un altre llibre d’Eleanor Coppola… aquesta mena de sagues m’encanten. Poc a dir sobre el llibre original (en català, castellà i anglès), ja ressenyat en aquest mateix blog, només comentar que és un dels grans llibres, un clàssic, que mereix més d’una i de dues lectures i es pot interpretar de moltes maneres.     Amb la base d’aquest llibre Francis Ford Coppola va voler fer la seva gran pel·lícula, i tot just acabava de rodar The Godfather(parts I i...
Isaac Asimov

Tots els números d'Isaac Asimov

Isaac Asimov és l’únic escriptor que té un llibre a tots els números de la classificació decimal de Dewey, per entendre’ns és com la “nostra” CDU, un sistema de classificació que inclou totes les matèries del saber humà agrupades en 10 grans matèries (per això és “decimal”). Hi ha una certa controvèrsia amb si això és realment així, en el número 100 sembla que només va fer algun pròleg, per tant si ens posem molt estrictes “només” té 9 de 10 i segueix sent excepcional. També hem de considerar que la CDU que fem servir a casa nostra no és del...
Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo, un dels grans

Aquest 1 d’abril s’ha celebrat el centenari del naixement de Manuel de Pedrolo, és el dia gran de l’any Pedrolo que es celebra aquest 2018. En aquesta entrada no mencionaré “el llibre”, ni hi posaré enllaços tot i ser la novel·la més llegida en llengua catalana, perquè és terriblement injust que un sol llibre (encara que fos el seu millor llibre, que no és ni de lluny el cas) eclipsi una obra que ronda el centenar de títols (128 concretament). De fet si Pedrolo hagués sabut que l’èxit d'”el llibre” faria oblidar tots els seus altres llibres segurament hauria deixat...
Nuestro universo en expansión / Alex Robinson

Potser no hauríeu de llegir aquest còmic d'Alex Robinson

Robinson, Alex Nuestro universo en expansión Bilbao: Astiberri, 2016   Alex Robinson va saltar a la fama amb la sèrie Malas ventas que ja va ser ressenyada en aquest blog, va deixar el llistó molt però molt alt. Malas ventas es centra en un grup d’amics, entre els 20 i els 30, i el còmic del que parlem avui és una mena de continuació. No m’entengueu malament, no són els mateixos personatges ni la mateixa història, però tornem a tenir un grup d’amics, ara a la dècada següent, la que va dels 30 als 40. Si a Malas ventas els...
1190-salir

Oxitocinas, d'el Listo

Àgueda, Xavier Oxitocinas Vitoria-Gasteiz : Ezten Kultur Taldea, 2015 De la Viquipèdia: L’oxitocina és una hormona present en els mamífers que actua com a neurotransmissor en el cervell. En les dones, s’allibera principalment durant el part després de la distensió de la cèrvix i de la vagina, així com després de l’estimulació dels mugrons, de forma que facilita el procés del naixement i de l’alletament, respectivament. Ambdós sexes alliberen oxitocina durant l’orgasme. El seu paper en el cervell està associat als lligams afectius i al reconeixement social i pot ser que estigui relacionada amb la formació de confiança entre individus i...
Les Putes receptes de la iaia : 114 putes receptes per sobreviure després de la independència / Jofre Martell ; il·lustracions de Pere Mejan

Aprèn a cuinar d'una puta vegada!

Jofre Martell ; il·lustracions de Pere Mejan Les Putes receptes de la iaia : 114 putes receptes per sobreviure després de la independència Barcelona: La Galera, 2014   La vida d’avui en dia no ens deixa gaire temps per entretenir-nos a la cuina, i de vegades ni tan sols per aprendre el més bàsic, i més d’un i de dos ha hagut de sentir-se dir la frase que he fet servir de títol. Imaginem una iaia una mica poca-solta, que no sap que és el políticament correcte, i que vol que aprenguem a cuinar perquè mengem que fot puta pena...