La vida d’avui en dia no ens deixa gaire temps per entretenir-nos a la cuina, i de vegades ni tan sols per aprendre el més bàsic, i més d’un i de dos ha hagut de sentir-se dir la frase que he fet servir de títol. Imaginem una iaia una mica poca-solta, que no sap que és el políticament correcte, i que vol que aprenguem a cuinar perquè mengem que fot puta pena (perdó, és que això de renegar s’enganxa) i ja la tenim. És una iaia molt catalana i molt independentista i no té compassió, especialment dels seus esforçats alumnes. Pràcticament com una iaia de debò, però com que sap cuinar li aguantarem segons què.
És complicat explicar com són les receptes però si us en poso una, segur que us en feu una idea, què us sembla unes carxofes?
Carxofes de puta mare.
Les carxofes són una mica com vosaltres: la meitat no val per res.
Agafa les putes carxofes i espatarra-les com fan algunes els caps de setmana. Aquest puto pas és important perquè si no, els putos cors queden durs com uns collons. Ah, el puto cul es tira.
Carda’ls-hi oli, pebre, un toc de vinagre, sal i totes les putes hòsties que vulguis. Jo no hi foto res més, però com sempre hi ha sabosos que hi carden bacó, sobrassada o formatge.I així de prims estan.
Carda-les al puto forn una hora a 180º. SÍ, HE DIT AL PUTO FORN. Ara vindran els de Lleida a dir-me que es fan a la graella amb palla per sobre i no sé quines polles medievals més. YA. MIRA, SÍ VALE, D’ACORD, TAMBÉ ES PODEN FER EN UNA PUTA GRAELLA. VA LECTOR DE CIUTAT, TRIA SI VOLS FER LA FOGUERA AL MENJADOR O AL REBEDOR…
Quan quedin negres ja estan.
OJU GAMARÚS: Només es menja la puta part tendre. La resta es tira, idiota!!
Ara ha quedat més clar? Aquestes receptes van néixer com tantes coses a internet i amb moltes ganes de riure en aquesta pàgina, i després hi ha hagut el salt al llibre i fins i tot a la botiga física. La botiga s’ha fet famosa darrerament per les reaccions que va despertar que posés a l’entrada el cartell que podeu veure a la dreta.
Van sortir els haters de l’altre bàndol a posar el restaurant a parir a les xarxes socials, el de sempre, podeu llegir aquest article o aquest altre, també hi ha articles als diaris de la caverna però no els penso enllaçar, si teniu curiositat, tireu de Google. I recordeu que no deixa de ser una iaia, i coses modernes com ara el veganisme no van gaire amb ella, i ja hem dit que no li fa por poder ofendre, quan això ha estat obstacle per una iaia?
Però deixem estar les peculiaritats de la iaia per un moment. I de cuina què? Perquè estem parlant d’un llibre de cuina. Doncs la cuina que podeu trobar té força característiques: és senzilla, és nostrada, tira de productes típics i de temporada, i encara que no faci no faci falta, està explicat perquè no calgui tenir gaire traça amb els fogons perquè ens hi puguem sortir.
No són receptes per guanyar una estrella Michelin, però si poden fer que mengem una mica bé, amb productes frescos (que no sempre són cars) i que recuperem receptes tradicionals encara que sigui per encabir-les en un tàper per menjar fora de casa. I és una manera d’endinsar-se al món de la cuina, una manera faltona i despreocupada típica de la iaia, amb el seu humor i la seva mala llet i els seus renecs, tot forma el pack de Les putes receptes de la iaia.
Per cert que la iaia no només en sap de cuina, amb el seu estil inimitable hi ha La puta història de Catalunya de la iaia; El puto consultori sentimental de la iaia: aprèn a ser irresistible d’una puta vegada i Els putos còctels de la iaia: aprèn a beure d’una puta vegada.
4 Comments
Les putes receptes de la iaia! Gran llibre de receptes, d’humor i fins i tot amb visió crítica!
Se lo voy a recomendar a mi hijo para que aprenda a hacer las famosas recetas de mi madre, o sea de su iaia.
He de dir que m’he partit el cul llegint aquest collons de receptari, però no hi ha puta manera de posar en pràctica gaires de les fotudes receptes que hi han parit, per que la merda de literatura incrustada entre les instruccions emprenyen i distreuen.
Aquest cony de llibres, per ser fotudament pràctics, han de ser esquemàtics, amb instruccions directes, i no tantes putes collonades!
Enhorabona!
Ah! I les ilustracions: collonudes!!
Després de llegir el llibre ningú et garanmteix que siguis millor cuiner, però si que et facis un fart de riure.. Gaudiu-lo!!!