Tyler Durden

Cuenca, Josep Maria Mientras llega la felicidad: una biografía de Juan Marsé Barcelona: Anagrama, 2015 Treballant a la biblioteca que porta el seu nom, aquesta ressenya ja tocava! El motiu del títol d’aquesta entrada el dóna l’autor, dient que abans que intentar respondre la pregunta “Qui és Juan Marsé?” ha intentat una opció més raonable com era “Què ha fet Juan Marsé?“. Amb el “qui” es podia perdre en filosofies, mentre el “què” era molt més terrenal, molt més concret, que no deixa de tenir sentit per referir-se a un escriptor realista i completament vinculat a un terreny i a...

Benguerel, Xavier. Els vençuts Barcelona: Edicions de 1984, 2005 Barcelona: Edicions de 1984, 2014 Si algú diu camps de concentració, de seguida ens venen al cap noms com Mauthausen, Auschwitz-Birkenau, Dachau, Buchenwald… i els nazis i el seu Tercer Reich. I sí, van crear el paradigma de camp de concentració (tot i que després els gulags soviètics rivalitzarien per aquest “honor”), però no van ser ni els primers ni els únics. El 1939 un lloc que es va omplir de camps de concentració va ser el sud de França, resseguint la línia de la frontera. Amb la derrota de la...

Zidrou / Lafebre, Jordi. La Mondaine Barcelona: Norma, 2014. 2 vols. El belga Zidrou s’està fent ràpidament un merescut nom. Tot i que té una llarga trajectòria que l’avala, és recentment que se l’ha descobert, amb un còmic més realista que les seves obres anteriors. El podeu llegir en totes aquestes obres (o fins i tot aquesta on comparteix equip amb Jordi Lafebre), però avui ens centrarem en La Mondaine. El protagonista, Aimé, entra a treballar en la brigada del vici, encarregats de prostitutes, pederastes, exhibicionistes i tot aquest tipus de coses. En una de les primeres escenes li donen...

Alcázar, Paco. Silvio José enamorado Bilbao: Astiberri, 2014 No coneixeu en Silvio José? El personatge de Paco Alcázar (aquest és el seu blog) és una de les troballes de El Jueves (tot i que ara el podeu trobar a Orgullo y satisfacción). Silvio José fa temps que passa dels 40, es passa el dia en pijama jugant a videojocs de la segona guerra mundial, menjant salsitxes Chisparritas, abusant del seu pare i gaudint de la filmografia d’Steven Seagal i els millors programes-escombraries de la televisió. Encantador oi? També hi ha els seus amics, un d’ells que no se separa mai...

John Byrne John Byrne’s Next Men Barcelona: Norma, 2013 Un còmic de superherois per aquells a qui no agraden els còmics de superherois. A hores d’ara ja s’haurà notat que els superherois m’agraden, però entenc que és un gènere que pot costar, sobretot passada certa edat. Algunes de les meves ressenyes han sigut de còmics de superherois des d’un vessant més nostàlgic com Astro City o com una puntada de peu a l’entrecuix com The Boys, aquí ens trobem amb una nova manera d’aproximar-nos al gènere, la personalíssima manera de John Byrne. Si no heu clicat a l’enllaç, ja us...

Llum Vidal, Blanca Punyetera flor Barcelona: Labreu, 2014 Parlar d’un llibre de poesia és complex. Si es parla d’una novel·la, es pot començar parlant de l’argument o els personatges o el gènere. Però en un recull de poesies la cosa es posa difícil. Veiem un fragment de l’epíleg de Sebastià Perelló: “La punyetera flor. El poema com a molèstia, la lletra que emprenya, perquè no endreça, fa fressa i cerca raons, fa remor, i arma gresca en la llengua, i en un raig de veu dirà de tira, sense por, des del vers que es conforma en la cosa poca...

Dovlátov, Serguei La zona: apunts d’un vigilant de camp Cornellà de Llobregat: LaBreu, 2009 Vitoria-Gasteiz: Ikusager, 2009 De llibres que retratin com era la vida a l’URSS n’hi ha molts, passant pels clàssics com Vida i destí de Vassili Grossman o Archipiélago Gulag d’Aleksandr Soljenitsin, però Serguei Dovlàtov fa dues coses més que aquests clàssics. Primer ens acosta la història, ja no és l’URSS que ha sortit victoriosa de la Segona Guerra Mundial, han passat uns anys i coses i purgues i Stalin. Segon, és capaç, per increïble que pugui semblar, de retratar el que retrata amb humor. Un humor...

Miller, Henry Tròpic de Càncer Barcelona: Proa, 1997 Miller, Henry Trópico de Cáncer Barcelona: Edhasa, 2003 Llegir a Henry Miller pot costar, pot no agradar gaire, però és necessari. Perquè amb els seus llibres la literatura va obrir un nou camí, un camí que podríem anomenar realisme brut, que a tots ens recorda a Bukowski o John Fante o fins i tot Irvine Welsh, però que va començar amb aquest americà que va viure en la bohèmia de París. No el París d’ara, el dels anys 30 on van anar a parar quasi tota la intel·lectualitat, sobretot la nord-americana. Allà...

Campbell, Ross Wet moon Barcelona: Norma, 2007 Parlar d’aquesta sèrie com a còmic adolescent em fa una mica de mal als ulls. És un còmic sobre adolescents, és de suposar que el seu públic més directe seran adolescents, això està clar. Però si esperem trobar un còmic, previsible, pla, ple de tòpics… no ho trobarem, aquest còmic no és així, tampoc els adolescents. He dit que no hi ha tòpics, faré una llista. Les noies protagonistes no semblen models, n’hi ha alguna que sí però en general tenen cossos normals, amb imperfeccions, panxa, quilos de més o de menys; en...

Irvine Welsh Skagboys: los chicos del jaco Barcelona: Anagrama, 2014 Skagboys London: Jonathan Cape, 2012 Hi ha una moda força estesa en pel·lícules, especialment en pel·lícules rentables, es tracta de fer una “preqüela”. És a dir oferir aventures dels protagonistes abans de la pel·lícula. Normalment quan es fa això la via de les continuacions ja està força explorada, i amb notables excepcions es tracta d’esprémer una bona pel·lícula original per interessos purament monetaris (com la majoria de continuacions, dit sigui de passada). Però quan parlem d’Irvine Welsh tot el que és habitual o normal… senzillament no s’aplica. Els seus personatges...

Puertas, Sergi / Brito, Pier Logout Barcelona: Norma, 2014 Una manera molt suada de referir-se a un títol de ciència-ficció és dir que ens parla d’un futur “massa proper” o fins i tot “inquietantment proper”, és una forma suada però també molt encertada. Les històries sobre el futur ens agraden i ens fan por de vegades a parts iguals, en moltes coses hem progressat però tot té el seu revers no tan bo, i aquesta és la part que ens fa por, perquè som capaços de coses bones, però si parlem de coses dolentes, ens movem amb una seguretat propera...

Martín, Jaime Las guerras silenciosas Barcelona: Norma, 2014 Un autor de còmics sense idees aprofita l’enèsima vegada que son pare li explica la “mili” (literalment) per agafar-la com a tema, i amb el diari del seu pare i les fotos que va fer i la informació que va aconsegueix trobar, retrata això, la “mili” i l’Espanya dels anys seixanta, i als seixanta Espanya era força més gran (també literalment). Es parla poc, molt poc, de les colònies que Espanya va tenir fins a la segona meitat del segle XX, concretament eren Guinea Equatorial (antiga Guinea Espanyola) i el Sàhara (antic...